6408
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «{{Grècia}} L''''edat fosca grega''' és el periodo que transcorre des del colapse del món micènic (entre el 1200 aC i el [[1...».
{{Grècia}}
L''''edat fosca grega''' és el periodo que transcorre des del colapse del [[civilisació micènica|món micènic]] (entre el [[1200 aC]] i el [[1100 aC]]), comprenent els [[periode submicènic|períodes submicènic]] (Grècia continental) i [[periodo subminoic|subminoic]] ([[Creta]]) entre els anys [[1125 aC]] i [[1050 aC]] i el [[periode protogeomètric]] ([[1050 aC]]-[[900 aC]]).
El terme "Edat Fosca" reflectix la decadència en termes de riquea i cultura material enfront dels periodos anteriors i posteriors i es justifica el terme 'foscor' per escassea de dades. Només la ciutadella de civilisació micènica d'[[Atenes]], encimbellada a la part alta de l'[[Acròpolis]], va resistir la destrucció.
'''NOTA:''' El terme "''Edat Fosca''" s'utilisa també per a referir-se al començament de l'[[edat mija]], resaltant l'apagada cultural d'aquell temps, si be esta nomenclatura no és universalment acceptada, perqué hui dia tendix a considerar-se que esta época tenia una cultura diferent, pero no mancava d'ella.
==Datació==
Este periodo està basat en la datació d'estils ceràmics predominants en l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]], que no sempre poden extrapolar-se en facilitat a atres regions de [[Antiga Grècia|Grècia]]. Es tracta, puix, de fases arqueològiques, que marquen una evolució no idèntica en diferents àrees de l'[[Hélade]], pero que s'empren per consens com una manera convenient de classificació general.
==Causes==
S'ha indicat que la invasió dels [[Doris (grup humà)|doris]], un poble d'orige helè, representa el començament de la destrucció i per tant de l'Edat Fosca. Este poble contava en el domini del [[ferro]], que li proporcionava una tecnologia superior, encara que això per si solament no pot ser una explicació per a 400 anys d'[[història]] sumits en el caos i la destrucció.
Encara que normalment es parla de l'Edat Fosca en referència a [[Antiga Grècia|Grècia]], esta es va estendre a numeroses atres zones, en particular a les poblacions de l'esfera d'influència troyana i als [[hitites]] que també van sucumbir. Una de les conseqüències de l'Edat Fosca va anar provablement- puix no és segur - el naiximent dels nomenats [[Pobles de la Mar]], que en les seues migracions o les seues accions per a la supervivència pròpia van amenaçar als [[Fenicis]] i als Egipcis. De fet tan sols el poderós [[Egipte]] de [[Ramsès III]] va conseguir repelir l'atac, encara que va quedar bastant afeblit.
==Divisió==
===Període submicènic===
Davant la destrucció i la dispersió de la població, la millor forma d'analisar l'evolució és l'anàlisis de les ceràmiques gregues.
Durant el periodo submicènic es constatarà un repertori tipològic reduït com una evolució de l''estil graner'' micènic, amb una decoració simple a força de llínies horisontals ondades, verticals, triànguls o semicírculs fets a mà. Es tracta de motius foscs sobre fons clar.
===Període protogeomètric===
Es produïx un gran avanç en la ceràmica gràcies a avanços tècnics com l'aparició del torn ràpit i l'us del compàs i el pinzell múltiple així com el perfeccionament dels forns. Hi ha una millora en la qualitat de la decantació i dels vernissos.
Els motius de la ceràmica passen a ser totalment geomètrics en predomini de llínies rectes paraleles. Els únics motius corps que apareixen es realisen en l'us del [[Compàs (geometria)|compàs]]. La part principal de la decoració se situa en la franja central del recipient.
Els millors eixemples de l'art protogeomètric i [[Periodo Geomètric|geomètric]] es troben a Atenes, en les [[necròpolis]] del ''Ceràmic'' i del ''Dipylon''. Cap al final de protogeomètric apareix una variant decorativa denominada ''estil de Dipylon negre''.
[[Categoria:Història de Grècia]]
L''''edat fosca grega''' és el periodo que transcorre des del colapse del [[civilisació micènica|món micènic]] (entre el [[1200 aC]] i el [[1100 aC]]), comprenent els [[periode submicènic|períodes submicènic]] (Grècia continental) i [[periodo subminoic|subminoic]] ([[Creta]]) entre els anys [[1125 aC]] i [[1050 aC]] i el [[periode protogeomètric]] ([[1050 aC]]-[[900 aC]]).
El terme "Edat Fosca" reflectix la decadència en termes de riquea i cultura material enfront dels periodos anteriors i posteriors i es justifica el terme 'foscor' per escassea de dades. Només la ciutadella de civilisació micènica d'[[Atenes]], encimbellada a la part alta de l'[[Acròpolis]], va resistir la destrucció.
'''NOTA:''' El terme "''Edat Fosca''" s'utilisa també per a referir-se al començament de l'[[edat mija]], resaltant l'apagada cultural d'aquell temps, si be esta nomenclatura no és universalment acceptada, perqué hui dia tendix a considerar-se que esta época tenia una cultura diferent, pero no mancava d'ella.
==Datació==
Este periodo està basat en la datació d'estils ceràmics predominants en l'[[Perifèria d'Àtica|Àtica]], que no sempre poden extrapolar-se en facilitat a atres regions de [[Antiga Grècia|Grècia]]. Es tracta, puix, de fases arqueològiques, que marquen una evolució no idèntica en diferents àrees de l'[[Hélade]], pero que s'empren per consens com una manera convenient de classificació general.
==Causes==
S'ha indicat que la invasió dels [[Doris (grup humà)|doris]], un poble d'orige helè, representa el començament de la destrucció i per tant de l'Edat Fosca. Este poble contava en el domini del [[ferro]], que li proporcionava una tecnologia superior, encara que això per si solament no pot ser una explicació per a 400 anys d'[[història]] sumits en el caos i la destrucció.
Encara que normalment es parla de l'Edat Fosca en referència a [[Antiga Grècia|Grècia]], esta es va estendre a numeroses atres zones, en particular a les poblacions de l'esfera d'influència troyana i als [[hitites]] que també van sucumbir. Una de les conseqüències de l'Edat Fosca va anar provablement- puix no és segur - el naiximent dels nomenats [[Pobles de la Mar]], que en les seues migracions o les seues accions per a la supervivència pròpia van amenaçar als [[Fenicis]] i als Egipcis. De fet tan sols el poderós [[Egipte]] de [[Ramsès III]] va conseguir repelir l'atac, encara que va quedar bastant afeblit.
==Divisió==
===Període submicènic===
Davant la destrucció i la dispersió de la població, la millor forma d'analisar l'evolució és l'anàlisis de les ceràmiques gregues.
Durant el periodo submicènic es constatarà un repertori tipològic reduït com una evolució de l''estil graner'' micènic, amb una decoració simple a força de llínies horisontals ondades, verticals, triànguls o semicírculs fets a mà. Es tracta de motius foscs sobre fons clar.
===Període protogeomètric===
Es produïx un gran avanç en la ceràmica gràcies a avanços tècnics com l'aparició del torn ràpit i l'us del compàs i el pinzell múltiple així com el perfeccionament dels forns. Hi ha una millora en la qualitat de la decantació i dels vernissos.
Els motius de la ceràmica passen a ser totalment geomètrics en predomini de llínies rectes paraleles. Els únics motius corps que apareixen es realisen en l'us del [[Compàs (geometria)|compàs]]. La part principal de la decoració se situa en la franja central del recipient.
Els millors eixemples de l'art protogeomètric i [[Periodo Geomètric|geomètric]] es troben a Atenes, en les [[necròpolis]] del ''Ceràmic'' i del ''Dipylon''. Cap al final de protogeomètric apareix una variant decorativa denominada ''estil de Dipylon negre''.
[[Categoria:Història de Grècia]]