124 431
edicions
Canvis
mLlínea 4:
Llínea 4: − +
Text reemplaça - 'Grecia' a 'Grècia'
== Historia ==
== Historia ==
U dels primers eixemples de camí guiat és el de Diolkos, un sistema que ajudava als barcs a creuar l' istme de Corint en [[Grecia]], construït en el sigle V a.de C. Carres espentats per esclaus i per besties de carrega circulaven en blocs de pedra tallats. Este “''ferrocarril''” primitiu funcionà aproximadament en l'any [[900]]. Els primers vagons arrossegats per [[cavall|cavalls]] foren en [[Grecia]] i en l'[[Antiga Roma|Imperio Romà]] al voltant de l'any 1, utilisant-ho també una via constituida de pedres tallades.
U dels primers eixemples de camí guiat és el de Diolkos, un sistema que ajudava als barcs a creuar l' istme de Corint en [[Grècia]], construït en el sigle V a.de C. Carres espentats per esclaus i per besties de carrega circulaven en blocs de pedra tallats. Este “''ferrocarril''” primitiu funcionà aproximadament en l'any [[900]]. Els primers vagons arrossegats per [[cavall|cavalls]] foren en [[Grècia]] i en l'[[Antiga Roma|Imperio Romà]] al voltant de l'any 1, utilisant-ho també una via constituida de pedres tallades.
L'ingenier anglés [[Richard Trevithick]] ideà la primera locomotora de vapor que es desplaçava per raïls, en [[1804]]. Quatre anys després presentà el nou vehicul, format per una locomotora que arrossegava una vagoneta a lo llarc de un breu recorregut. Esta experiencia alentà nous intents, que culminaren en la posta en marcha de les primeres locomotores destinades a la comunicació entre nucleus a distancia. La construcció d'una locomotora aplicada al transport de [[carbó]] va constituïr un important pas avant. Fon obra de l'ingenier angles [[George Stephenson]] ([[1814]]). La seua potencia era de 40 cavalls.
L'ingenier anglés [[Richard Trevithick]] ideà la primera locomotora de vapor que es desplaçava per raïls, en [[1804]]. Quatre anys després presentà el nou vehicul, format per una locomotora que arrossegava una vagoneta a lo llarc de un breu recorregut. Esta experiencia alentà nous intents, que culminaren en la posta en marcha de les primeres locomotores destinades a la comunicació entre nucleus a distancia. La construcció d'una locomotora aplicada al transport de [[carbó]] va constituïr un important pas avant. Fon obra de l'ingenier angles [[George Stephenson]] ([[1814]]). La seua potencia era de 40 cavalls.