Canvis

La conquista cristiana per [[Jaume I d'Aragó]] en el [[segle XIII]] i la posterior repoblació, van produir diferents canvis radicals en esta organisació. Pronte va començar un procés de concentració de la població que va beneficiar al núcleu de  Carcaixent. En l'any [[1266]] tenia 60 cases i uns 250 veïns. Es va establir la parròquia en l'alqueria de Ternils, i d'esta manera, Ternils es va convertir en el centre religiós d'esta ''Horta de Cent''. Per este motiu, es va construir ràpidament una bella edificació de pedra que es conserva actualment en la seua estructura original (Ermita de Sant Roc).

La conquista cristiana per [[Jaume I d'Aragó]] en el [[segle XIII]] i la posterior repoblació, van produir diferents canvis radicals en esta organisació. Pronte va començar un procés de concentració de la població que va beneficiar al núcleu de  Carcaixent. En l'any [[1266]] tenia 60 cases i uns 250 veïns. Es va establir la parròquia en l'alqueria de Ternils, i d'esta manera, Ternils es va convertir en el centre religiós d'esta ''Horta de Cent''. Per este motiu, es va construir ràpidament una bella edificació de pedra que es conserva actualment en la seua estructura original (Ermita de Sant Roc).

Estos núcleus depenien de la vila de [[Alzira]], una de les més importants del [[Regne de Valéncia]]. Formaven part del seu terme municipal igual que atres poblacions ([[Algemesí]], [[Guadassuar]], etc.). Esta situació de dependència va perdurar durant tota l'Edat Mijana i part de l'Edat Moderna (fins al [[segle XVI]]). És per això que apareix en els documents d'esta manera: "Lloc de  Carcaixent, terme i aldea de la Vila d'Algecira". En l'any [[1348]], la [[guerra de la Unió]] va afectar les alqueries, Carcaixent i Papada van ser cremades.

Estos núcleus depenien de la vila de [[Alzira]], una de les més importants del [[Regne de Valéncia]]. Formaven part del seu terme municipal igual que atres poblacions ([[Algemesí]], [[Guadassuar]], etc.). Esta situació de dependència va perdurar durant tota l'Edat Mijana i part de l'Edat Moderna (fins al [[segle XVI]]). És per això que apareix en els documents d'esta manera: "Lloc de  Carcaixent, terme i aldea de la Vila d'Algecira". En l'any [[1348]], la [[guerra de l'Unió]] va afectar les alqueries, Carcaixent i Papada van ser cremades.

L'Edat Moderna va ser l'etapa més brillant, en la que la localitat va conseguir la seua independència. A principis del [[segle XVI]], en l'any [[1521]], era un dels principals núcleus agermanats on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creiximent econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la morera i del comerç de la seda. Paralelament, es va produir un gran creiximent demogràfic, continuant el procés de concentració de població i intensificat, a més, per causes climàtiques (fortes inundacions). Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d'atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils ([[1572]]). I és en eixe moment, al separar-se d'[[Alzira]], quan va assumir l'autonomia. El monarca [[Felip II d'Espanya|Felip II]] va donar a Carcagenteel títul d'Universitat ([[1576]]) i poc després el títul de Vila Real, en dret de vot en les Corts Valencianes, per mig de privilegis reals i en el pagament previ de substanciosos donatius a la Corona.

L'Edat Moderna va ser l'etapa més brillant, en la que la localitat va conseguir la seua independència. A principis del [[segle XVI]], en l'any [[1521]], era un dels principals núcleus agermanats on tenien lloc lluites en els seus carrers. Es va produir un gran creiximent econòmic a causa, sobretot, del cultiu de la morera i del comerç de la seda. Paralelament, es va produir un gran creiximent demogràfic, continuant el procés de concentració de població i intensificat, a més, per causes climàtiques (fortes inundacions). Esta localitat es troba més elevada geogràficament i tindria segurament un gran poder d'atracció. També allí es va traslladar la parròquia de Ternils ([[1572]]). I és en eixe moment, al separar-se d'[[Alzira]], quan va assumir l'autonomia. El monarca [[Felip II d'Espanya|Felip II]] va donar a Carcagenteel títul d'Universitat ([[1576]]) i poc després el títul de Vila Real, en dret de vot en les Corts Valencianes, per mig de privilegis reals i en el pagament previ de substanciosos donatius a la Corona.