Llínea 55:
Llínea 55:
En el ''Llibre del Repartiment'' apareix la donació de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Pedro de Montegudo el 5 de juny de [[1238]], de les alqueries de Carlet i Alfarp, que es troben en la Vall d'Alcalà, en els forns i molins.
En el ''Llibre del Repartiment'' apareix la donació de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]] a Pedro de Montegudo el 5 de juny de [[1238]], de les alqueries de Carlet i Alfarp, que es troben en la Vall d'Alcalà, en els forns i molins.
−
Carlet era una alqueria musulmana i com a tal estava constituïda per llauradors lliures i propietaris de les seues terres. Sovint, la població s'assentava al voltant d'una torre que feia funcions de defensa i de sentinela de la comunitat rural. Estes torres eren de dimensions reduïdes i no tenien caràcter senyorial. A Carlet hi ha constància de l'existència d'una d'estes torres, que va ser destruïda en el [[segle XVI]], segons afirma [[Gaspar Juan Escolano|Escolano]].
+
Carlet era una alqueria musulmana i com a tal estava constituïda per llauradors lliures i propietaris de les seues terres. Sovint, la població s'assentava al voltant d'una torre que fea funcions de defensa i de sentinela de la comunitat rural. Estes torres eren de dimensions reduïdes i no tenien caràcter senyorial. A Carlet hi ha constància de l'existència d'una d'estes torres, que va ser destruïda en el [[segle XVI]], segons afirma [[Gaspar Juan Escolano|Escolano]].
La primera Carta de Poblament data del 17 de giner de [[1251]] i va ser feta al [[Fur d'Aragó]]. El senyor territorial va portar 57 pobladors per a Carlet i L'Alcúdia. En esta i les posteriors Cartes de Poblament podem observar les relacions de dependència dels llauradors, respecte del senyor, que romandran inalterables en llínees generals, fins a la supressió dels Senyorius darrere de la mort de Ferran VII.
La primera Carta de Poblament data del 17 de giner de [[1251]] i va ser feta al [[Fur d'Aragó]]. El senyor territorial va portar 57 pobladors per a Carlet i L'Alcúdia. En esta i les posteriors Cartes de Poblament podem observar les relacions de dependència dels llauradors, respecte del senyor, que romandran inalterables en llínees generals, fins a la supressió dels Senyorius darrere de la mort de Ferran VII.