Canvis

L'Iglésia Catòlica Romana establix l'orige de la successió apostòlica del [[papa]] en Sant Pere i els apòstols. Actualment, el [[papa]] és [[papa Francesc|Francesc]], que és el que té l'autoritat suprema en col·laboració en el Colegie dels Bisbes, del quals n'és el cap. La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels llaics, i els membres d'abdós grups poden pertànyer a l'organisació de comunitats religioses.

L'Iglésia Catòlica Romana establix l'orige de la successió apostòlica del [[papa]] en Sant Pere i els apòstols. Actualment, el [[papa]] és [[papa Francesc|Francesc]], que és el que té l'autoritat suprema en col·laboració en el Colegie dels Bisbes, del quals n'és el cap. La comunitat catòlica es compon d'un ministeri ordenat i dels llaics, i els membres d'abdós grups poden pertànyer a l'organisació de comunitats religioses.

L'Iglésia defineix la seva missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sagrament]]s i l'exercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, així com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>

L'Iglésia defineix la seua missió de difondre l'[[evangeli]] de [[Jesucrist]], l'administració dels [[sagrament]]s i l'exercici de la [[caritat]].<ref name="OneFaith50">Barry, pp. 50–51.</ref> Opera en programes socials i institucions d'arreu del món, incloent-hi les escoles catòliques, universitats, hospitals, missions i centres d'acollida, així com ajudes a les famílies, pobres, ancians i malalts.<ref name="OneFaith98">Barry, pp. 98–99.</ref>

En una història que abasta quasi dos mil anys, l'Església és "la institució més antiga i més gran del món", i ha tingut un paper prominent en la història de la civilisació occidental, almenys des del segle IV. Al segle XI, una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. Estes esglésies orientals que es va mantindre en, o posteriorment restableta, la comunió en el Papa, la forma de les esglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les esglésies ortodoxes. Al segle 16, en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Església compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.

En una història que abasta quasi dos mil anys, l'Església és "la institució més antiga i més gran del món", i ha tingut un paper prominent en la història de la civilisació occidental, almenys des del segle IV. Al segle XI, una divisió important, que s'ha nomenat el Gran Cisma, es va produir entre cristianisme oriental i occidental. Estes esglésies orientals que es va mantindre en, o posteriorment restableta, la comunió en el Papa, la forma de les esglésies catòliques orientals i les que seguixen sent independents de l'autoritat papal són conegudes com les esglésies ortodoxes. Al segle 16, en part com a resposta a l'aument de la Reforma protestant, l'Església compromesa en el seu propi procés substancial de la reforma i renovació, coneguda com la Contra-Reforma.