Llínea 48: |
Llínea 48: |
| La importància d''''''Edeta''''' fon primordial durant els dos primers sigles de la nostra Era. El descens iniciat en el [[sigle III]], i accentuat en els posteriors, va poder ser conseqüència paralela al creiximent de ''Valentia''. | | La importància d''''''Edeta''''' fon primordial durant els dos primers sigles de la nostra Era. El descens iniciat en el [[sigle III]], i accentuat en els posteriors, va poder ser conseqüència paralela al creiximent de ''Valentia''. |
| | | |
− | Després d'una nova dominació [[visigot|visigoda]], es donaria pas al llarc periodo [[a l'Andalus|islàmic]]. En esta etapa, al negar-se [[al-mustain]] a pagar el tribut de 2000 dinars corresponents a les pàries de l'any [[1090]], el [[Cid]] va assejar a Llíria. Durant el lloc, el Cid va rebre una carta de la reina Constança, esposa de [[Alfons VI de Lleó i Castella|Alfons VI]], que li assegurava el perdó del seu marit si s'incorporava a l'expedició del rei castellà preparada contra els [[almoràvits]] a Andalusia. El Cid va abandonar el sege de Llíria quan ya estava a punt de prendre-la. | + | Després d'una nova dominació [[visigot|visigoda]], es donaria pas a lo llarc periodo [[a l'Andalus|islàmic]]. En esta etapa, al negar-se [[al-mustain]] a pagar el tribut de 2000 dinars corresponents a les pàries de l'any [[1090]], el [[Cid]] va assejar a Llíria. Durant el lloc, el Cid va rebre una carta de la reina Constança, esposa de [[Alfons VI de Lleó i Castella|Alfons VI]], que li assegurava el perdó del seu marit si s'incorporava a l'expedició del rei castellà preparada contra els [[almoràvits]] a Andalusia. El Cid va abandonar el sege de Llíria quan ya estava a punt de prendre-la. |
| | | |
| Durant el periodo musulmà van ser perfeccionats les séquies i el sistema de regs de l'horta de Llíria. En l'aspecte polític fon seu residencial del [[Cadi]], espècie de juge o magistrat de la llei musulmana, designat directament pel califa. | | Durant el periodo musulmà van ser perfeccionats les séquies i el sistema de regs de l'horta de Llíria. En l'aspecte polític fon seu residencial del [[Cadi]], espècie de juge o magistrat de la llei musulmana, designat directament pel califa. |
Llínea 86: |
Llínea 86: |
| | | |
| == Cultura == | | == Cultura == |
− | La música és possiblement una de les manifestacions que més caracterisa a Llíria. La gran diversitat de cultures, tradicions i pensaments que s'han anat produint al llarc de la seua història formen el soport que ha fet possible l'aparició de la rica activitat músic - cultural que fa que hui en dia s'identifique a Llíria com la "Ciutat de la Música". Les seues dos Bandes de Música, L'Unió Musical ("Va unir Musical") i el [[Ateneu Musical i d'Ensenyança Banda Primitiva de Llíria]] són conegudes a nivell internacional i a través d'elles Llíria nodrix de músics a gran part d'Orquestes, Bandes, agrupacions musicals professionals i conservatoris de tot Espanya. | + | La música és possiblement una de les manifestacions que més caracterisa a Llíria. La gran diversitat de cultures, tradicions i pensaments que s'han anat produint a lo llarc de la seua història formen el soport que ha fet possible l'aparició de la rica activitat músic - cultural que fa que hui en dia s'identifique a Llíria com la "Ciutat de la Música". Les seues dos Bandes de Música, L'Unió Musical ("Va unir Musical") i el [[Ateneu Musical i d'Ensenyança Banda Primitiva de Llíria]] són conegudes a nivell internacional i a través d'elles Llíria nodrix de músics a gran part d'Orquestes, Bandes, agrupacions musicals professionals i conservatoris de tot Espanya. |
| | | |
| == Monuments == | | == Monuments == |