Canvis

== Tercera via pancatalanista ==

== Tercera via pancatalanista ==

 

Esta corrent sorgix com una escissió interna dels pancatalanistes valencians, al vore l'escassa repercussió política i social que obtenia el pancatalanisme en [[Comunitat Valenciana|terres valencianes]]. Alguns pancatalanistes es donaren conte de que devien canviar de discurs i/o de formes si volien calar entre els valencians, aixina com de que lo més pràctic era adoptar algunes actituts i símbols tradicionalment típics del valencianisme (i tradicionalment rebujats pel pancatalanisme) sense renunciar del tot ad una doctrina pancatalanista o [[Joan Fuster|fusteriana]]. La tercera vía (és dir, ni pancatalanisme ni valencianisme, sino un punt mig entre estos), es basa puix en una incongruència doctrinal (per l'antagonia dels conceptes que aglutina), i es podria definir com un [[pancatalanisme]] maquillat de [[valencianisme]], que mescla tant símbols pancatalanistes (com la quatribarrada i les seues versions) com símbols valencianistes (com la Real Senyera i les seues versions).

Esta corrent sorgix com una escissió interna dels pancatalanistes valencians, els quals es donaren compte de que certes teories Fusterianes, buscant un apropament a les teories Blasquistes, defenen que Catalunya, Mallorca, Aragó i Valencia son comunitats veines i germanes, que tenen un pasat comú politic i exceptuant Aragó comparteixen una llengua comuna, pero que conté diferencies entre els diferents parlars.

El nomenat [[Estatut de Benicàssim]] pot ser considerat la primera plasmació de l'espirit tercerviíste.

El nomenat [[Estatut de Benicàssim]] pot ser considerat la primera plasmació de l'espirit tercerviíste.