Canvis

4 bytes afegits ,  23:52 11 jul 2014
m
sense resum d'edició
Llínea 6: Llínea 6:  
Fon creada l'[[1 de febrer]] de [[1982]] per les societats editores de [[La Vanguardia]] (51%), [[ABC-Prensa Española]] (13%), [[Manuel Martín Ferrand]] (5%), l'agència [[Europa Press]] i el [[Grup Zeta]]. El seu conseller delegat era Manuel Martín Ferrand i el seu president era Rafael Jimémez de Parga, càrrec que més tart ocuparia Javier Godó, de [[La Vanguardia]].
 
Fon creada l'[[1 de febrer]] de [[1982]] per les societats editores de [[La Vanguardia]] (51%), [[ABC-Prensa Española]] (13%), [[Manuel Martín Ferrand]] (5%), l'agència [[Europa Press]] i el [[Grup Zeta]]. El seu conseller delegat era Manuel Martín Ferrand i el seu president era Rafael Jimémez de Parga, càrrec que més tart ocuparia Javier Godó, de [[La Vanguardia]].
   −
= Història =
+
== Història ==
 
===Escomençaments===
 
===Escomençaments===
 
Antena 3 Ràdio escomençà a emetre a nivell nacional el [[4 de maig]] de [[1982]] i en l'any [[1984]] va comprar la cadena [[Radio 80]] en la qual cosa va passar a ser ràdio-fòrmula d'Antena 3 Ràdio i es va nomenar a eixa radiofòrmula des de llavors [[Ràdio 80 Serie Oro]]. En l'any [[1991]] escomençà a emetre la segona radiofòrmula d'Antena 3 Ràdio nomenada [[Radiolé]].
 
Antena 3 Ràdio escomençà a emetre a nivell nacional el [[4 de maig]] de [[1982]] i en l'any [[1984]] va comprar la cadena [[Radio 80]] en la qual cosa va passar a ser ràdio-fòrmula d'Antena 3 Ràdio i es va nomenar a eixa radiofòrmula des de llavors [[Ràdio 80 Serie Oro]]. En l'any [[1991]] escomençà a emetre la segona radiofòrmula d'Antena 3 Ràdio nomenada [[Radiolé]].
Llínea 24: Llínea 24:  
En [[1992]] es va desfer del seu paquet accionarial d'[[Antena 3 Televisió S.A.]] en la qual cosa es desvinculava la ràdio de la televisió. En [[1993]] va llançar una [[OPA]] per a adquirir accions que cotisaven en bossa i en la posterior reducció de capital, el capital de l'emissora passava a ser controlat per Inversiones Godó (66%) i Paltrieva S.A.(33%). Finalment en [[1994]] PRISA creà Unión Radio S.A., una empresa de concentració de totes les emissores de la SER i Antena 3 Ràdio, i la qual fon aprovada en [[maig]] de 1994 pel Consell de Ministres, fins i tot, en l'informe desfavorable del Tribunal de Defensa de la Competència. Aixina Antena 3 va deixar d'emetre com a ràdio generalista el [[19 de juny]] de 1994 i passà a convertir-se en Sinfo Ràdio Antena 3, dedicada a la música clàssica. El Tribunal Suprem va declarar illegal l'operació de concentració de PRISA, sentència que encara no s'ha complit ni per part del govern de [[José María Aznar]] ni pel govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]].
 
En [[1992]] es va desfer del seu paquet accionarial d'[[Antena 3 Televisió S.A.]] en la qual cosa es desvinculava la ràdio de la televisió. En [[1993]] va llançar una [[OPA]] per a adquirir accions que cotisaven en bossa i en la posterior reducció de capital, el capital de l'emissora passava a ser controlat per Inversiones Godó (66%) i Paltrieva S.A.(33%). Finalment en [[1994]] PRISA creà Unión Radio S.A., una empresa de concentració de totes les emissores de la SER i Antena 3 Ràdio, i la qual fon aprovada en [[maig]] de 1994 pel Consell de Ministres, fins i tot, en l'informe desfavorable del Tribunal de Defensa de la Competència. Aixina Antena 3 va deixar d'emetre com a ràdio generalista el [[19 de juny]] de 1994 i passà a convertir-se en Sinfo Ràdio Antena 3, dedicada a la música clàssica. El Tribunal Suprem va declarar illegal l'operació de concentració de PRISA, sentència que encara no s'ha complit ni per part del govern de [[José María Aznar]] ni pel govern de [[José Luis Rodríguez Zapatero]].
   −
== Conseqüències ==
+
=== Conseqüències ===
 
Molts espanyols consideren l'història d'esta emissora com una història trista, puix escenifica la poca llibertat d'expressió que existix en [[Espanya]] per part dels governs als mijos de comunicació discrepants en ells, siguen del signe que siguen. També escenifica cóm una ràdio generalista líder en audiència es convertix en un fil musical.
 
Molts espanyols consideren l'història d'esta emissora com una història trista, puix escenifica la poca llibertat d'expressió que existix en [[Espanya]] per part dels governs als mijos de comunicació discrepants en ells, siguen del signe que siguen. També escenifica cóm una ràdio generalista líder en audiència es convertix en un fil musical.
    
[[Categoria:Mijos de comunicació]]
 
[[Categoria:Mijos de comunicació]]
8229

edicions