Llínea 40: |
Llínea 40: |
| S'usa sobretot a calderes industrials i a centrals termoelèctriques. També existix el [[carbó vegetal]], que s'obté artificialment, per mijà de la [[piròlisis]], o combustió parcial de la llenya en poca o gens presència d'oxigen (anaeròbia). El carbó es pot gasificar per a obtindre hidrogen i per a ser utilisat com a combustible d'una atra manera (gas natural sintètic, GNS). No s'ha de confondre el carbó gasificat en el [[grisú]], que és un gas que surt a les mines de carbó i que s'elimina per seguritat, ya que pot provocar incendis i explosions. També es pot convertir en un combustible líquit, que duplicarà la seua potència calorífica, per mijà de la liquació del carbó, que pot ser directa o indirecta. A partir de la [[destilació]] seca del carbó es poden obtindre atres productes, com el [[carbó de coc]], el [[gas ciutat]], [[oli]]s o [[alquitrà]]. | | S'usa sobretot a calderes industrials i a centrals termoelèctriques. També existix el [[carbó vegetal]], que s'obté artificialment, per mijà de la [[piròlisis]], o combustió parcial de la llenya en poca o gens presència d'oxigen (anaeròbia). El carbó es pot gasificar per a obtindre hidrogen i per a ser utilisat com a combustible d'una atra manera (gas natural sintètic, GNS). No s'ha de confondre el carbó gasificat en el [[grisú]], que és un gas que surt a les mines de carbó i que s'elimina per seguritat, ya que pot provocar incendis i explosions. També es pot convertir en un combustible líquit, que duplicarà la seua potència calorífica, per mijà de la liquació del carbó, que pot ser directa o indirecta. A partir de la [[destilació]] seca del carbó es poden obtindre atres productes, com el [[carbó de coc]], el [[gas ciutat]], [[oli]]s o [[alquitrà]]. |
| | | |
− | === Petroli === | + | === Petròleu === |
− | {{AP|Petroli}} | + | {{AP|Petròleu}} |
− | [[Fitxer:TrivelleRagusaS1.jpg|thumb|Extracció de petroli a Sicília]] | + | [[Archiu:TrivelleRagusaS1.jpg|thumb|Extracció de petròleu en Sicília]] |
| | | |
− | Combustible fòssil líquit i [[viscositat|viscós]] que prové de [[matèria orgànica]] acumulada durant milions d'anys.<ref name=escoles/> Es creu que es va formar fa uns cinquanta millons d'anys després que el plàncton quedés cobert per diferents materials sedimentaris i a una certa [[pressió]] i [[temperatura]] i per l'acció de [[microorganismes]] fins a formar-se el petròleu. El que s'obté directament del [[Jaciment geològic|jaciment]] és el que se nomena [[petròleu cru]]. Per a poder utilisar l'energia que aporta ha de passar per un procés de transformació, anomenat refinament. | + | Combustible fòssil líquit i [[viscositat|viscós]] que prové de [[matèria orgànica]] acumulada durant millons d'anys.<ref name=escoles/> Es creu que es va formar fa uns cinquanta millons d'anys després que el plàncton quedara cobert per diferents materials sedimentaris i a una certa [[pressió]] i [[temperatura]] i per l'acció de [[microorganismes]] fins a formar-se el petròleu. El que s'obté directament del [[Jaciment geològic|jaciment]] és el que se nomena [[petròleu cru]]. Per a poder utilisar l'energia que aporta ha de passar per un procés de transformació, nomenat refinament. |
| | | |
− | [[Fitxer:Bosch Unit Injector.JPG|thumb|left|Injecció en un motor de combustió]] | + | [[Archiu:Bosch Unit Injector.JPG|thumb|left|Injecció en un motor de combustió]] |
− | El [[refinament del petròleu]] té lloc a les [[plantes petroquímiques]], també nomenades [[refineries]]. Primer de tot cal netejar el petròleu cru abans que sigui conduït a les unitats de fraccionament. Un cop netejat de les restes d'aigua i [[sorra]] comença el procés de [[destilació fraccionada]] a dues [[torre de destil·lació|torres de destilació]], una a pressió atmosfèrica i altra al buit, que poden arribar a mesurar cinquanta metres d'alçada. El cru s'escalfa a uns 320 °C - 340°C i es convertix en [[gas]], este va pujant per la torre a mesura que els diferents components arriben al seu [[punt d'ebullició]] i segons van pujant es van refredant i condensant a diferents nivells (platets). | + | El [[refinament del petròleu]] té lloc a les [[plantes petroquímiques]], també nomenades [[refineries]]. Primer de tot cal netejar el petròleu cru abans que siga conduït a les unitats de fraccionament. Un cop netejat de les restes d'aigua i [[sorra]] comença el procés de [[destilació fraccionada]] a dos [[torre de destilació|torres de destilació]], una a pressió atmosfèrica i atra al buit, que poden arribar a mesurar cinquanta metros d'alçada. El cru se calfa a uns 320 °C - 340°C i es convertix en [[gas]], este va pujant per la torre a mesura que els diferents components arriben al seu [[punt d'ebullició]] i segons van pujant es van refredant i condensant a diferents nivells (platets). |
| | | |
− | Un cop condensats es van recollint, per orde, els següents productes: [[butà]] i atres [[gas liquat del petròleu|gasos liquats del petroli]] (GLP), [[benzina]], [[querosè]], [[gasoil]] i subproductes utilisats per a fabricar [[Petroli|fuel]], [[oli]]s [[lubrificant]]s i [[quitrà]]. Altres processos típics del petroli són el ''[[cracking]]'', per tallar les cadenes d'hidrocarburs en altres més petites i en el qual es produïx el [[gas ciutat]], per exemple; la [[polimerització]], que, al contrari, transforma les cadenes curtes en llargues, unint-les; el ''[[reforming]]'', per a modificar les característiques de les benzines; etc. | + | Un cop condensats es van recollint, per orde, els següents productes: [[butà]] i atres [[gas liquat del petròleu|gasos liquats del petròleu]] (GLP), [[benzina]], [[querosè]], [[gasoil]] i subproductes utilisats per a fabricar [[Petròleu|fuel]], [[oli]]s [[lubrificant]]s i [[alquitrà]]. Atres processos típics del petròleu són el ''[[cracking]]'', per tallar les cadenes d'hidrocarburs en atres més chicotetes i en el qual es produïx el [[gas ciutat]], per eixemple; la [[polimerisació]], que, al contrari, transforma les cadenes curtes en llargues, unint-les; el ''[[reforming]]'', per a modificar les característiques de les benzines; etc. |
| | | |
| === Gas natural === | | === Gas natural === |