Llínea 359: |
Llínea 359: |
| El radar donà a l'aviació britànica un notable avantatge tàctic sobre l'alemanya durant la [[Batalla d'Anglaterra]], quan encara era denominat RDF (''Radio Direction Finding''). Actualment és una de les principals ajudes a la navegació amb què compta el control de trànsit aeri de tot tipus, militar i civil.<ref>Bill Penley (2002):[http://www.purbeckradar.org.uk/penleyradararchives/history/introduction.htm ''Early Radar History - an Introduction''].</ref> | | El radar donà a l'aviació britànica un notable avantatge tàctic sobre l'alemanya durant la [[Batalla d'Anglaterra]], quan encara era denominat RDF (''Radio Direction Finding''). Actualment és una de les principals ajudes a la navegació amb què compta el control de trànsit aeri de tot tipus, militar i civil.<ref>Bill Penley (2002):[http://www.purbeckradar.org.uk/penleyradararchives/history/introduction.htm ''Early Radar History - an Introduction''].</ref> |
| | | |
− | ==Segona meitat del segle XX: Era Espacial o Edat de l'electricitat == | + | ==Segona mitat del segle XX: Era Espacial o Edat de l'electricitat == |
| {{principal|Era espacial}} | | {{principal|Era espacial}} |
− | Després de la [[segona guerra mundial]], el món bipolar enfrontat a la [[guerra freda]] entre els Estats Units i la Unió Soviètica presencià la frenètica [[cursa d'armaments]] i la [[cursa espacial]] que impulsà de manera extraordinària la competència científica i tecnològica entre ambdós països. A la societat de consum capitalista, orientada al mercat, alguns d'aquests èxits trobaren aplicació a la vida quotidiana com [[retorn tecnològic]] de l'invertit en les àrees d'investigació puntera; cas d'alguns elements de la [[indústria lleugera]] i els [[serveis]] ([[terciarització]]), mentre que al bloc soviètic la [[planificació]] estatal privilegiava la [[indústria pesant]]. La reconstrucció d'Europa Occidental i Japó permeté que en ambdós espais es pogués continuar a l'avantguarda de la ciència i la tecnologia, a més de contribuir amb la [[fuga de cervells]] als espais centrals. | + | Després de la [[segona guerra mundial]], el món bipolar enfrontat a la [[guerra freda]] entre els Estats Units i la Unió Soviètica presencià la frenètica [[cursa d'armaments]] i la [[cursa espacial]] que impulsà de manera extraordinària la competència científica i tecnològica entre abdós països. A la societat de consum capitalista, orientada al mercat, alguns d'estos èxits trobaren aplicació a la vida quotidiana com [[retorn tecnològic]] de l'invertit en les àrees d'investigació puntera; cas d'alguns elements de la [[indústria llaugera]] i els [[servicis]] ([[terciarisació]]), mentres que al bloc soviètic la [[planificació]] estatal privilegiava la [[indústria pesant]]. La reconstrucció d'Europa Occidental i Japó permeté que en abdós espais es pogués continuar a l'avantguarda de la ciència i la tecnologia, a més de contribuir amb la [[fuga de cervells]] als espais centrals. |
| | | |
− | Al científic i l'inventor individual, ara reemplaçats en prestigi per l'[[Joseph Alois Schumpeter|empresari schumpeterià]], els succeïren els [[equip científic|equips científics]] vinculats a institucions públiques o privades, cada vegada més interconnectades i retroalimentades en el que es denomina [[recerca i desenvolupament]] (R+D) o fins i tot [[R+D+I]] (recerca, desenvolupament i innovació). Els [[programa d'investigació|programes d'investigació]] s'han fet tan costosos, amb tantes implicacions i a tan llarg termini que les decisions que els afecten han de ser preses per instàncies polítiques i empresarials d'alt nivell, i la seva publicitat o manteniment en secret (amb fins estratègics o econòmics) constitueixen un problema seriós de control social (amb principis democràtics o sense ells). | + | Al científic i l'inventor individual, ara reemplaçats en prestigi per l'[[Joseph Alois Schumpeter|empresari schumpeterià]], els succeïren els [[equip científic|equips científics]] vinculats a institucions públiques o privades, cada vegada més interconectades i retroalimentades en el que es denomina [[investigació i desenroll]] (R+D) o fins i tot [[R+D+I]] (investigació, desenroll i innovació). Els [[programa d'investigació|programes d'investigació]] s'han fet tan costosos, en tantes implicacions i a tan llarc termine que les decisions que els afecten han de ser preses per instàncies polítiques i empresarials d'alt nivell, i la seua publicitat o manteniment en secret (en fins estratègics o econòmics) constituïxen un problema seriós de control social (en principis democràtics o sense ells). |
| | | |
− | La segona meitat del segle XX es caracteritzà, entre altres coses, per la denominada [[revolució científicotècnica]] de la [[tercera revolució industrial]], amb avenços de les [[tecnologia|tecnologies]] (especialment l'[[electrònica]] i la [[medicina]]) i les [[ciència|ciències]], que ha donat lloc al desenvolupament d'una molt nombrosa sèrie d'invents -dependents de l'electricitat i l'electrònica en el seu disseny i funcionament- que transformaren la vida social, primer en les classes mitjanes dels països desenvolupats, i posteriorment arreu del món amb el procés de [[globalització]]. El desenvolupament de les [[telecomunicacions]] i [[Internet]] permet parlar d'una [[societat de la informació]] en la que, en els països industrialment més desenvolupats les decisions econòmiques (com consumir, produir i distribuir), socials (com l'establiment de tot tipus de [[Relació social|relacions personals]], [[xarxes socials]] i [[xarxes ciutadanes]]) i polítiques (com informar-se i opinar, tot i que la [[democràcia electrònica]] només està esbossada) es transmeten instantàniament, cosa que permeté a [[Marshall McLuhan]] parlar de l''''Edat de l'Electricitat.''' | + | La segona mitat del segle XX es caracterisà, entre atres coses, per la denominada [[revolució científicotècnica]] de la [[tercera revolució industrial]], en avanços de les [[tecnologia|tecnologies]] (especialment l'[[electrònica]] i la [[medicina]]) i les [[ciència|ciències]], que ha donat lloc al desenroll d'una molt numerosa série d'invents -dependents de l'electricitat i l'electrònica en el seu disseny i funcionament- que transformaren la vida social, primer en les classes mijanes dels països desenrollats, i posteriorment arreu del món en el procés de [[globalisació]]. El desenroll de les [[telecomunicacions]] i [[Internet]] permet parlar d'una [[societat de la informació]] en la que, en els països industrialment més desenrollats les decisions econòmiques (com consumir, produir i distribuir), socials (com l'establiment de tot tipo de [[Relació social|relacions personals]], [[xàrcies socials]] i [[xàrcies ciutadanes]]) i polítiques (com informar-se i opinar, tot i que la [[democràcia electrònica]] només està esbossada) es transmeten instantàneament, cosa que permeté a [[Marshall McLuhan]] parlar de l''''Edat de l'Electricitat.''' |
| | | |
− | L'[[automatització]] (en estadis més avançats que la [[robòtica]], que encara no s'ha desenvolupat plenament) transformà radicalment els processos de treball industrial. És possible parlar ja no d'una [[societat industrial]] oposada a la [[societat preindustrial]], sinó fins i tot una [[societat postindustrial]] basada en paràmetres completament nous. Entre els invents que han contribuït a la base material d'aquella nova forma de vida cal destacar: [[electrodomèstic]]s, electrònica digital, ordinadors, robòtica, satèl·lits artificials de comunicació, [[energia nuclear]], [[tren elèctric|trens elèctrics]], [[refrigeració]] i [[congelació d'aliments]], [[electromedicina]],etc. | + | L'[[automatisació]] (en estadis més avançats que la [[robòtica]], que encara no s'ha desenrollat plenament) transformà radicalment els processos de treball industrial. És possible parlar ya no d'una [[societat industrial]] oposta a la [[societat preindustrial]], sino fins i tot una [[societat postindustrial]] basada en paràmetros completament nous. Entre els invents que han contribuït a la base material d'aquella nova forma de vida cal destacar: [[electrodomèstic]]s, electrònica digital, ordenadors, robòtica, satèlits artificials de comunicació, [[energia nuclear]], [[tren elèctric|trens elèctrics]], [[refrigeració]] i [[congelació d'aliments]], [[electromedicina]],etc. |
| | | |
| === Televisió === | | === Televisió === |
| {{principal|Televisió}} | | {{principal|Televisió}} |
− | [[Fitxer:Zworykin1931iconoscope.png|thumb|410px|Disseny de la patent de l'[[iconoscopi]] de [[Vladímir Zworikin]]. ]] | + | [[Archiu:Zworykin1931iconoscope.png|thumb|410px|Disseny de la patent de l'[[iconoscopi]] de [[Vladímir Zworikin]]. ]] |
− | 1923: El [[tub de rajos catòdics]] era conegut des de finals del segle XIX, però el seu ús hagué d'esperar al disseny d'un emissor eficaç, que s'aconseguí amb l'[[iconoscopi]] de [[Vladímir Zworikin]], un enginyer rus que venia dissenyant tubs perfeccionats des del [[1923]]. Es basava en milers de petites [[cèl·lules fotoelèctriques]] independents cadascuna amb tres capes: una intermèdia molt fina de [[mica]], una altra d'una substància conductora (grafit en pols impalpable o plata) i una altra [[fotosensible]] composta de milers de petits globulets de plata i òxid de cesi. Aquest mosaic, conegut amb el nom de ''mosaic electrònic de Zworikin'', es col·locava dins d'un [[tub de buit]] i sobre el mateix es projectava, mitjançant un sistema de lents, la imatge a captar. La part relativa a la recepció i reproducció foren tubs catòdics derivats del [[dissector d'imatge]] de [[Philo Farnsworth]] ([[1927]]). | + | 1923: El [[tubo de rajos catòdics]] era conegut des de finals del segle XIX, pero el seu us hagué d'esperar al disseny d'un emissor eficaç, que se conseguí en l'[[iconoscopi]] de [[Vladímir Zworikin]], un enginyer rus que venia dissenyant tubs perfeccionats des del [[1923]]. Es basava en milers de petites [[cèl·lules fotoelèctriques]] independents cadascuna amb tres capes: una intermèdia molt fina de [[mica]], una altra d'una substància conductora (grafit en pols impalpable o plata) i una altra [[fotosensible]] composta de milers de petits globulets de plata i òxid de cesi. Aquest mosaic, conegut amb el nom de ''mosaic electrònic de Zworikin'', es col·locava dins d'un [[tub de buit]] i sobre el mateix es projectava, mitjançant un sistema de lents, la imatge a captar. La part relativa a la recepció i reproducció foren tubs catòdics derivats del [[dissector d'imatge]] de [[Philo Farnsworth]] ([[1927]]). |
| | | |
| La primera imatge sobre un tub de rajos catòdics s'havia format el [[1911]] a l'Institut Tecnològic de [[Sant Petersburg]] i consistí en unes ratlles blanques sobre fons negre, obtingudes per [[Boris Rosing]] en col·laboració amb Zworikin. La captació es realitzà mitjançant dos tambors de miralls (sistema Weiller) i generava una exploració entrellaçada de 30 línies i 12,5 quadres per segon. Els senyals de sincronisme eren generats per [[potenciòmetre]]s units als tambors de miralls que s'aplicaven a les bobines deflexores del TRC, amb una intensitat de feix proporcional a la il·luminació que rebia la cèl·lula fotoelèctrica. | | La primera imatge sobre un tub de rajos catòdics s'havia format el [[1911]] a l'Institut Tecnològic de [[Sant Petersburg]] i consistí en unes ratlles blanques sobre fons negre, obtingudes per [[Boris Rosing]] en col·laboració amb Zworikin. La captació es realitzà mitjançant dos tambors de miralls (sistema Weiller) i generava una exploració entrellaçada de 30 línies i 12,5 quadres per segon. Els senyals de sincronisme eren generats per [[potenciòmetre]]s units als tambors de miralls que s'aplicaven a les bobines deflexores del TRC, amb una intensitat de feix proporcional a la il·luminació que rebia la cèl·lula fotoelèctrica. |