Canvis

26 bytes afegits ,  10:02 20 jul 2014
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
[[Image:El panteo.jpg|thumb|right|300px|<center>El Panteó</center>]]
+
[[Image:Rome Pantheon front.jpg|thumb|right|250px|<center>El Panteó</center>]]
 
El '''Panteó d'Agripa''' o '''Panteó de Roma''' és un temple circular construït en [[Roma]] a començaments del [[Imperi Romà]] dedicat a tots els deus (la paraula panteó vol dir temple de tots els deus). En la ciutat se li coneix popularment com ''La Rotonda'', d'ahí el nom de la plaça en que se troba.
 
El '''Panteó d'Agripa''' o '''Panteó de Roma''' és un temple circular construït en [[Roma]] a començaments del [[Imperi Romà]] dedicat a tots els deus (la paraula panteó vol dir temple de tots els deus). En la ciutat se li coneix popularment com ''La Rotonda'', d'ahí el nom de la plaça en que se troba.
    
== El Panteó d'Agripa ==
 
== El Panteó d'Agripa ==
[[Image:inscripcio panteo.jpg|thumb|right|300px|<center>Inscripció</center>]]
+
[[Image:Pantheon Agrippa.jpg|thumb|right|250px|<center>Inscripció</center>]]
[[Image:interior panteo.jpg|thumb|right|300px|<center>Interior</center>]]
+
[[Image:Roma40.jpg|thumb|right|250px|<center>Interior</center>]]
 
:'''''M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIVM.FECIT'''''
 
:'''''M.AGRIPPA.L.F.COS.TERTIVM.FECIT'''''
 
::''Marco Agripa, fill de Luci, cònsul per tercera volta, (ho) va fer''
 
::''Marco Agripa, fill de Luci, cònsul per tercera volta, (ho) va fer''
Llínea 23: Llínea 23:     
== El Panteó reconstruït per Adrià ==
 
== El Panteó reconstruït per Adrià ==
[[Image:Planta del panteo.jpg|thumb|right|300px|<center>Planta</center>]]
+
[[Image:Dehio 1 Pantheon Floor plan.jpg|thumb|right|250px|<center>Planta</center>]]
 
En temps d'Adrià el edifici fon sancerament reconstruït. El seu nom no apareix en les inscripcions degut al rebuig d'este emperador a que el seu nom figuarara en les obres portades a cap baix el seu manament, molt al contrari que el seu predecessor Traxà. Les marques de fàbrica trobades en les rajoles corresponen als anys 123-125, lo que permet supondre que el temple fon inaugurat pel emperador durant la seua estància en la capital entre 125 i 128. Encar que no se sap en certea qui fon el arquitecte, el proyecte se sol atribuir a Apolodor de Damasc.
 
En temps d'Adrià el edifici fon sancerament reconstruït. El seu nom no apareix en les inscripcions degut al rebuig d'este emperador a que el seu nom figuarara en les obres portades a cap baix el seu manament, molt al contrari que el seu predecessor Traxà. Les marques de fàbrica trobades en les rajoles corresponen als anys 123-125, lo que permet supondre que el temple fon inaugurat pel emperador durant la seua estància en la capital entre 125 i 128. Encar que no se sap en certea qui fon el arquitecte, el proyecte se sol atribuir a Apolodor de Damasc.
   Llínea 40: Llínea 40:  
Per atre bando, la pròpia sala circular era una esfera perfecta, representació de la concepció cosmogònica de Aristòtels. Per una banda, el món infrallunar correspon a la mitat inferior de l'edifici. El mon suprallunar, la esfera celest, és la revolta, en la que el òcul central fa les voltes del sol. El edifici estava concebut per a unir a l'home en la divinitat, pero sobretot a l'emperador, que era proclamat un deu als ulls del poble.
 
Per atre bando, la pròpia sala circular era una esfera perfecta, representació de la concepció cosmogònica de Aristòtels. Per una banda, el món infrallunar correspon a la mitat inferior de l'edifici. El mon suprallunar, la esfera celest, és la revolta, en la que el òcul central fa les voltes del sol. El edifici estava concebut per a unir a l'home en la divinitat, pero sobretot a l'emperador, que era proclamat un deu als ulls del poble.
   −
[[Image:Panorama panteo.jpg|thumb|right|600px|<center>Panoràmica del Panteó per dins</center>]]
+
[[Image:Einblick Panorama Pantheon Rom.jpg|thumb|center|800px|<center>Panoràmica del Panteó per dins</center>]]
    
[[Categoria:Arquitectura romana]]
 
[[Categoria:Arquitectura romana]]
 
[[Categoria:Monuments de Roma]]
 
[[Categoria:Monuments de Roma]]
8229

edicions