Canvis

112 bytes afegits ,  23:25 26 maig 2021
sense resum d'edició
Llínea 2: Llínea 2:  
| nom_oficial = ''Principauté de Monaco''<br />
 
| nom_oficial = ''Principauté de Monaco''<br />
 
''Principatu de Múnegu''<br />
 
''Principatu de Múnegu''<br />
Principat de Mònac
+
Principat de Mónaco
| image_bandera = Flag of Monac.png
+
| image_bandera = Flag of Monaco.svg
| image_escut = Coat_of_Arms_of_Monaco.png
+
| image_escut = Coat of Arms of Monaco.svg
 
| image_escut_tamany = 125px
 
| image_escut_tamany = 125px
| image_mapa = Monac.png
+
| image_mapa = Location Monaco Europe.png
 
| lema_nacional = Deo Juvante (En l'ajuda de Déu)
 
| lema_nacional = Deo Juvante (En l'ajuda de Déu)
 
| himne_nacional = Hymne Monégasque
 
| himne_nacional = Hymne Monégasque
| capital = [[Mònac]]
+
| capital = [[Mónaco]]
 
| capital_població = 35.000  
 
| capital_població = 35.000  
 
| capital_coord = 43°44′ N 7°24′ E
 
| capital_coord = 43°44′ N 7°24′ E
| ciutat_principal = [[Mònac]]
+
| ciutat_principal = [[Mónaco]]
| principals ciutats= Mònac
+
| principals ciutats= Mónaco
 
| festa_nacional=  
 
| festa_nacional=  
 
| idioma_oficial = [[Idioma Monegasc|Monegasc]] i [[Idioma francés|Francés]]
 
| idioma_oficial = [[Idioma Monegasc|Monegasc]] i [[Idioma francés|Francés]]
Llínea 57: Llínea 57:  
| matrícula_avió=  
 
| matrícula_avió=  
 
}}
 
}}
El '''Principat de Mònac''' o simplement '''Mònac''' (en [[Idioma francés|francés]]: ''Principauté de Monaco''; en [[Idioma monegasc|monegasc]]: ''Principatu de Múnegu''; [[Idioma occità|occità]]: ''Principat de Mónegue''; en [[Idioma italià|italià]]: ''Principato di Monaco''), és, després del [[Vaticà]], el país més chicotet del món i mes densament poblat. Localisat entre el [[Mar Mediterràneu]] i [[França]] sobre la Riviera francesa, també dita la Côte d'Azur (la Costa Blava).
+
El '''Principat de Mónaco''' o simplement '''Mónaco''' (en [[Idioma francés|francés]]: ''Principauté de Monaco''; en [[Idioma monegasc|monegasc]]: ''Principatu de Múnegu''; [[Idioma occità|occità]]: ''Principat de Mónegue''; en [[Idioma italià|italià]]: ''Principato di Monaco''), és, despuix del [[Vaticà]], el país més chicotet del món i més densament poblat. Localisat entre el [[Mar Mediterràneu]] i [[França]] sobre la Riviera francesa, també dita la Côte d'Azur (la Costa Blava).
    
== Història ==
 
== Història ==
[[Archiu:Whole Monaco.jpg|210px|left|thumb|Vista de Mònac]]
+
[[Archiu:Whole Monaco.jpg|210px|left|thumb|Vista de Mónaco]]
   −
Antiga colònia [[Antiga Grècia|grega]] fundada pels grecs de [[Messàlia]] en el nom ''Monoikos'', la ciutat tenia un temple dedicat a [[Hèracles|Hèrcules]] i sota els [[Antiga Roma|romans]] es va dir ''Monoeci Portus'' (Μονοίκου λιμήν) o més exactament ''Portus Herculis Monoeci'' (a vegades només ''Portus Herculis''). Fon una base naval romana de segon orde.
+
Antiga colònia [[Antiga Grècia|grega]] fundada pels grecs de [[Messàlia]] en el nom ''Monoikos'', la ciutat tenia un temple dedicat a [[Hèracles|Hèrcules]] i baix els [[Antiga Roma|romans]] es va dir ''Monoeci Portus'' (Μονοίκου λιμήν) o més exactament ''Portus Herculis Monoeci'' (a vegades a soles ''Portus Herculis''). Fon una base naval romana de segon orde.
   −
A les muntanyes propenques es va erigir un monument per commemorar la sumissió de les tribus [[ligurs]], la inscripció del qual fon conservada per [[Plini el Vell]]. Encara es conserven les seues ruïnes prop de la vila de Turbia derivació de ''Tropaea Augusti'' (Τρόπαια Σεβαστοῦ) o ''Tropaea Alpium''.  
+
En les montanyes propenques es va erigir un monument per a commemorar la sumissió de les tribus [[ligurs]], la inscripció del qual fon conservada per [[Plini el Vell]]. Encara es conserven les seues ruïnes prop de la vila de Turbia derivació de ''Tropaea Augusti'' (Τρόπαια Σεβαστοῦ) o ''Tropaea Alpium''.  
   −
Mónaco passà a ser governada per la família [[Grimaldi]] el [[1297]] i a partir de [[1419]] la conserven fins als nostres dies. Després d'haver estat reconegut per França, el [[1793]], [[Napoleó]] anexionà el principat a l'estat francés fins al [[1814]], en qué es restaurà el poder de la dinastia dels Grimaldi. L'antic absolutisme fon substituït per un règim lliberal a partir de la constitució de [[1911]]. El govern recau sobre el Príncep, que regeix sobre un consell de govern, mentres el poder llegislatiu l'eixercix un Consell Nacional integrat per 18 membres.
+
Mónaco passà a ser governada per la família [[Grimaldi]] en l'any [[1297]] i a partir de [[1419]] la conserven fins als nostres dies. Despuix d'haver segut reconegut per [[França]], en l'any [[1793]], [[Napoleó]] anexionà el principat a l'estat francés fins a l'any [[1814]], en qué es restaurà el poder de la dinastia dels Grimaldi. L'antic absolutisme fon substituït per un règim lliberal a partir de la constitució de [[1911]]. El govern recau sobre el Príncep, que reguix sobre un consell de govern, mentres el poder llegislatiu l'eixercix un Consell Nacional integrat per 18 membres.
   −
Convertit en un paraís fiscal on els seus ciutadans no paguen impost sobre la renda i les empreses abonen unes taxes molt reduïdes, Mónaco ingressà el [[1993]] a l'[[ONU]] i s'adoptaren diverses mesures per a lluitar contra el blanqueig de diners i la malversació financera. El [[2002]], tot i no formar part de la [[Unió Europea]], Mónaco adoptà l'[[euro]] com a [[moneda]] única i a l'abril d'aquell mateix any es modificà la Constitució per tal d'assegurar la continuació al tro dels Grimaldi davant la manca de descendència de l'hereu [[Albert II de Mónaco|Albert]], ya que fins llavors l'estat francés era l'hereu del Principat en cas d'extinció de la dinastia.
+
Convertit en un paraís fiscal a on els seus ciutadans no paguen impost sobre la renda i les empreses abonen unes taxes molt reduïdes, Mónaco ingressà en l'any [[1993]] en l'[[ONU]] i s'adoptaren diverses mesures per a lluitar contra el blanqueig de diners i la malversació financera. En l'any [[2002]], encara que no formava part de l'[[Unió Europea]], Mónaco adoptà l'[[euro]] com a [[moneda]] única i en [[abril]] d'aquell mateix any és modificà la Constitució per tal d'assegurar la continuació al tro dels Grimaldi davant la manca de descendència de l'hereu [[Albert II de Mónaco|Albert]], ya que fins llavors l'estat francés era l'hereu del Principat en cas d'extinció de la dinastia.
    
De totes maneres, esta constitució deixa sense drets dinàstics a [[Alexandre Coste]] i a [[Jazmin Grace Rotolo]], fills del príncep pero concebuts fora del matrimoni eclesiàstic.
 
De totes maneres, esta constitució deixa sense drets dinàstics a [[Alexandre Coste]] i a [[Jazmin Grace Rotolo]], fills del príncep pero concebuts fora del matrimoni eclesiàstic.
  −
  −
      
== Política ==
 
== Política ==
'''Mònac''' ha segut governat per una monarquia constitucional des de [[1911]], en el Príncip com a Cap d'Estat. La rama eixecutiva consistix en un Ministre d'Estat (Cap de Govern), qui presidix un gabinet (Consell de Govern) de 6 membres. El Ministre de l'Estat és un ciutadà francés designat pel príncep, triat entre uns candidats proposats pel govern de [[França]], i s'encarrega dels assunts de defensa i seguritat del principat.
+
'''Mónaco''' ha segut governat per una monarquia constitucional des de [[1911]], en el Príncip com a Cap d'Estat. La rama eixecutiva consistix en un Ministre d'Estat (Cap de Govern), qui presidix un gabinet (Consell de Govern) de 6 membres. El Ministre de l'Estat és un ciutadà francés designat pel príncep, triat entre uns candidats proposts pel govern de [[França]], i s'encarrega dels assunts de defensa i seguritat del principat.
    
Baix la Constitució de [[1962]], el Príncip compartix el seu poder en un Parlament unicameral, el Consell Nacional. Els 24 membres del cos llegislatiu són triats per mig de votació directa i democràtica, i té un periodo de 5 anys. Ells complixen la funció de fer les lleis i reglamentar els decrets reals. Els principals assunts locals són dirigits pel Concili Comunal, el qual se compon de 15 membres triats i presidits per un alcalde. El Concili Comunal fa d'ajuntament i complix la funció de fer les gestions locals per al seu desenroll.
 
Baix la Constitució de [[1962]], el Príncip compartix el seu poder en un Parlament unicameral, el Consell Nacional. Els 24 membres del cos llegislatiu són triats per mig de votació directa i democràtica, i té un periodo de 5 anys. Ells complixen la funció de fer les lleis i reglamentar els decrets reals. Els principals assunts locals són dirigits pel Concili Comunal, el qual se compon de 15 membres triats i presidits per un alcalde. El Concili Comunal fa d'ajuntament i complix la funció de fer les gestions locals per al seu desenroll.
   −
[[Image:Palau del princep de monac.jpg|thumb|center|500px|<center>Palau del Príncep de Mònac</center>]]
+
[[File:Palácio do Príncipe de Mônaco (3531766674).jpg|thumb|center|500px|<center>Palau del Príncep de Mónaco</center>]]
    
== Cultura i Art ==
 
== Cultura i Art ==
En '''Mònac''' prevalien els estils arquitectònics que s'han donat en [[França]]. Entre les seues construccions més significatives es troba la [[Catedral de Mònac]] de l'any [[1875]], construïda en pedres blanques de La Turbie sobre l'emplaçament d'una antiga iglésia del [[segle XII]] dedicada a Sant Nicolau. L'edifici presenta un estil romànic bizantí, i en el seu interior alberga interessants peces. Una atra de construcció emblemàtica de '''Mònac''', ademés del Palau Principesc, és l'edifici que alberga el Museu Oceanogràfic i l'Aquari. La seua impressionant frontera, de cara al mar, és considerada una obra mestra d'arquitectura monumental.
+
En '''Mónaco''' prevalien els estils arquitectònics que s'han donat en [[França]]. Entre les seues construccions més significatives es troba la [[Catedral de Mónaco]] de l'any [[1875]], construïda en pedres blanques de La Turbie sobre l'emplaçament d'una antiga iglésia del [[sigle XII]] dedicada a Sant Nicolau. L'edifici presenta un estil romànic bizantí, i en el seu interior alberga interessants peces. Una atra de construcció emblemàtica de '''Mónaco''', ademés del Palau Principesc, és l'edifici que alberga el Museu Oceanogràfic i l'Aquari. La seua impressionant frontera, de cara al mar, és considerada una obra mestra d'arquitectura monumental.
 +
 
 +
{{Països Europa}}
    
[[Categoria:Microestats]]
 
[[Categoria:Microestats]]
 
[[Categoria:Països d'Europa]]
 
[[Categoria:Països d'Europa]]
124 245

edicions