Canvis

62 bytes afegits ,  18:54 28 dec 2013
sense resum d'edició
Llínea 3: Llínea 3:     
== Toponímia ==
 
== Toponímia ==
   
El seu nom prové del riu ''Iber'', provablement l'actual [[Ebre]], encara que també poguera ser un atre riu de la [[província de Huelva]], on texts molt antics citen un riu ''Iberus'' i un poble a què criden [[iber]]s. Des de temps remots els [[grecs]] cridaven [[Ibèria]] a la península.<ref> Antonio García Bellido, ''Espanya i els espanyols fa dos mil anys'', Espasa Calp, 1945, ISBN 8423905152, p. 51, notes 1 i 2.</ref>  
 
El seu nom prové del riu ''Iber'', provablement l'actual [[Ebre]], encara que també poguera ser un atre riu de la [[província de Huelva]], on texts molt antics citen un riu ''Iberus'' i un poble a què criden [[iber]]s. Des de temps remots els [[grecs]] cridaven [[Ibèria]] a la península.<ref> Antonio García Bellido, ''Espanya i els espanyols fa dos mil anys'', Espasa Calp, 1945, ISBN 8423905152, p. 51, notes 1 i 2.</ref>  
   Llínea 20: Llínea 19:  
   
 
   
 
=== Evolució històrica ===
 
=== Evolució històrica ===
   
Ibèria fon el nom Donat pels grecs a la península, encara que la part que més coneixien era la zona meridional mediterràneu, entorn al riu Iber. [[Hispània]] era el nom utilisat pels romans per a designar a la Península Ibèrica, possiblement, d'orige púnic.
 
Ibèria fon el nom Donat pels grecs a la península, encara que la part que més coneixien era la zona meridional mediterràneu, entorn al riu Iber. [[Hispània]] era el nom utilisat pels romans per a designar a la Península Ibèrica, possiblement, d'orige púnic.
   Llínea 31: Llínea 29:  
Per la manifesta impossibilitat històrica, política i cultural demostrada de continuar cridant els portuguesos espanyols, sense que pogueren ser confosos en els [[castellans (poble)|castellans]] per atres pobles que governaven dins i fora de la ''Península Hispànica'', es va començar, des de llavors, a utilisar l'expressió "ibèric" per a designar als "dos pobles" de la ''Península Hispànica'', ara preferentment crida pel neologisme '''Península Ibèrica'''. Este procés fon paralel i semblant a qué va sorgir en l'exterior de cridar espanyol a l'idioma castellà, convertit en l'única llengua oficial pel govern espanyol, fins que van canviar la designació oficial de l'Estat, en la creació de la denominació oficial: Regne d'Espanya en el [[s. XVIII]], i el canvi del titule dels reis de Lleó, Castella, Aragó, Sicília, etc. per als reis d'Espanya en fins simbòlics d'unificació administrativa i per a la nova presentació internacional de la monarquia de l'altiplà.
 
Per la manifesta impossibilitat històrica, política i cultural demostrada de continuar cridant els portuguesos espanyols, sense que pogueren ser confosos en els [[castellans (poble)|castellans]] per atres pobles que governaven dins i fora de la ''Península Hispànica'', es va començar, des de llavors, a utilisar l'expressió "ibèric" per a designar als "dos pobles" de la ''Península Hispànica'', ara preferentment crida pel neologisme '''Península Ibèrica'''. Este procés fon paralel i semblant a qué va sorgir en l'exterior de cridar espanyol a l'idioma castellà, convertit en l'única llengua oficial pel govern espanyol, fins que van canviar la designació oficial de l'Estat, en la creació de la denominació oficial: Regne d'Espanya en el [[s. XVIII]], i el canvi del titule dels reis de Lleó, Castella, Aragó, Sicília, etc. per als reis d'Espanya en fins simbòlics d'unificació administrativa i per a la nova presentació internacional de la monarquia de l'altiplà.
   −
==Geografia==
+
== Geografia ==
 
   
Pel sur, la [[península]] està separada de [[Àfrica]] ([[El Marroc]]) pel mar Mediterràneu i l'oceà Atlàntic, sent el [[estret de Gibraltar]] el llímit entre abdós.  
 
Pel sur, la [[península]] està separada de [[Àfrica]] ([[El Marroc]]) pel mar Mediterràneu i l'oceà Atlàntic, sent el [[estret de Gibraltar]] el llímit entre abdós.  
   Llínea 39: Llínea 36:  
El [[geógraf]] grec [[Estrabó]], parlant de la Península Ibèrica, la compara en una pell de bou:
 
El [[geógraf]] grec [[Estrabó]], parlant de la Península Ibèrica, la compara en una pell de bou:
   −
{{cita|Iberia... se sembla a una pell estesa en el sentit de la seua llongitut d'occident a orient i en el sentit de la seua amplària del [[septentrió]] al migdia.|[[Estrabó]].}}  
+
{{cita|Ibèria… se sembla a una pell estesa en el sentit de la seua llongitut d'occident a orient i en el sentit de la seua amplària del [[septentrió]] al migdia.|[[Estrabó]].}}  
    
===Topografia===
 
===Topografia===
Llínea 45: Llínea 42:     
==Divisió política de la Península Ibèrica==
 
==Divisió política de la Península Ibèrica==
La Península Ibèrica comprén gran part d'Espanya, Portugal, Andorra i Gibraltar. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica al territori continental europeu que està situat al sur dels Pirineus.
+
La Península Ibèrica comprén gran part d'[[Espanya]], [[Portugal]], [[Andorra]] i [[Gibraltar]]. Històricament, s'ha denominat Península Ibèrica al territori continental europeu que està situat al sur dels Pirineus.
    
{| border="2" cellpadding="1" cellspacing="0" style="margin: 1ex 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
 
{| border="2" cellpadding="1" cellspacing="0" style="margin: 1ex 0; background: #f9f9f9; border: 1px #aaa solid; border-collapse: collapse; font-size: 95%;"
Llínea 55: Llínea 52:  
! Capital
 
! Capital
 
|-
 
|-
|Espanya <ref>No s'inclouen Balears, Canàries, Ceuta i Melilla per no formar part de la Península Ibèrica. Tampoc s'inclou la zona meridional francesa encara que, geogràficament, pertany a la península.</ref>
+
|[[Espanya]] <ref>No s'inclouen [[Illes Balears|Balears]], [[Canàries]], [[Ceuta]] i [[Melilla]] per no formar part de la Península Ibèrica. Tampoc s'inclou la zona meridional francesa encara que, geogràficament, pertany a la península.</ref>
 
|align="right"|42.167.337<ref>Esta sifra s'obté restant de la població total d'Espanya (45.200.894 hab.) els corresponents a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref>
 
|align="right"|42.167.337<ref>Esta sifra s'obté restant de la població total d'Espanya (45.200.894 hab.) els corresponents a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref>
 
|align="right"|493.519<ref>Esta sifra s'obté restant de la superfície total d'Espanya (504.645 ICM) la corresponent a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref>
 
|align="right"|493.519<ref>Esta sifra s'obté restant de la superfície total d'Espanya (504.645 ICM) la corresponent a Canàries, Balears, Ceuta i Melilla.</ref>
 
|[[Madrit]]
 
|[[Madrit]]
 
|-
 
|-
|Portugal <ref>No s'inclouen Açores i Madeira per no formar part de la península.</ref>
+
|[[Portugal]] <ref>No s'inclouen Açores i Madeira per no formar part de la península.</ref>
 
|align="right"|10.077.388
 
|align="right"|10.077.388
 
|align="right"|89.261
 
|align="right"|89.261
 
|[[Lisboa]]
 
|[[Lisboa]]
 
|-
 
|-
|Andorra
+
|[[Andorra]]
 
|align="right"|81.222
 
|align="right"|81.222
 
|align="right"|467,76
 
|align="right"|467,76
 
|[[Andorra la Vella]]
 
|[[Andorra la Vella]]
 
|-
 
|-
|Gran Bretanya
+
|[[Gran Bretanya]]
 
|align="right"|27.967
 
|align="right"|27.967
 
|align="right"|6,50
 
|align="right"|6,50