2012
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «El '''fascisme''' (de l'italià ''fascio'', feix, feixos, al seu torn del llatí ''feixos'', pl. de ''fascis'') és una ideologia i...».
El '''fascisme''' (de l'[[idioma italià|italià]] ''fascio'', feix, [[feixos]], al seu torn del [[llatí]] ''feixos'', pl. de ''fascis'') és una [[ideologia]] i un moviment polític que va sorgir en la [[Europa]] de [[periodo d'entreguerres|entreguerres]] ([[1918]]–[[1939]]). El seu proyecte polític és instaurar un [[corporativisme]] estatal [[totalitari]] i una [[dirigisme|economia dirigiste]], mentres la seua base intelectual planteja una sumissió de la raó a la voluntat i l'acció, un [[nacionalisme]] fortament identitari en components victimistes que es conduïx a la [[violència]] contra els que es definixen com a enemics per un eficaç aparell de [[propaganda]], un component social interclassiste, i una negació a ubicar-se en el [[espectre polític]] (''esquerres o dretes''), la qual cosa no impedix que habitualment la historiografia i la ciència política situe al fascisme en la [[extrema dreta]] i li relacione en la [[plutocràcia]], o be ho identifique com una variant [[choviniste]] del [[socialisme d'Estat]]<ref>[[Roderick Long]] ''[http://www.Liberalisme.Org/bitàcoles/1/3219/liberalisme/fascisme/roderick/t/long/ Liberalism vs. Fascism]''. [[Ludwig Von mises Institute]]</ref> (que des d'una perspectiva oposta, s'identifica en un [[capitalisme d'Estat]] o ''estatisme'').<ref>[[Lleó Trotsky]] ''La Revolució Traïda, [www.marxists.org/espanol/trotsky/1930s/rt/09.htm IX. Què és els URS?]''</ref>
Es presenta com una ''tercera via'' o ''[[tercera posició]]''<ref>''Segons Ignacio Ramonet ya en la década dels 30, es parlava del sorgiment d'una «tercera via», el fascisme, alternativa als dos mons nous que van sorgir després de la Primera guerra mundial.'', citat en Enrique Fernández M., [http://members.tripod.com/~propolco/5sem/via.Htm ''Guidens, Blair i Llacs, la tercera via''].</ref> que s'opon radicalment tant a la [[democràcia lliberal]] en crisis (la [[forma de govern]] que representava els valors dels [[Aliats|vencedores]] en la [[Primera Guerra Mundial]], com [[Anglaterra]], [[França]] o [[Estats Units]], als que considera «decadents») com al [[moviment obrer]] tradicional en ascens ([[anarquiste]] o [[marxiste]], este últim escindit al seu torn entre la [[socialdemocràcia]] i el [[comunisme]], que des de 1917 tenia com referent al proyecte de [[estat socialiste]] que s'estava desenrollant en la [[Unió Soviètica]]); encara que el número de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli:
{{cita|El fascisme té els seus enemics agrupats en estos tres fronts: el [[socialisme|social]]-[[comunisme|comuniste]], el [[democràcia lliberal|demolliberal]]-[[maçoneria|maçònic]] i el [[populisme]] [[catolicisme|catòlic]].|Revista F. E. 1933 [http://www.filosofia.org/hem/193/fes/fe0112a.htm]}}
El concepte de '''règim fasciste''' pot aplicar-se a alguns [[règim polític|règims polítics]] [[totalitari]]s o [[autoritari]]s de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es van impondre per les [[potències de l'Eix]] durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacat i en primer lloc a la [[Itàlia fasciste]] de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per la [[III Reich|Alemanya del III Reich]] de [[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, la [[Moviment Nacional|Espanya Nacional]] de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables. Per eixemple, el fascisme en l'Alemanya [[nazi]] o [[nacionalsocialisme]] afig un important component [[raciste]], que només és adoptat en un segon moment i en molt menor fonament pel fascisme italià i la resta de moviments fascistes o fascistisants. Per a molts d'estos el component religiós (catòlic o ortodox segons el cas) va ser molt més essencial, tant que [[Hugh Trevor-Roper|Trevor-Roper]] ha pogut definir el terme [[fascisme clerical]] (entre els que estaria el [[nacionalcatolicisme]] espanyol).
Pot considerar-se que el [[fascisme italià]] és un totalitarisme centrat en el [[Estat]]:
{{cita|El poble és el cos de l'Estat, i l'Estat és l'esperit del poble. En la doctrina fasciste, el poble és l'Estat i l'Estat és el poble.
Tot en l'Estat, res contra l'Estat, res fora de l'Estat.|Mussolini}}
Mentres que el [[Alemanya Nazi|nazisme alemà]] està centrat en la [[raça]] identificada en el [[poble]] (''Volk'') o ''Volkgemeinschaft'' (interpretable com a comunitat del poble o comunitat de raça, o inclús com a expressió del suport popular al Partit i a l'Estat):
{{cita|''Ein Volk, eet Reich, eet Führer!''|col2=«Un Poble, un Imperi, un Guia!}}
També es poden trobar elements del fascisme fora del [[periodo d'entreguerres]], tant abans com després. Un clar precedent del fascisme va ser l'organisació ''[[Action Française]]'' (Acció Francesa, 1898), el principal líder del qual va ser [[Charles Maurras]]; en un ala jovenil violenta crida els ''[[Camelots Du Vaig rosegar]]'' i se sustentava en una ideologia ultranacionaliste, reaccionària, fonamentalista catòlica i antisemita. Després de la Segona Guerra Mundial van reaparéixer moviments polítics minoritaris, en la major part dels cassos marginals (denominats [[neofasciste]]s'o [[neonazi]]s), que reproduïxen idèntics o semblants plantejaments, o que mimetisen la seua estètica i la seua retòrica; a pesar de (o precisament com a reacció a) la intensa demonisació que es va sotmetre a la ideologia i als règims fascistes, considerats principals responsables de la guerra que va conduir a alguns dels majors desastres humans de la història. En molts països hi ha llegislacions que prohibixen o llimiten la seua existència, les seues actuacions (especialment el denominat [[crim d'odi]]), la seua propaganda (especialment el [[negacionisme]] del [[Holocaust]]) o l'exhibició dels seus símbols.
==Referències==
{{Reflist}}
[[Categoria:Ciència política]]
[[Categoria:Fascisme| ]]
[[Categoria:Periodo de entreguerras|Fascisme]]
Es presenta com una ''tercera via'' o ''[[tercera posició]]''<ref>''Segons Ignacio Ramonet ya en la década dels 30, es parlava del sorgiment d'una «tercera via», el fascisme, alternativa als dos mons nous que van sorgir després de la Primera guerra mundial.'', citat en Enrique Fernández M., [http://members.tripod.com/~propolco/5sem/via.Htm ''Guidens, Blair i Llacs, la tercera via''].</ref> que s'opon radicalment tant a la [[democràcia lliberal]] en crisis (la [[forma de govern]] que representava els valors dels [[Aliats|vencedores]] en la [[Primera Guerra Mundial]], com [[Anglaterra]], [[França]] o [[Estats Units]], als que considera «decadents») com al [[moviment obrer]] tradicional en ascens ([[anarquiste]] o [[marxiste]], este últim escindit al seu torn entre la [[socialdemocràcia]] i el [[comunisme]], que des de 1917 tenia com referent al proyecte de [[estat socialiste]] que s'estava desenrollant en la [[Unió Soviètica]]); encara que el número de les ideologies contra les quals s'afirma és més ampli:
{{cita|El fascisme té els seus enemics agrupats en estos tres fronts: el [[socialisme|social]]-[[comunisme|comuniste]], el [[democràcia lliberal|demolliberal]]-[[maçoneria|maçònic]] i el [[populisme]] [[catolicisme|catòlic]].|Revista F. E. 1933 [http://www.filosofia.org/hem/193/fes/fe0112a.htm]}}
El concepte de '''règim fasciste''' pot aplicar-se a alguns [[règim polític|règims polítics]] [[totalitari]]s o [[autoritari]]s de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es van impondre per les [[potències de l'Eix]] durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacat i en primer lloc a la [[Itàlia fasciste]] de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per la [[III Reich|Alemanya del III Reich]] de [[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, la [[Moviment Nacional|Espanya Nacional]] de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables. Per eixemple, el fascisme en l'Alemanya [[nazi]] o [[nacionalsocialisme]] afig un important component [[raciste]], que només és adoptat en un segon moment i en molt menor fonament pel fascisme italià i la resta de moviments fascistes o fascistisants. Per a molts d'estos el component religiós (catòlic o ortodox segons el cas) va ser molt més essencial, tant que [[Hugh Trevor-Roper|Trevor-Roper]] ha pogut definir el terme [[fascisme clerical]] (entre els que estaria el [[nacionalcatolicisme]] espanyol).
Pot considerar-se que el [[fascisme italià]] és un totalitarisme centrat en el [[Estat]]:
{{cita|El poble és el cos de l'Estat, i l'Estat és l'esperit del poble. En la doctrina fasciste, el poble és l'Estat i l'Estat és el poble.
Tot en l'Estat, res contra l'Estat, res fora de l'Estat.|Mussolini}}
Mentres que el [[Alemanya Nazi|nazisme alemà]] està centrat en la [[raça]] identificada en el [[poble]] (''Volk'') o ''Volkgemeinschaft'' (interpretable com a comunitat del poble o comunitat de raça, o inclús com a expressió del suport popular al Partit i a l'Estat):
{{cita|''Ein Volk, eet Reich, eet Führer!''|col2=«Un Poble, un Imperi, un Guia!}}
També es poden trobar elements del fascisme fora del [[periodo d'entreguerres]], tant abans com després. Un clar precedent del fascisme va ser l'organisació ''[[Action Française]]'' (Acció Francesa, 1898), el principal líder del qual va ser [[Charles Maurras]]; en un ala jovenil violenta crida els ''[[Camelots Du Vaig rosegar]]'' i se sustentava en una ideologia ultranacionaliste, reaccionària, fonamentalista catòlica i antisemita. Després de la Segona Guerra Mundial van reaparéixer moviments polítics minoritaris, en la major part dels cassos marginals (denominats [[neofasciste]]s'o [[neonazi]]s), que reproduïxen idèntics o semblants plantejaments, o que mimetisen la seua estètica i la seua retòrica; a pesar de (o precisament com a reacció a) la intensa demonisació que es va sotmetre a la ideologia i als règims fascistes, considerats principals responsables de la guerra que va conduir a alguns dels majors desastres humans de la història. En molts països hi ha llegislacions que prohibixen o llimiten la seua existència, les seues actuacions (especialment el denominat [[crim d'odi]]), la seua propaganda (especialment el [[negacionisme]] del [[Holocaust]]) o l'exhibició dels seus símbols.
==Referències==
{{Reflist}}
[[Categoria:Ciència política]]
[[Categoria:Fascisme| ]]
[[Categoria:Periodo de entreguerras|Fascisme]]