Llínea 1: |
Llínea 1: |
| {{Grècia}} | | {{Grècia}} |
| | | |
− | L''''edat fosca grega''' és el periodo que transcorre des del colapse del [[civilisació micènica|món micènic]] (entre el [[1200 aC]] i el [[1100 aC]]), comprenent els [[periode submicènic|períodes submicènic]] (Grècia continental) i [[periodo subminoic|subminoic]] ([[Creta]]) entre els anys [[1125 aC]] i [[1050 aC]] i el [[periode protogeomètric]] ([[1050 aC]]-[[900 aC]]). | + | L''''edat fosca grega''' és el periodo que transcorre des del colapse del [[civilisació micènica|món micènic]] (entre el [[1200 aC]] i el [[1100 aC]]), comprenent els [[periodo submicènic|periodos submicènic]] (Grècia continental) i [[periodo subminoic|subminoic]] ([[Creta]]) entre els anys [[1125 aC]] i [[1050 aC]] i el [[periodo protogeomètric]] ([[1050 aC]]-[[900 aC]]). |
| | | |
| El terme "Edat Fosca" reflectix la decadència en termes de riquea i cultura material enfront dels periodos anteriors i posteriors i es justifica el terme 'foscor' per escassea de dades. Només la ciutadella de civilisació micènica d'[[Atenes]], encimbellada a la part alta de l'[[Acròpolis]], va resistir la destrucció. | | El terme "Edat Fosca" reflectix la decadència en termes de riquea i cultura material enfront dels periodos anteriors i posteriors i es justifica el terme 'foscor' per escassea de dades. Només la ciutadella de civilisació micènica d'[[Atenes]], encimbellada a la part alta de l'[[Acròpolis]], va resistir la destrucció. |
Llínea 17: |
Llínea 17: |
| ==Divisió== | | ==Divisió== |
| | | |
− | ===Període submicènic=== | + | ===Periodo submicènic=== |
| Davant la destrucció i la dispersió de la població, la millor forma d'analisar l'evolució és l'anàlisis de les ceràmiques gregues. | | Davant la destrucció i la dispersió de la població, la millor forma d'analisar l'evolució és l'anàlisis de les ceràmiques gregues. |
| | | |
− | Durant el periodo submicènic es constatarà un repertori tipològic reduït com una evolució de l''estil graner'' micènic, amb una decoració simple a força de llínies horisontals ondades, verticals, triànguls o semicírculs fets a mà. Es tracta de motius foscs sobre fons clar. | + | Durant el periodo submicènic es constatarà un repertori tipològic reduït com una evolució de l''estil graner'' micènic, en una decoració simple a força de llínies horisontals ondades, verticals, triànguls o semicírculs fets a mà. Es tracta de motius foscs sobre fons clar. |
| | | |
− | ===Període protogeomètric=== | + | ===Periodo protogeomètric=== |
− | Es produïx un gran avanç en la ceràmica gràcies a avanços tècnics com l'aparició del torn ràpit i l'us del compàs i el pinzell múltiple així com el perfeccionament dels forns. Hi ha una millora en la qualitat de la decantació i dels vernissos. | + | Es produïx un gran avanç en la ceràmica gràcies a avanços tècnics com l'aparició del torn ràpit i l'us del compàs i el pinzell múltiple així com el perfeccionament dels forns. Hi ha una millora en la qualitat de la decantació i dels verniços. |
| | | |
| Els motius de la ceràmica passen a ser totalment geomètrics en predomini de llínies rectes paraleles. Els únics motius corps que apareixen es realisen en l'us del [[Compàs (geometria)|compàs]]. La part principal de la decoració se situa en la franja central del recipient. | | Els motius de la ceràmica passen a ser totalment geomètrics en predomini de llínies rectes paraleles. Els únics motius corps que apareixen es realisen en l'us del [[Compàs (geometria)|compàs]]. La part principal de la decoració se situa en la franja central del recipient. |