78 854
edicions
Canvis
→Guerra de Successió Espanyola
== Guerra de Successió Espanyola ==
== Guerra de Successió Espanyola ==
{{article principal|Guerra de Successió Espanyola}}
{{articul principal|Guerra de Successió Espanyola}}
[[Archiu:Carles III.tif|150px|thumb|esquerra|Carles quan era jove.]]
[[Archiu:Carles III.tif|150px|thumb|esquerra|Carles quan era jove.]]
[[Archiu:Pretenents de la guerra de successió.jpg|thumb|150px|esquerra|Els pretenents]]
[[Archiu:Pretenents de la guerra de successió.jpg|thumb|150px|esquerra|Els pretenents]]
En morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió el [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], que estipulava la seva successió en un altre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el soport del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI|title=Charles VI (Holy Roman emperor)|author=Encyclopædia Britannica|publisher=britannica.com|accessdate=22/10/2009}}</ref> però Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]], nét del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnét de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut amb el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació |cognom=Coll |nom =Maria |article =L'aposta catalana |publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc=Barcelona |exemplar=núm. 108 |data=setembre 2011 |pàgines=p.24-27 |issn=1695-2014}}</ref>
En morir el [[rei]] [[Carles II de Castella]] sense successió el [[1700]], l'archiduc Carles era supostament el candidat a la corona hispana en virtut d'un antic pacte del rei Carles II, l'últim [[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]], que estipulava la seua successió en un atre membre de la Dinastia Habsburg, i tenia el recolzament del [[Regne de Portugal]], [[Regne d'Anglaterra]], [[Regne d'Escòcia]], [[Regne d'Irlanda]] i la major part del [[Sacre Imperi Romanogermànic]],<ref name=Charlesbrittanica>{{Cite web|url=http://www.britannica.com/EBchecked/topic/107109/Charles-VI|title=Charles VI (Holy Roman emperor)|author=Encyclopædia Britannica|publisher=britannica.com|accessdate=22/10/2009}}</ref> pero Carles II va testar a favor de [[Felip V d'Espanya|Felip d'Anjou]], net del [[rei]] [[Lluís XIV de França]] i besnet de [[Felip IV de Castella]], com a successor, per la qual cosa s'inicià un conflicte entre els dos pretendents, conegut en el nom de [[Guerra de Successió Espanyola]].<ref name="s1714aposta">{{ref-publicació |cognom=Coll |nom =Maria |artícul =L'aposta catalana |publicació=Especial 1714. Monogràfic de la Revista [[Sàpiens]] |lloc=Barcelona |eixemplar=núm. 108 |data=setembre 2011 |pàgines=p.24-27 |issn=1695-2014}}</ref>
En [[1705]], l'archiduc Carles embarcà en un eixèrcit aliat a [[Lisboa]] en direcció al Mediterràneu. Es para en [[Altea]], i el 17 d'agost els aliats proclamaren rei l'archiduc Carles en la ciutat de [[Dénia]], en el recolzament de la població civil<ref>Regidoria de Cultura de Dénia, ''[http://books.google.cat/books?id=b1XsSAAACAAJ&dq=proclamaci%C3%B3+arxiduc+Carles&hl=ca&ei=j3mnTLW6B42UOs3ukMcM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CCwQ6AEwAQ L'Archiduc Carles i Dénia: colecció documental: edició conmemorativa de la Guerra de Successió a Dénia (1705-1708): Joan Baptista Basset proclama en Dénia a l'archiduc Carles rei de València : III Centenari (1705-2005).]''</ref> i la revolta valenciana dels [[Maulets (història)|maulets]] s'estengué liderada per [[Joan Baptista Basset]]. Mentres els escamots armats tancaren el pas als borbònics en la plana de [[Vic]]. La flota de l'Archiduc arribà a Barcelona el [[22 d'agost]] de [[1705]]. Barcelona, envoltada de les tropes aliades va rendir-se el [[9 d'octubre]] quan el [[Virrei de Catalunya]] [[Francisco Antonio Fernández de Velasco i Tovar]] signà la capitulació.{{sfn|Juan Vidal|2001|p=63}} El [[22 d'octubre]] entra a Barcelona l'Arxiduc Carles, que el [[7 de novembre]] de [[1705]] jura les constitucions catalanes, i fon proclamat rei i adoptà el nom de Carles III d'Habsburg,{{sfn|Soldevila i Zubiburu|1963|p=1110 (vol.1)}} instalant-se en el Palau Real Nou.<ref>{{Ref-llibre |llinage= |nom= |títul=L'onze de setembre |url=http://books.google.es/books?id=E8wQAQAAIAAJ&q=palau+reial+arxiduc+carles&dq=palau+reial+arxiduc+carles&hl=ca&sa=X&ei=1BLOUZe8Cs3fOPm1gZgE&ved=0CDUQ6AEwATgU |llengua= |editorial=Santiago Albertí |data=1964 |pàgines=55 |isbn=}}</ref> Amb la necessitat d'expulsar la [[Casa de Borbó]] de la península ibèrica, es va procedir a la lleva de l'[[Eixèrcit Regular Austraciste]].<ref>{{Ref-llibre |llinage=Balcells |nom=Albert |títol=Histōria de Catalunya |url=http://books.google.es/books?id=vZZ8uxE6W44C&pg=PA692&dq=regiment+1705+Consell+de+Cent&hl=ca&sa=X&ei=l1yRUa_3GcmXO6zHgIgG&ved=0CDIQ6AEwAQ#v=onepage&q=regiment%201705%20Consell%20de%20Cent&f=false |llengua= |editorial=La Butxaca |data=2011 |pàgines=692 |isbn=8499302238}}</ref>
En [[1706]], l'archiduc Carles fon proclamat rei a [[Saragossa]]. La reacció bèl·lica de Felip d'Anjou l'any següent dugué el principal eixèrcit [[Dinastia dels Habsburg|proHabsburg]] en la península, el duc d'Anjou va guanyar la iniciativa i [[James Fitz-James Stuart]] es va dirigir cap a l'[[Ebre]]<ref>{{es}} Enrique Giménez López, ''[http://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/5005/1/RHM_06-07_03.pdf Los corregidores de Alicante. Perfil sociológico y político de una élite militar]''</ref> mentres [[François Bidal d'Asfeld]] va rebre l'encàrrec de capturar les viles del sur del [[Regne de Valencia]]<ref>{{en}} William Young, ''[http://books.google.cat/books?id=wErzZ_lUWAQC&pg=PA405&dq=george+byng+alicante+1706&hl=ca&ei=zIIFTJ26LpqSOJ2h7YUF&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDYQ6AEwAg#v=onepage&q=george%20byng%20alicante%201706&f=false International Politics and Warfare in the Age of Louis XIV and Peter the Great]'', p.405</ref> i tingué com a conseqüència la conquesta dels regnes de Valencia i d'Aragó, després de la [[batalla d'Almansa]] el 25 d'abril de 1707.
Per enfortir la seva reclamació al tron, després de la derrota a Almansa i la publicació per part de [[Felip II de Castella]] del [[Decret de Nova Planta]] i el naixement imminent de l'[[Lluís I d'Espanya|infant Lluís]],{{sfn|León Sanz|2007|p=94}} l'arxiduc anuncià el [[18 d'agost]] de [[1807|1707]] i el trasllat a Barcelona de la seva futura esposa [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]], la bella filla de [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]]{{sfn|Crankshaw|1969|p=10-11}} i també el trasllat de la cort, que recorregué els estats italians, reforçant la seva adhesió a la causa austriacista,{{sfn|León Sanz|2007|p=97}} arribant poc després de la victòria aliada a la [[batalla d'Oudenarde]].
Per a enfortir la seua reclamació al tro, després de la derrota a Almansa i la publicació per part de [[Felip II de Castella]] del [[Decret de Nova Planta]] i el naiximent imminent de l'[[Lluís I d'Espanya|infant Lluís]],{{sfn|León Sanz|2007|p=94}} l'archiduc anuncià el [[18 d'agost]] de [[1807|1707]] i el trasllat a Barcelona de la seua futura esposa [[Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbüttel]], la bella filla de [[Lluís Rodolf de Brunsvic-Wolfenbüttel]]{{sfn|Crankshaw|1969|p=10-11}} i també el trasllat de la cort, que recorregué els estats italians, reforçant la seua adhesió a la causa austriacista,{{sfn|León Sanz|2007|p=97}} arribant poc després de la victòria aliada a la [[batalla d'Oudenarde]].
En la [[península Ibèrica|península]], la guerra es desenrollava entre atacs i contraatacs dels dos bandos. Carles III [[Ocupació austriacista de Madrit (1710)|ocupà Madrit]],<ref>{{es}} Carlos E. Corona Barratech i José A. Armillas Vicente, ''[http://books.google.cat/books?id=wLNVAv7N-_YC&pg=PA254&dq=madrid+1710+carlos&hl=ca&ei=J46nTMqdDM6ZOpnb7JkM&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=4&ved=0CDMQ6AEwAw#v=onepage&q=madrid%201710%20carlos&f=false La España de las reformas: hasta el final del reinado de Carlos IV]'', v.2, p.254</ref> pero Felip V la recuperà. Mentrestant, Anglaterra, que no perdia de vista les seves ambicions d'instal·lar-se fermament a la Mediterrània <ref>{{ref-web |url=http://books.google.cat/books?id=cexku0IQZysC&pg=PA42&dq=inglaterra+presencia+mediterraneo+menorca+y+gibraltar&hl=es&ei=eq3nTL6EFsqbOqaxxN0K&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=1&ved=0CDMQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false|títol=Trafalgar y el mundo Atlántico - Gonzalo Butrón - Google Libros<!--Títol generat per bot-->}}</ref> ocupà [[Menorca]] en nom de Carles III el [[29 de setembre]] de [[1708]].
Estant la guerra en curs i en un punt crític, quan Carles perdía a la península i els seus alliats guanyaven a l'exterior, el seu germà, l'[[Josep I, emperador romanogermànic|emperador Josep I]], va morir sobtadament, per la qual cosa es va dirigir a [[Viena]] per assumir la successió al tron imperial,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fraser |nom=Antonia |títol=Love and Louis XIV: The Women in the Life of The Sun King |url= |llengua=anglès |editorial=Orion books |data=2006 |pàgines=331 |isbn=978-0-7538-2293-7}}</ref> fet que va provocar un canvi de suports de les potències europees.
Estant la guerra en curs i en un punt crític, quan l'Archiduc Carles perdia en la península i els seus aliats guanyaven a l'exterior, el seu germà, l'[[Josep I, emperador romanogermànic|emperador Josep I]], muigué de sobte, per la qual cosa es va dirigir a [[Viena]] per a assumir la successió al tro imperial,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Fraser |nom=Antonia |títol=Love and Louis XIV: The Women in the Life of The Sun King |url= |llengua=anglès |editorial=Orion books |data=2006 |pàgines=331 |isbn=978-0-7538-2293-7}}</ref> fet que va provocar un canvi de recolzaments de les potències europees.
== Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic ==
== Emperador del Sacre Imperi Romanogermànic ==