Canvis

=== Presència europea ===

=== Presència europea ===

Els [[Imperi portugués|portuguesos]] arribaren en el [[sigle XV]]. Com van trobar tant d'[[or]] entre els rius Ankobra i [[Volta]] van batejar a la regió ''Mina'', que significa lo mateix que en valencià. En [[1481]], el rei [[Joan II de Portugal]] li encarregà a [[Diogo d'Azambuja]] la construcció del Castillo d'[[Elmina]], que fon acabat l'any següent a fi de comerciar  en or, [[marfil]] i [[esclaus]].

Els [[Imperi portugués|portuguesos]] arribaren en el [[sigle XV]]. Com van trobar tant d'[[or]] entre els rius Ankobra i [[Volta]] van batejar a la regió ''Mina'', que significa lo mateix que en [[valencià]]. En [[1481]], el rei [[Joan II de Portugal]] li encarregà a [[Diogo d'Azambuja]] la construcció del Castell d'[[Elmina]], que fon acabat l'any següent a fi de comerciar  en [[or]], [[marfil]] i [[esclaus]].

[[Image:800px-Elmina Castle2.jpg|thumb|220px|left|<center>Castell d'[[Elmina]].</center>]]

[[Image:800px-Elmina Castle2.jpg|thumb|220px|left|<center>Castell d'[[Elmina]].</center>]]

En [[1598]] els [[imperi holandés|holandesos]] van construir Komenda i Kormantsi. En [[1637]] s'apropiaren del Castell d'Elmina, i en [[1642]] del Fort Sant Antoni en Axim, [[regió Occidental (Ghana)|Regió Occidental]].  

En [[1598]] els [[imperi holandés|holandesos]] varen construir Komenda i Kormantsi. En [[1637]] s'apropiaren del Castell d'Elmina, i en [[1642]] del Fort Sant Antoni en Axim, [[regió Occidental (Ghana)|Regió Occidental]].  

Durant el [[sigle XVII]] també arribaren a l'actual territori ghanés [[Anglés (poble)|anglesos]], [[danesos]] i [[suecs]]. En la seua costa, comerciants d'eixes nacionalitats van construir més de 30 forts i castells. No obstant, en el [[sigle XIX]] la majoria d'eixes nacions havien deixat les seues bases.

Durant el [[sigle XVII]] també arribaren a l'actual territori ghanés [[Anglés (poble)|anglesos]], [[danesos]] i [[suecs]]. En la seua costa, comerciants d'eixes nacionalitats varen construir més de 30 forts i castells. No obstant, en el [[sigle XIX]] la majoria d'eixes nacions havien deixat les seues bases.

Quan els holandesos van partir en [[1874]], els anglesos, que eren els únics europeus restants, convertiren la regió en una [[colònia]].<ref>p. 76 ''Rational Choice and British Politics: An Analysis of Rhetoric and Manipulation from Peel to Blair''. MacLean, Iain. 2001.</ref>  

Quan els holandesos varen partir en [[1874]], els anglesos, que eren els únics europeus restants, convertiren la regió en una [[colònia]].<ref>p. 76 ''Rational Choice and British Politics: An Analysis of Rhetoric and Manipulation from Peel to Blair''. MacLean, Iain. 2001.</ref>  

En [[1946]] es van vore els primers senyals de la fi de l'época colonial i en [[1951]] es promulgà la primera [[constitució]].

En [[1946]] es varen vore les primeres senyals del final de l'época colonial i en [[1951]] es promulgà la primera [[constitució]].

=== Independència ===

=== Independència ===

[[Image:400px-Kwame Nkrumah memorial, Accra.jpg|rigth|thumb| Monument a [[Kwame Nkrumah]] en [[Accra]].]]

[[Image:400px-Kwame Nkrumah memorial, Accra.jpg|rigth|thumb| Monument a [[Kwame Nkrumah]] en [[Accra]].]]

El fundador de l'estat modern de Ghana i el seu primer president fon [[Kwame Nkrumah]], un líder africà anticolonialiste i el primer a sostindre que només unint-se el continent podria evitar el [[neocolonialisme]]. De fet, fon el primer cap d'estat africà en abraçar el [[panafricanisme]], una idea en que es va familiarisar durant els seus estudis en l'[[Universitat Lincoln]] en [[Pensilvània]]. La seua contribució va consistir en aplicar les idees de [[Marcus Garvey]], famós pel seu ''Moviment de Volta a Àfrica'', i les de l'acadèmic [[William Edward Burghardt Du Bois|W.E.B. Du Bois]] en la formació de l'estat modern de Ghana. Fon depost per un [[colp militar]] en [[1966]].

El fundador de l'estat modern de Ghana i el seu primer president fon [[Kwame Nkrumah]], un líder africà anticolonialiste i el primer en sostindre que només unint-se el continent podria evitar el [[neocolonialisme]]. De fet, fon el primer cap d'estat africà en abraçar el [[panafricanisme]], una idea en que es va familiarisar durant els seus estudis en l'[[Universitat Lincoln]] en [[Pensilvània]]. La seua contribució va consistir en aplicar les idees de [[Marcus Garvey]], famós pel seu ''Moviment de Volta a Àfrica'', i les de l'acadèmic [[William Edward Burghardt Du Bois|W.E.B. Du Bois]] en la formació de l'estat modern de Ghana. Fon depost per un [[colp militar]] en [[1966]].

Després d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució van ser aprovats en [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial|reelegit]].  

Després d'una década convulsionada per atres colps d'estat, el tinent [[Jerry Rawlings]] accedí al poder en [[1981]]. Entre els canvis que va introduir estagueren la suspensió de la constitució i la prohibició dels partits polítics. El [[multipartidisme]] i una nova constitució varen ser aprovats en [[1992]]. Eixe any Rawlings va guanyar les eleccions, i en [[1996]] fon [[Reelecció presidencial|reelegit]].  

[[John Kufuor]], que fon triat en [[2000]],com a Cap d'Estat, ya va concloure el seu mandat i fon succeït en el càrrec per [[John Evans Atta Mills]] com nou president de Ghana, a partir del [[7 de giner]] de [[2009]], havent derrotat al candidat del partit en el poder Nana Akufo-Addo en un 50,23% dels vots en les eleccions de [[2008]].

[[John Kufuor]], que fon triat en [[2000]],com a Cap d'Estat, ya va concloure el seu mandat i fon succeït en el càrrec per [[John Evans Atta Mills]] com nou president de Ghana, a partir del [[7 de giner]] de [[2009]], havent derrotat al candidat del partit en el poder Nana Akufo-Addo en un 50,23% dels vots en les eleccions de [[2008]].

La major en superfície és la [[Ghana Septentrional|Septentrional]] en uns 70.388 km2, i la menor la del [[Gran Accra]], en 2.593 km2. Les menys poblades són les dos regions frontereres del nort, [[Alta Ghana Occidental|Ghana Occidental]] i [[Ghana Oriental|Oriental]], les quals també són les més seques, puix es troben en el llímit meridional del [[Sahel]]. La zona suroest de tot el territori és la més plujosa, fèrtil i densament poblada.

La major en superfície és la [[Ghana Septentrional|Septentrional]] en uns 70.388 km2, i la menor la del [[Gran Accra]], en 2.593 km2. Les menys poblades són les dos regions frontereres del nort, [[Alta Ghana Occidental|Ghana Occidental]] i [[Ghana Oriental|Oriental]], les quals també són les més seques, puix es troben en el llímit meridional del [[Sahel]]. La zona suroest de tot el territori és la més plujosa, fèrtil i densament poblada.

La regió-regne dels [[Ashanti (regió)|Ashanti]] té una forta identitat que inclou  el manteniment d'una monarquia en forts poders simbòlics, culturals i representatius. És la més poblada, per damunt inclús del [[Gran Accra]], on es troba la capital.

La regió-regne dels [[Ashanti (regió)|Ashanti]] té una forta identitat que inclou  el manteniment d'una monarquia en forts poders simbòlics, culturals i representatius. És la més poblada, per damunt inclús del [[Gran Accra]], a on es troba la capital.

Les regions de Ghana són les següents:

Les regions de Ghana són les següents:

Atres especialitats ghaneses són el ''gari foto'', que té ous, [[ceba]], llangostins, tomaca i [[all]], el ''omo tuo'', que són boles de puré d'arròs en sopa de cacauet. Dos plats a base de plàtano són el 'red-red'', en salsa de fesols, i el ''kelewele'', molt fregit i coent.

Atres especialitats ghaneses són el ''gari foto'', que té ous, [[ceba]], llangostins, tomaca i [[all]], el ''omo tuo'', que són boles de puré d'arròs en sopa de cacauet. Dos plats a base de plàtano són el 'red-red'', en salsa de fesols, i el ''kelewele'', molt fregit i coent.

Dos salses són la ''agushie'', de puré de llavors en tomaca i all, i la molt coenta ''shet''.  

Dos salses són la ''agushie'', de puré de llavors en tomaca i [[all]], i la molt coenta ''shet''.  

Els llocs de menjars ràpides es criden ''chop bars''.<ref>{{Cita noticia|url= http://www.ghana.co.uk/food/ Ghana.Co.uk|título= Food|fecha=[[4 de decembre]] de [[2008]]}}</ref>

Els llocs de menjars ràpides es criden ''chop bars''.<ref>{{Cita noticia|url= http://www.ghana.co.uk/food/ Ghana.Co.uk|título= Food|fecha=[[4 de decembre]] de [[2008]]}}</ref>

=== Deports ===

=== Deports ===

La millor participació de [[Ghana en els Jocs Olímpics]] fon en [[Jocs Olímpics de Roma 1960|Roma]] quan va obtindre una medalla d'[[argent]]. En atres participacions també ha conseguit tres de bronze.

La millor participació de [[Ghana en els Jocs Olímpics]] fon en [[Jocs Olímpics de Roma 1960|Roma]] quan va obtindre una medalla d'[[argent]]. En atres participacions també ha conseguit tres de [[bronze]].

[[Image:Sekondi-Takoradi Stadium 2008.jpg|right|thumb|250px|<center>Estadi de [[Sekondi-Takoradi]].</center>]]

[[Image:Sekondi-Takoradi Stadium 2008.jpg|right|thumb|250px|<center>Estadi de [[Sekondi-Takoradi]].</center>]]

El deport més popular és el [[fútbol]]. La seua [[Selecció de fútbol de Ghana|Selecció Nacional]] ha sigut una de les protagonistes de la [[Copa Africana de nacions]] la final de la qual ha disputat en set ocasions, guanyant-la en [[1963]], [[1965]], [[1978]] i [[1982]]. Ha sigut el seu país organisador en [[1963]], [[1978]], [[2000]] (junt en Nigèria) i [[2008]].

El deport més popular és el [[fútbol]]. La seua [[Selecció de fútbol de Ghana|Selecció Nacional]] ha sigut una de les protagonistes de la [[Copa Africana de nacions]] la final de la qual ha disputat en set ocasions, guanyant-la en [[1963]], [[1965]], [[1978]] i [[1982]]. Ha sigut el seu país organisador en [[1963]], [[1978]], [[2000]] (junt en Nigèria) i [[2008]].

A pesar de ser una de les seleccions de més alt nivell a Àfrica, Ghana no va participar en les [[Copa Mundial de Fútbol|Copes Mundials de Fútbol]] sino fins a la [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|edició de 2006]] disputada en [[Alemanya]], on fon l'equip africà que més llunt arribà ya que només fon eliminada en els octaus de final, al perdre tres gols a zero contra [[Selecció de fútbol de Brasil|Brasil]].

A pesar de ser una de les seleccions de més alt nivell en Àfrica, Ghana no va participar en les [[Copa Mundial de Fútbol|Copes Mundials de Fútbol]] sino fins a la [[Copa Mundial de Fútbol de 2006|edició de 2006]] disputada en [[Alemanya]], a on fon l'equip africà que més llunt arribà ya que només fon eliminada en els octaus de final, al perdre tres gols a zero contra [[Selecció de fútbol de Brasil|Brasil]].

Ha conseguit aixina mateix destacades participacions en mundials de categoria de menors.

Ha conseguit aixina mateix destacades participacions en mundials de categoria de menors.

 

[[Categoria:Països d'Àfrica]]

[[Categoria:Països d'Àfrica]]