Canvis

Naixcuda com a campament militar romà de la ''[[Legió VI Victrix]]'', instalat en la confluència dels rius [[Bernesga]] i [[Torío]] cap al [[79 aC]], el seu caràcter de ciutat campamental es va consolidar en l'assentament definitiu de la ''[[Legió VII Gemina]]'' ya en el segle I. En l'arribada dels musulmans a la Península, la ciutat es veu parcialment despoblada. El [[846]] els cordovesos van destruir en l'ajuda d'[[almanjanec]]s la ciutat de [[Lleó (ciutat)|Lleó]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Martínez Díez |nom=Gonzalo |títul=El Condado de Castilla, 711-1038: La Historia Frente a la Leyenda |url=http://books.google.es/books?id=KgiDVZfBipwC&pg=PA131&lpg=PA131&dq=najera+almajaneque&source=bl&ots=YoM9EkQpdq&sig=4k4lc8gLh9TlsGATrnZNTJX__Kg&hl=ca&sa=X&ei=i3_XUI6QMoSChQeEsYGQBA&ved=0CDMQ6AEwAQ#v=onepage&q=najera%20almajaneque&f=false |llengua=castellà |editorial=Marcial Pons Historia |data=2005 |pàgines=p.131 |isbn=8495379945}}</ref> que havia estat repoblada poc anys abans pels cristians. En [[856]] Lleó rep un nou impuls repoblador com a part del [[Regne d'Astúries]]. Serà [[Garcia I de Lleó|Garcia I]] qui en [[910]] convertixca a la ciutat de León al líder del més important regne cristià de la península Ibèrica en l'época, donant inici al [[Regne de Lleó]], la vigència nominal del qual perviu fins al [[segle XIX]], si be ya des de l'[[Edat Mijana]] la ciutat va perdre la importància i impuls d'antany, en part per la pèrdua de la seua independència deguda la unió de la [[Regne de Lleó|corona lleonesa]] a la [[Corona de Castella|castellana]], definitiva des de [[1301]], constituint al costat d'atres regnes i territoris la [[Corona de Castella]]. El 2005 es va inaugurar el [[Museu d'Art Contemporàneu de Castella i Lleó]].

Naixcuda com a campament militar romà de la ''[[Legió VI Victrix]]'', instalat en la confluència dels rius [[Bernesga]] i [[Torío]] cap al [[79 aC]], el seu caràcter de ciutat campamental es va consolidar en l'assentament definitiu de la ''[[Legió VII Gemina]]'' ya en el segle I. En l'arribada dels musulmans a la Península, la ciutat es veu parcialment despoblada. El [[846]] els cordovesos van destruir en l'ajuda d'[[almanjanec]]s la ciutat de [[Lleó (ciutat)|Lleó]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Martínez Díez |nom=Gonzalo |títul=El Condado de Castilla, 711-1038: La Historia Frente a la Leyenda |url=http://books.google.es/books?id=KgiDVZfBipwC&pg=PA131&lpg=PA131&dq=najera+almajaneque&source=bl&ots=YoM9EkQpdq&sig=4k4lc8gLh9TlsGATrnZNTJX__Kg&hl=ca&sa=X&ei=i3_XUI6QMoSChQeEsYGQBA&ved=0CDMQ6AEwAQ#v=onepage&q=najera%20almajaneque&f=false |llengua=castellà |editorial=Marcial Pons Historia |data=2005 |pàgines=p.131 |isbn=8495379945}}</ref> que havia estat repoblada poc anys abans pels cristians. En [[856]] Lleó rep un nou impuls repoblador com a part del [[Regne d'Astúries]]. Serà [[Garcia I de Lleó|Garcia I]] qui en [[910]] convertixca a la ciutat de León al líder del més important regne cristià de la península Ibèrica en l'época, donant inici al [[Regne de Lleó]], la vigència nominal del qual perviu fins al [[segle XIX]], si be ya des de l'[[Edat Mijana]] la ciutat va perdre la importància i impuls d'antany, en part per la pèrdua de la seua independència deguda la unió de la [[Regne de Lleó|corona lleonesa]] a la [[Corona de Castella|castellana]], definitiva des de [[1301]], constituint al costat d'atres regnes i territoris la [[Corona de Castella]]. El 2005 es va inaugurar el [[Museu d'Art Contemporàneu de Castella i Lleó]].

{{Capitals de província}}

{{Capitals de província}}

[[Categoria:Castella i Lleó]]

[[Categoria:Castella i Lleó]]