Llínea 81: |
Llínea 81: |
| El colp d'Estat tenia motius polítics, pero el conflicte pronte va prendre un tipo religiós. La [[Església Catòlica]], el de la qual poder havia sigut soscavat, es va convertir en blanc d'atacs. Tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants van ser asassinats per revolucionaris oposats al colp militar, que equiparaven a l'Església Espanyola en la dreta. Es va saquejar i va agarrar foc a esglésies i monasteris. Davant d'esta barbàrie, l'Església va confiar en els sublevats per a defendre la seua causa i «''tornar la nació al si de l'Església''». | | El colp d'Estat tenia motius polítics, pero el conflicte pronte va prendre un tipo religiós. La [[Església Catòlica]], el de la qual poder havia sigut soscavat, es va convertir en blanc d'atacs. Tretze bisbes, 4.184 sacerdots, 2.365 religiosos, 263 monges i milers de persones vinculades a associacions confessionals o merament catòliques practicants van ser asassinats per revolucionaris oposats al colp militar, que equiparaven a l'Església Espanyola en la dreta. Es va saquejar i va agarrar foc a esglésies i monasteris. Davant d'esta barbàrie, l'Església va confiar en els sublevats per a defendre la seua causa i «''tornar la nació al si de l'Església''». |
| | | |
− | La realitat no era senzilla, puix alguns de que es trobaven en el bando republicà de la guerra també eren catòlics, sobretot en Euzkadi ([[País Basc]]), de robusta tradició catòlica (especialment el seu partit més representatiu PNB), per la qual cosa els capellans vascos van patir persecució pels dos bans. El u per ser capellans i en l'atre per ser nacionalistes. La guerra civil va enfrontar no sols a republicans i sublevats (entre els que també hi havia republicans), sino a catòlics contra catòlics, a pesar de la carta pastoral ''nàs licet'' dels bisbes de [[Vitòria]] i [[Pamplona]], en la que diuen: {{cita|No és lícit, en cap forma, en cap terreny, i menys en la forma cruentíssima de la guerra, última raó que tenen els pobles per a impondre la seua raó, fraccionar les forces catòliques davant del comú enemic...<br /> | + | La realitat no era senzilla, puix alguns de que es trobaven en el bando republicà de la guerra també eren catòlics, sobretot en Euzkadi ([[País Basc]]), de robusta tradició catòlica (especialment el seu partit més representatiu PNB), per la qual cosa els capellans vascs van patir persecució pels dos bans. El u per ser capellans i en l'atre per ser nacionalistes. La guerra civil va enfrontar no sols a republicans i sublevats (entre els que també hi havia republicans), sino a catòlics contra catòlics, a pesar de la carta pastoral ''nàs licet'' dels bisbes de [[Vitòria]] i [[Pamplona]], en la que diuen: {{cita|No és lícit, en cap forma, en cap terreny, i menys en la forma cruentíssima de la guerra, última raó que tenen els pobles per a impondre la seua raó, fraccionar les forces catòliques davant del comú enemic...<br /> |
| Menys lícit, millor, absolutament ilícit és, després de dividir, sumar-se a l'enemic per a combatre el germà, promiscuant l'ideal de Crist en el de Belial, entre els que no hi ha reparació possible...<br /> | | Menys lícit, millor, absolutament ilícit és, després de dividir, sumar-se a l'enemic per a combatre el germà, promiscuant l'ideal de Crist en el de Belial, entre els que no hi ha reparació possible...<br /> |
| | | |
Llínea 240: |
Llínea 240: |
| | | |
| Van participar el ''Espanya'', el ''Velasco'', els minadors besons ''Vulcà'' i ''Júpiter'', tres mercants armats i unes flotilles de bous. Esporàdicament es van incorporar els creuers ''Canàries'' i ''almirall Cervera''.<br /> | | Van participar el ''Espanya'', el ''Velasco'', els minadors besons ''Vulcà'' i ''Júpiter'', tres mercants armats i unes flotilles de bous. Esporàdicament es van incorporar els creuers ''Canàries'' i ''almirall Cervera''.<br /> |
− | La República va reforçar les seues forces en el destructor [[Destructor Embrutar (CR)|''Embrutar'']] i els submarins [[submarí C6|C6]] i [[submarí C4|C4]]. Pero s'enfronta en el problema de falta de comandament únic. Els nacionalistes vascos no accepten que els seus barcos siguen manats per la República. Açò, unit a la baixa moral de les dotacions republicanes, fa que els nacionals tinguen pràcticament el domini del mar.<br /> | + | La República va reforçar les seues forces en el destructor [[Destructor Embrutar (CR)|''Embrutar'']] i els submarins [[submarí C6|C6]] i [[submarí C4|C4]]. Pero s'enfronta en el problema de falta de comandament únic. Els nacionalistes vascs no accepten que els seus barcos siguen manats per la República. Açò, unit a la baixa moral de les dotacions republicanes, fa que els nacionals tinguen pràcticament el domini del mar.<br /> |
| | | |
| Les operacions de bloqueig impost es van vore dificultades per la Marina britànica, que tenia en estes aigües al creuer de batalla ''[[HMS Hood]] '', els cuirasats ''[[HMS Royal Oak]] '' i ''HMS Resolution'', i diversos creuers i destructors que protegien als mercants britànics fins aigües territorials espanyoles, en la qual cosa arribaven en facilitat (només quedaven tres milles) als ports republicans queviures i suministraments militars. Açò va permetre la ressistència republicana a l'avanç nacional, a pesar del relatiu domini del mar.<br /> | | Les operacions de bloqueig impost es van vore dificultades per la Marina britànica, que tenia en estes aigües al creuer de batalla ''[[HMS Hood]] '', els cuirasats ''[[HMS Royal Oak]] '' i ''HMS Resolution'', i diversos creuers i destructors que protegien als mercants britànics fins aigües territorials espanyoles, en la qual cosa arribaven en facilitat (només quedaven tres milles) als ports republicans queviures i suministraments militars. Açò va permetre la ressistència republicana a l'avanç nacional, a pesar del relatiu domini del mar.<br /> |
| | | |
− | El [[5 de març]] de 1937, el ''Canàries'' arriba a la Cantàbrica i captura al mercant ''Galdames'', a l'altura del [[Batalla del Cap Machichaco|cabo Machichaco]]. Per a això va haver d'enfrontar-se als bous nacionalistes vascos que, pese la seua inferioritat manifesta, li van fer front en gran valor i abrivament, sent afonat un d'ells (el ''Navarra'') i avariats els atres dos.<br /> | + | El [[5 de març]] de 1937, el ''Canàries'' arriba a la Cantàbrica i captura al mercant ''Galdames'', a l'altura del [[Batalla del Cap Machichaco|cabo Machichaco]]. Per a això va haver d'enfrontar-se als bous nacionalistes vascs que, pese la seua inferioritat manifesta, li van fer front en gran valor i abrivament, sent afonat un d'ells (el ''Navarra'') i avariats els atres dos.<br /> |
| | | |
| El [[30 d'abril]], enfront de Santander, el acorazado ''Espanya'' s'afona després de tocar en una mina pròpia. La tripulació és rescatada pel ''Velasco''.<br /> | | El [[30 d'abril]], enfront de Santander, el acorazado ''Espanya'' s'afona després de tocar en una mina pròpia. La tripulació és rescatada pel ''Velasco''.<br /> |
Llínea 324: |
Llínea 324: |
| * El [[30 d'abril]] l'aviació republicana ataca al acoraçat Espanya i al destructor Velasco tractant de dificultar el rescat per part del destructor rebel de la marineria del cuirasat, que se n'anava a pic enfront de les costes de [[Santander]]. | | * El [[30 d'abril]] l'aviació republicana ataca al acoraçat Espanya i al destructor Velasco tractant de dificultar el rescat per part del destructor rebel de la marineria del cuirasat, que se n'anava a pic enfront de les costes de [[Santander]]. |
| * Al maig la Llegió Còndor bombardeja els boscos en bombes incendiàries, per a obligar a retirar-se als republicans. | | * Al maig la Llegió Còndor bombardeja els boscos en bombes incendiàries, per a obligar a retirar-se als republicans. |
− | * A partir del 22 de maig, la República envia als aeroports vascos, travesant el territori en poder de Franco, uns 50 Mosques, Xatos i Katiuskes], dels que es perden 5. | + | * A partir del 22 de maig, la República envia als aeroports vascs, travesant el territori en poder de Franco, uns 50 Mosques, Xatos i Katiuskes], dels que es perden 5. |
| * L'11 i 12 de juny es produïxen bombardejos masius sobre el Cinturó de Ferro de [[Bilbao]], previs a l'atac artiller i a l'alvanç de les tropes. | | * L'11 i 12 de juny es produïxen bombardejos masius sobre el Cinturó de Ferro de [[Bilbao]], previs a l'atac artiller i a l'alvanç de les tropes. |
| * El [[14 de juny]] la caça efectua atacs rasants sobre la carretera de Bilbao a Santander, atacant el personal nacionaliste i republicà que fuig de Bilbao. | | * El [[14 de juny]] la caça efectua atacs rasants sobre la carretera de Bilbao a Santander, atacant el personal nacionaliste i republicà que fuig de Bilbao. |