6408
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Tot això ho va publicar en la seua obra de [[1865]] “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de [[Pisum]] ([[pésol|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar de algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins al [[1900]], setze anys després de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].
'''Gregor Mendel'''<ref>Johann era el seu nom de naiximent; adoptà el de Gregor en prendre els hàbits monàstics.</ref> ([[Hynčice|Heinzendorf]], [[Imperi Austríac]], [[20 de juliol]] de [[1822]] - [[Brno|Brünn]], [[Imperi Austrohongarès]], [[6 de giner]] de [[1884]]) fon un religiós [[Orde de Sant Agustí|agustí]] i [[naturalista]], professor de ciències naturals a l'[[escola primària]] de [[Brno]], que va realisar experiments d'[[híbrit|hibridació]] cultivant [[pésol]]s, fent encreuaments per [[polinització]] artificial. Tot això ho va publicar en la seua obra de [[1865]] “Versuche über Plflanzenhybriden” (“Experiments d'hibridació en plantes”), on descrigué la transmissió de caràcters d'una generació a una atra en algunes espècies i varietats de [[Pisum]] ([[pésol|pesoleres]]). En aquell moment no tingué pràcticament cap impacte. A pesar de algunes citacions en una obra de [[Wilhelm Olbers Focke]], no fon fins al [[1900]], setze anys després de la mort de Mendel, que el seu treball fon redescobert de forma simultànea per [[Hugo de Vries]], [[Correns]] i [[Erich von Tschermak-Seysenegg|Tschermak]], divulgant l'obra del [[frare]] de Sant Tomàs de Brno, des de llavors considerat pare de la [[genètica]].
== Herència dels caràcters de Mendel ==
Les Lleis de Mendel, o de la genètica mendeliana o regles de Mendel, tot i que no foren enunciades com a tals en l'escrit de Mendel, són el conjunt de lleis en qué s'associa la transmissió de caràcters d'una generació a la següent. Les lleis de Mendel van ser integrades en la [[teoria cromosòmica de l'herència]] atribuïda a [[Thomas Hunt Morgan]] en l'any [[1915]]. Es pot dir que van passar a formar el núcleu de la genètica ortodoxa en molts texts de manuals d'educació primària i secundària.
Mendel usa termes com [[híbrit]], i introduïx i crea la idea de caràcters [[herència dominant|dominants]] i caràcters recessius. Mendel escull delliberadament set caràcters que mostraven dominància/recessivitat clara.
* '''Primera llei''' o "Llei de la uniformitat dels híbrits de la primera generació filial": En encreuar dos individus purs, un en caràcter dominant i l'atre en un caràcter recessiu, tots el descendents són del tipo dominant.
* '''Segona llei''' o "Llei de segregació de la segona generació filial": En encreuar dos individus híbrits dels obtinguts en el primer creuament, Mendel descrigué que el caràcter recessiu tornava a aparéixer en un de cada quatre individus, és a dir en una relació 1 a 4. Un atre aspecte apuntat per Mendel és l'absència d'individus en caràcters intermigs.
* '''Tercera llei''' o "Llei de l'herència independent de caràcters": Quan es controlen dos caràcters diferents i s'hibriden individus, els dos caràcters es comporten –es transmeten– de forma independent. Mendel va estudiar el comportament de dos caràcters al mateix temps: el color (groc o vert) i la textura (llisa o rugosa), partint d'homozigòtics grocs i llisos (AABB) i verts i rugosos (aabb). En els primer híbrits obtenia una descendència uniforme groga i llisa. En la segona generació híbrida obtenia totes les combinacions possibles de caràcters: 9/16 de grocs llisos, 3/16 de grocs rugosos, 3/16 de verts llisos i 1/16 de verts rugosos.
== Referències ==
== Referències ==