Canvis

L'existència d'una àmplia ret de [[calçades romanes|calçades]] i [[port]]s va facilitar el [[comerç]] i les [[comunicacions]], aspectes fonamentals per al creiximent [[economia|econòmic]] i el control [[política|polític]] i [[militar]].

L'existència d'una àmplia ret de [[calçades romanes|calçades]] i [[port]]s va facilitar el [[comerç]] i les [[comunicacions]], aspectes fonamentals per al creiximent [[economia|econòmic]] i el control [[política|polític]] i [[militar]].

Els [[aqüeducte]]s i [[aigüera|aigüeres]] van permetre el creiximent de les ciutats al garantisar unes condicions [[higiene|higièniques]] i [[sanitat|sanitàries]] mínimes sense les quals hauria segut impossible conseguir els nivells de població que van tindre les grans urbs de l'imperi.

Els [[aqüeducte]]s i [[aigüera|aigüeres]] varen permetre el creiximent de les ciutats al garantisar unes condicions [[higiene|higièniques]] i [[sanitat|sanitàries]] mínimes sense les quals hauria segut impossible conseguir els nivells de població que varen tindre les grans urbs de l'imperi.

== Materials utilisats==

== Materials utilisats==

Els ingeniers romans realisaven les seues obres utilisant com [[matèria primera]] la [[pedra]], la [[argila]], el [[morter]] i la [[fusta]].  

Els ingeniers romans realisaven les seues obres utilisant com [[matèria primera]] la [[pedra]], la [[argila]], el [[morter]] i la [[fusta]].  

* La '''pedra''' : de caràcter autòcton, en el sigle VI a. C. es va utilisar el tuf, en els fonaments dels temples. A partir del [[sigle II a. C.]] el [[travertí]] reemplaçarà al tuf i serà en época augustea quan es generalise l'us del [[marbre]] de [[Carrara]] i s'importa de [[Grècia]].  

* La '''pedra''' : de caràcter autòcton, en el [[sigle VI a. C.]] es va utilisar el tuf, en els fonaments dels temples. A partir del [[sigle II a. C.]] el [[travertí]] reemplaçarà al tuf i serà en época augustea quan es generalise l'us del [[marbre]] de [[Carrara]] i s'importa de [[Grècia]].  

L'extracció es realisava aprofitant els clavills que els blocs pétreus presentaven de manera natural per mig de falques i palanques. Si no existien fissures en la pedra s'utilisava el pic, realisant regates i forats, després posaven falques en els forats, que a l'amerar-les d'aigua trencaven la pedra. Posteriorment es dividia en blocs usant serres o en falques i maces. El transport es realisava per mig de rodells i cordes.

L'extracció es realisava aprofitant els clavills que els blocs pétreus presentaven de manera natural per mig de falques i palanques. Si no existien fissures en la pedra s'utilisava el pic, realisant regates i forats, despuix posaven falques en els forats, que a l'amerar-les d'aigua trencaven la pedra. Posteriorment es dividia en blocs usant serres o en falques i maces. El transport es realisava per mig de rodells i cordes.

* La '''argila''' s'utilisava per a la construcció de [[rajola|rajoles]] i [[teula|teules]], per al que s'utilisaven moles de fusta. La rajola era un element fonamental en les construccions romanes des d'época de [[August]] i solia portar el sagell del fabricant.

* La '''argila''' s'utilisava per a la construcció de [[rajola|rajoles]] i [[teula|teules]], per al que s'utilisaven moles de fusta. La rajola era un element fonamental en les construccions romanes des d'época de [[August]] i solia portar el sagell del fabricant.

* El '''morter''' o [[barreja]] era una mescla d'arena, calç i aigua, en la que s'unien les rajoles, sent un element imprescindible en la construcció de voltes. Al mesclar-ho en pedra s'obté el ciment (''opus caementicium'').

* El '''morter''' o [[barreja]] era una mescla d'arena, calç i aigua, en la que s'unien les rajoles, sent un element imprescindible en la construcció de voltes. Al mesclar-ho en pedra s'obté el ciment (''opus caementicium'').

* La '''fusta''' s'utilisava per als treballs de [[fusteria]], per a la construcció de l'esquelet dels edificis i la carcassa de les teulades.

* La [[fusta]] s'utilisava per als treballs de [[fusteria]], per a la construcció de l'esquelet dels edificis i la carcassa de les teulades.

== Tècniques empleades ==

== Tècniques empleades ==

=== Topografia ===

=== Topografia ===

Sovint es tendix a oblidar l'importància fonamental de la [[topografia]] a l'hora de dur a terme obres d'ingenieria civil. Els espectaculars aqüeductes de l'antiga Roma no haurien segut possibles sense la llabor d'una llegió de topógrafs que mesuraren el terreny i marcaren el traçat.

A sovint es tendix a oblidar l'importància fonamental de la [[topografia]] a l'hora de dur a terme obres d'ingenieria civil. Els espectaculars aqüeductes de l'antiga Roma no haurien segut possibles sense la llabor d'una llegió de topógrafs que mesuraren el terreny i marcaren el traçat.

Alguns dels aqüeductes romans van conseguir llongituts que, encara hui, resulten sorprenents. Més encara si tenim en conte que les tècniques de l'época no permetien garantisar el sagellat de les conduccions, lo que obligava a transportar l'aigua per mig de pendents de caiguda constant.

Alguns dels aqüeductes romans varen conseguir llongituts que, encara hui, resulten sorprenents. Més encara si tenim en conte que les tècniques de l'época no permetien garantisar el sagellat de les conduccions, lo que obligava a transportar l'aigua per mig de pendents de caiguda constant.

Estes pendents, de l'orde de milèsimes, obligaven a traçar els recorreguts en un precisió vertical de [[metros]] per [[quilómetro]] de traçat en planta a lo llarc de distàncies com ara 90 quilómetros (''Aqua Marcia'', en [[Roma]]) o, inclús, 132 quilómetros ([[Cartago]]).

Estes pendents, de l'orde de milèsimes, obligaven a traçar els recorreguts en un precisió vertical de [[metros]] per [[quilómetro]] de traçat en planta a lo llarc de distàncies com ara 90 quilómetros (''Aqua Marcia'', en [[Roma]]) o, inclús, 132 quilómetros ([[Cartago]]).

=== Calçades ===

=== Calçades ===

Les ciutats estaven interconectades per calçades que es construïen cavant una rasa i omplint-la de pedres de diferents grossors fins a nivellar el terreny, i recobrint en una última capes en de revestiment de material de gra fi. En cassos excepcionals i generalment en l'interior de les ciutats l'última capa de revestiment se substituïa per un empedrat de pedres planes, formant un enllosat.

Les ciutats estaven interconectades per calçades que es construïen cavant una rasa i omplint-la de pedres de diferents grossors fins a nivellar el terreny, i recobrint en una última capes en de revestiment de material de gra fi. En casos excepcionals i generalment en l'interior de les ciutats l'última capa de revestiment se substituïa per un empedrat de pedres planes, formant un enllosat.

Les ciutats també estaven travessades per calçades, en vores laterals llaugerament elevades. Estos carrers disponien d'uns blocs de pedra separats regularment entre si que permetien creuar d'una vora a una atra en dies de pluja, i impedien que els vehículs conseguiren velocitats perilloses. Per esta raó, poder passar entre les pedres, la separació entre les rodes dels carros era sempre la mateixa.

Les ciutats també estaven travessades per calçades, en vores laterals llaugerament elevades. Estos carrers disponien d'uns blocs de pedra separats regularment entre si que permetien creuar d'una vora a una atra en dies de pluja, i impedien que els vehículs conseguiren velocitats perilloses. Per esta raó, poder passar entre les pedres, la separació entre les rodes dels carros era sempre la mateixa.

Els ponts complixen la funció de salvar obstàculs naturals com [[riu]]s o [[vall]]s profunts, aforrar llargues distàncies buscant passos plans.

Els ponts complixen la funció de salvar obstàculs naturals com [[riu]]s o [[vall]]s profunts, aforrar llargues distàncies buscant passos plans.

Els romans van construir gran quantitat de [[pont]]s perque les vies travessaren els rius que trobaven al seu pas, molts dels quals encara subsistixen. La major part d'ells estava construïda en pedra, encara que si no hi havia pedreres en la zona, es feyen de rajola olla.

Els romans varen construir gran cantitat de [[pont]]s perque les vies travessaren els rius que trobaven al seu pas, molts dels quals encara subsistixen. La major part d'ells estava construïda en pedra, encara que si no hi havia pedreres en la zona, es feyen de rajola olla.

=== Ports ===

=== Ports ===

== Ingenieria hidràulica ==

== Ingenieria hidràulica ==

=== Termes ===

=== Termes ===

Estos temples de l'oci i la salut- banys calents, frets i temperats, gimnasis- van eixercir un paper destacat en les relacions socials. Entre els més celebres figuren les de carcallas..

Estos temples de l'oci i la salut- banys calents, frets i temperats, gimnasis- varen eixercir un paper destacat en les relacions socials. Entre els més celebres figuren les de carcallas..

=== Aqüeductes ===

=== Aqüeductes ===

Els [[aqüeductes]] eren característics de l'ingenieria romana, per a solucionar el problema d'abastiment d'aigua, puix no disponien de manufactura de canonades resistent a la pressió i, per tant, no podien construir sifons d'una certa altura. Els aqüeductes consistien en ponts soportats per grossos pilars units per mig d'arcs de mig punt, coronats per un canal en una llaugera inclinació, per a permetre córrer l'aigua. L'aigua s'obtenia en brolladors o [[embassament]]s situats a major altura, fins a la ciutat on se [[Canalisació|canalisava]] i distribuïa per mig de canonades de plom. Un atre element arquitectònic, de la mateixa estructura que els aqüeductes, eren els ponts, fets a base d'arcs i voltes.

Els [[aqüeductes]] eren característics de l'ingenieria romana, per a solucionar el problema d'abastiment d'aigua, puix no disponien de manufactura de canonades resistent a la pressió i, per tant, no podien construir sifons d'una certa altura. Els aqüeductes consistien en ponts soportats per grossos pilars units per mig d'arcs de mig punt, coronats per un canal en una llaugera inclinació, per a permetre córrer l'aigua. L'aigua s'obtenia en brolladors o [[embassament]]s situats a major altura, fins a la ciutat a on se [[Canalisació|canalisava]] i distribuïa per mig de canonades de plom. Un atre element arquitectònic, de la mateixa estructura que els aqüeductes, eren els ponts, fets a base d'arcs i voltes.

=== Albellons ===

=== Albellons ===

=== Muralles ===

=== Muralles ===

Les ciutats estaven defeses per muralles, en una via de circulació en la part superior que permetia la vigilància. Les muralles estaven protegides per marlets, i es prolongaven diversos metros baix terra. Les portes de la ciutat tenien tres [[volta|voltes]]: una central per la que passaven els carruages i dos laterals per als viandants. Es tancaven en portes grans de fusta i reixes llevadices.

Les ciutats estaven defeses per muralles, en una via de circulació en la part superior que permetia la vigilància. Les muralles estaven protegides per marlets, i es prolongaven diversos metros baix terra. Les portes de la ciutat tenien tres [[volta|voltes]]: una central per la que passaven els carruages i dos laterals per als viandants. Es tancaven en portes grans de fusta i reixes llevadices.

{{Traduït de|es|Edificación_pública_(Roma_Antigua)}}

 

* Grant, Michael. ''La historia de Roma'', p. 52

* [https://www.jw.org/es/biblioteca/revistas/g201411/acueductos-romanos-ingenier%C3%ADa/ «Los acueductos romanos, maravillas de la ingeniería». JW.ORG]

 

* Wilson, Andrew (2002): "Machines, Power and the Ancient Economy", The Journal of Roman Studies, Vol. 92, pp. 1–32

[[Categoria:Arquitectura romana]]

[[Categoria:Arquitectura romana]]