Canvis

== Història ==

== Història ==

Hi ha referències al consum d'embotits des de l'[[Antiga Roma|época romana]]. Antigament, el [[porc]] es criava, matava i elaborava en casa com a puntal indiscutible de la dieta tradicional; de fet, la inclusió dels derivats embotits al circuit comercial no es va produir fins a la [[industrialisació]], que va comportar el desplaçament de bona part de la població a les àrees urbanes. La venda dels productes casolans sobrants havia permés abans que algunes cases s'hi especialisessen; este és, precisament, l'orige de la producció industrial d'embotits. Actualment, la carn de porc embotida es consumix massivament, pero no, ya, per necessitat –les tècniques de conservació d'aliments actuals ho farien innecessari–, sino pel gust colectiu modelat per la tradició. Pel seu contingut en greix significatiu, que pot ser d'un 30 a un 50%, es recomana moderar-ne el consum.

Hi ha referències al consum d'embotits des de l'[[Antiga Roma|época romana]]. Antigament, el [[porc]] es criava, matava i elaborava en casa com a puntal indiscutible de la dieta tradicional; de fet, la inclusió dels derivats embotits al circuit comercial no es va produir fins a la [[industrialisació]], que va comportar el desplaçament de bona part de la població a les àrees urbanes. La venda dels productes casolans sobrants havia permés abans que algunes cases s'especialisen en; este és, precisament, l'orige de la producció industrial d'embotits. Actualment, la carn de porc embotida es consumix massivament, pero no, ya, per necessitat –les tècniques de conservació d'aliments actuals ho farien innecessari–, sino pel gust colectiu modelat per la tradició. Pel seu contingut en greix significatiu, que pot ser d'un 30 a un 50%, es recomana moderar-ne el consum.

El farciment prové, segons l'embotit, d'una part o de diverses peces de l'animal i tant de la carn com del [[fege]], la [[llengua]], la [[sanc]]… [[Sal]] i [[espècies]] a banda, els atres ingredients embotits inclouen els [[ou|ous]], la [[farina]], el [[pa]], la [[llet]] i vegetals com [[ceba]] o [[oliva|olives]]. La majoria dels embotits fets en [[Catalunya]] només afegixen sal i pebre a la carn de porc; este n'és el tret diferencial. La resta d'espècies mediterrànees i atres formes de conservació com el fumat, procedent del nort d'[[Europa]], són rares i es concentren en les comarques frontereres. La característica té excepcions com la presència de comí en una bona part de les botifarres de sanc o atres: el pebre roig es fa servir en les sobrassades mallorquines, alguns embotits pirinencs contenen [[all]] i [[jolivert]] i al sur de la Catalunya Nova i en la [[Comunitat Valenciana]] n'hi ha d'espècies i condiments com la [[canella]], el clau o el celiandre.

El farciment prové, segons l'embotit, d'una part o de diverses peces de l'animal i tant de la carn com del [[fege]], la [[llengua]], la [[sanc]]… [[Sal]] i [[espècies]] a banda, els atres ingredients embotits inclouen els [[ou|ous]], la [[farina]], el [[pa]], la [[llet]] i vegetals com [[ceba]] o [[oliva|olives]]. La majoria dels embotits fets en [[Catalunya]] només afegien sal i pebre a la carn de porc; este n'és el tret diferencial. La resta d'espècies mediterrànees i atres formes de conservació com el fumat, procedent del nort d'[[Europa]], són rares i es concentren en les comarques frontereres. La característica té excepcions com la presència de comí en una bona part de les botifarres de sanc o atres: el pebre roig s'utilisa en les sobrassades mallorquines, alguns embotits pirinencs contenen [[all]] i [[jolivert]] i en la [[Comunitat Valenciana]] n'hi ha d'espècies i condiments com la [[canella]], el clau o el celiandre.

Els embotits curats i cuits es mengen quasi sempre en un acompanyament escàs o nul: en entrepà o en entremés, en hortalices com en l'ensalada o combinats en algun vegetal com en el [[meló]], [[la pinya]] o els [[espàrrec]]s en pernil. Els embotits que es cuinen en receptes complexes es reduïxen, quasi, a les botifarres crues i negres, que a sovint es couen en la brasa o es fregixen en plats forts en un acompanyament llauger com les mongetes, la guarnició per excelència, o els bolets; també se'n fan truites. Les botifarres poden tindre un paper secundari quan s'apliquen en quantitats chicotetes a receptes de caldo o verdura sorgides en temps d'escassea com ara l'escudella barrejada, les faves o el trinchat de la Cerdanya. Convé tallar els embotits just abans de consumir-los. Els curats tenen una vida llarga en un lloc fresc, sec i fosc; els cuits es poden conservar millor que els curats en la nevera, pero cal traure'ls força abans de servir-los.

Els embotits curats i cuits es mengen quasi sempre en un acompanyament escàs o nul: en entrepà o en entremés, en hortalices com en l'ensalada o combinats en algun vegetal com en el [[meló]], [[la pinya]] o els [[espàrrec]]s en pernil. Els embotits que es cuinen en receptes complexes es reduïxen, quasi, a les botifarres crues i negres, que a sovint es couen en la brasa o es fregixen en plats forts en un acompanyament llauger com les mongetes, la guarnició per excelència, o els bolets; també se'n fan tortilles. Les botifarres poden tindre un paper secundari quan s'apliquen en quantitats chicotetes a receptes de caldo o verdura sorgides en temps d'escassea. Convé tallar els embotits just abans de consumir-los. Els curats tenen una vida llarga en un lloc fresc, sec i fosc; els cuits es poden conservar millor que els curats en la nevera, pero cal traure'ls molt abans de servir-los.

== Tipologia ==

== Tipologia ==