Canvis

=== Relativitat general ===

=== Relativitat general ===

{{AP|Teoria general de la relativitat}}

{{AP|Teoria general de la relativitat}}

En novembre de [[1915]] Einstein presentà una serie de conferencies en la [[Academia de Ciencies de Prusia]] en les que descrigue la teoria de la relativitat general. L'última d'estes charrades conclogue en la presentacio de l'equacio que reemplaça a la llei de gravetat de [[Isaac Newton|Newton]]. En esta teoria tots els observadors son considerats equivalents i no unicament aquells que se mouen en una velocitat uniforme. La gravetat no es ya una força o [[accio a distancia]], com era en la gravetat newtoniana, sino una conseqüencia de la curvatura del [[espai-temps]]. La teoria proporcionava les bases per al estudi de la [[cosmologia]] i permetia comprendre les caracteristiques essencials del [[Univers]], moltes de les quals no serien descobertes sino en posterioritat a la mort d'Einstein.<ref name="Einstein">pgs. 74-77</ref>

En novembre de [[1915]] Einstein presentà una serie de conferencies en l'[[Acadèmia de Ciencies de Prusia]] en les que descrigue la teoria de la relativitat general. L'última d'estes charrades conclogue en la presentacio de l'equacio que reemplaça a la llei de gravetat de [[Isaac Newton|Newton]]. En esta teoria tots els observadors son considerats equivalents i no unicament aquells que se mouen en una velocitat uniforme. La gravetat no es ya una força o [[accio a distancia]], com era en la gravetat newtoniana, sino una conseqüencia de la curvatura del [[espai-temps]]. La teoria proporcionava les bases per al estudi de la [[cosmologia]] i permetia comprendre les caracteristiques essencials del [[Univers]], moltes de les quals no serien descobertes sino en posterioritat a la mort d'Einstein.<ref name="Einstein">pgs. 74-77</ref>

La relativitat general fon obtinguda per Einstein a partir de raonaments matematics, experiments hipotetics ''(Gedanken experiment)'' i rigorosa deduccio matematica sense contar realment en una base experimental. El principi fonamental de la teoria era el denominat [[principi d'equivalencia]]. A pesar de l'abstraccio matematica de la teoria, les equacions permetien deduir fenomens comprovables. El 29 de maig de [[1919]] [[Arthur Stanley Eddington|Arthur Eddington]] fon capaç de mesurar, durant un [[eclipse]], la desviacio de la llum d'una estrela al passar prop del [[Sol]], una de les prediccions de la relativitat general. Quan se feu publica esta confirmacio la fama d'Einstein s'incrementà enormement i se considerà un pas revolucionari en la [[fisica]]. Des de llavors la teoria s'ha verificat en tots i cada un dels experiments i verificaciones realisats fins el moment.<ref name="Einstein">pgs. 76</ref>

La relativitat general fon obtinguda per Einstein a partir de raonaments matematics, experiments hipotetics ''(Gedanken experiment)'' i rigorosa deduccio matematica sense contar realment en una base experimental. El principi fonamental de la teoria era el denominat [[principi d'equivalencia]]. A pesar de l'abstraccio matematica de la teoria, les equacions permetien deduir fenomens comprovables. El 29 de maig de [[1919]] [[Arthur Stanley Eddington|Arthur Eddington]] fon capaç de mesurar, durant un [[eclipse]], la desviacio de la llum d'una estrela al passar prop del [[Sol]], una de les prediccions de la relativitat general. Quan se feu publica esta confirmacio la fama d'Einstein s'incrementà enormement i se considerà un pas revolucionari en la [[fisica]]. Des de llavors la teoria s'ha verificat en tots i cada un dels experiments i verificaciones realisats fins el moment.<ref name="Einstein">pgs. 76</ref>

A pesar de la seua popularitat, o potser precisament per ella, la teoria contà en importants detractors entre la comunitat cientifica que no podien acceptar una fisica sense un Sistema de referencia absoluta.

A pesar de la seua popularitat, o potser precisament per ella, la teoria contà en importants detractors entre la comunitat cientifica que no podien acceptar una fisica sense un Sistema de referencia absoluta.