Canvis

2 bytes afegits ,  12:33 30 març 2014
m
Text reemplaça - 'termes' a 'térmens'
Llínea 5: Llínea 5:  
És tracta d'un elevat i ben conservat núcleu montanyós del [[Sistema Ibèric]]. Culmina als 1.813 m en la cima del Penyagolosa, des d'on és domina un immens panorama sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'[[Aragó]]. El [[santuari de Sant Joan de Penyagolosa]] -important destí de romeries- i extensos boscs de pi negral, pi albar, roure reboll, etc. Componen este magnífic parage. L'accés al massiç pot realisar-se per les pintoresques localitats de [[Vilafermosa]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Qui vullga unir esta simbòlica montanya en el mar dispon de la Senda de [[Gran Recorregut]] GR-33, que arriba fins [[Castelló de la Plana]].
 
És tracta d'un elevat i ben conservat núcleu montanyós del [[Sistema Ibèric]]. Culmina als 1.813 m en la cima del Penyagolosa, des d'on és domina un immens panorama sobre les comarques castellonenques i les veïnes terres d'[[Aragó]]. El [[santuari de Sant Joan de Penyagolosa]] -important destí de romeries- i extensos boscs de pi negral, pi albar, roure reboll, etc. Componen este magnífic parage. L'accés al massiç pot realisar-se per les pintoresques localitats de [[Vilafermosa]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Qui vullga unir esta simbòlica montanya en el mar dispon de la Senda de [[Gran Recorregut]] GR-33, que arriba fins [[Castelló de la Plana]].
   −
En el seu cim s'ajunten els termes de [[Vilafermosa]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Està dividida en dos parts molt distintes entre si: la paret sur, un precipici vertical de casi 300 metros que és punt de trobada d'escaladors i l'ala de montanya nort, molt més accessible i de pendent relativament suau. Esta última és la que permet l'accés al cim d'una forma molt més assossegada: des d'un punt a que és pot accedir en el coche des de la pista que arranca un poc abans de l'ermita, o pel [[barranc de la Pregunta]].
+
En el seu cim s'ajunten els térmens de [[Vilafermosa]], [[Vistabella del Maestrat]] i [[Chodos]]. Està dividida en dos parts molt distintes entre si: la paret sur, un precipici vertical de casi 300 metros que és punt de trobada d'escaladors i l'ala de montanya nort, molt més accessible i de pendent relativament suau. Esta última és la que permet l'accés al cim d'una forma molt més assossegada: des d'un punt a que és pot accedir en el coche des de la pista que arranca un poc abans de l'ermita, o pel [[barranc de la Pregunta]].
    
*Fon declarat [[parcs naturals de la Comunitat Valenciana|parc natural]] per la Generalitat Valenciana en 2006.
 
*Fon declarat [[parcs naturals de la Comunitat Valenciana|parc natural]] per la Generalitat Valenciana en 2006.
126 643

edicions