6408
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «La '''dialectologia''' és un camp de la llingüística que té com a objectiu estudiar les variacions de la llengua, fonamentades sobretot en la local...».
La '''dialectologia''' és un camp de la [[llingüística]] que té com a objectiu estudiar les variacions de la [[llengua]], fonamentades sobretot en la localisació geogràfica (i que sovint no pren en conte les variacions degudes a factors socials (que formen allò que se nomena un [[sociolecte]] o generacionals [[cronolecte]]s), o a les variacions en el temps, que s'estudien en [[llingüística històrica]]) i els trets que s'hi associen. Així es dividix la llengua en conjunts més chicotets (nomenats [[dialecte]]s) a partir de convergències de certs trets característics, els quals es poden dividir després en subdialectes i finalment s'arriba a la darrera unitat geogràfica que seria el parlar. Per a establir estes divisions es fan servir tradicionalment unes llínies divisòries nomenades [[isoglossa|isoglosses]] i quan estes arriben a formar un feix prou important, es considera que en aquella zona es passa d'una varietat a l'atra de la mateixa llengua.
== Història ==
Es considera que els estudis dialectals van començar cap a finals del [[segle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià el [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes a l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. Al segle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles d'abast sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[català]] meridional, l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piemontés]] i el [[francoprovençal]] etc.)
Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (als anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que van prendre en conte els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, després de decenis de decadència.
Entre les evolucions recents de la dialectologia, s'ha de mencionar la [[dialectometria]] que representa un intent de representar la variació dialectal a partir de dades matemàtiques i no com abans a partir d'isoglosses.
[[Categoria:Dialectologia| ]]
== Història ==
Es considera que els estudis dialectals van començar cap a finals del [[segle XIX]]. Esta idea d'estudi dialectal s'atribuïx a [[Georg Wenker]], que envià el [[1876]] uns qüestionaris per correu a una gran part del nort d'[[Alemanya]]. No obstant això la preocupació per la varietat llingüística (o dialectal) ya s'havia plasmat anteriorment en enquestes a l'estat francés (com per eixemple l'enquesta Coquebert de Montbret). Els qüestionaris contenien un llistat de frases escrites en [[alemà]] estàndart i s'havien de transcriure a la varietat local. A partir d'aquell moment, es feu una enquesta semblant en França l'enquesta [[Julien Sacaze|Sacaze]] i estimulà els estudis dialectals de pertot. Al segle següent, els estudis dialectals es revolucionarien en la creació dels [[atles llingüístic]]s, dels quals fon el precursor l'[[Atlas Linguistique de la France]] d'[[Edmond Edmont]] i [[Jules Gilliéron]]. Després han seguit moltíssims atres atles d'abast sovint més reduït (com l{{'}}''Atlas Linguistique du Massif Central'' per l'[[occità]], l'Atles ''Lingüístic de la Comunitat Valenciana'' pel [[català]] meridional, l{{'}}''Atlante Linguistico del Piemonte Occidentale'' per l'occità, el [[piemontés]] i el [[francoprovençal]] etc.)
Convé mencionar als [[Estats Units]] el ''Linguistic Atlas of the United States'' (als anys [[1930]]) que fon entre els primers estudis dialectals que van prendre en conte els factors socials. Actualment la dialectologia està reapareixent tímidament (sovint fon desplaçada per la [[sociollingüística]] precisament per l'anàlisis -i émfasis- dels factors socials) en alguns àmbits, com per eixemple en França o Itàlia on es publicaren moltes obres de qualitat molt variable per a estudiar les varietats locals que estan a punt de desaparéixer, després de decenis de decadència.
Entre les evolucions recents de la dialectologia, s'ha de mencionar la [[dialectometria]] que representa un intent de representar la variació dialectal a partir de dades matemàtiques i no com abans a partir d'isoglosses.
[[Categoria:Dialectologia| ]]