74
edicions
Canvis
Nou artícul de l'escut del nostre Cap i Casal.
[[Image:Escut de Valencia.png|thumb|right|300px|Escut de la ciutat de [[Valéncia]]]]
L''''escut de la ciutat de [[Valéncia]]''' se basa en la [[Senyal Real d'Aragó]], després de la concessió de [[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], a la que s'incorporaren diferents elements en el temps, alusius a les armes personals de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], qui incorporà la ciutat a la [[Corona d'Aragó|Corona]], i a diferents fets bèlics. El emblema en una representació de l'escut que utilisa l'[[Ajuntament de Valéncia]] garantisa el seu us institucional, a pesar de no estar oficialisat en el [[Diari Oficial de la Comunitat Valenciana]] (DOGV).
== Blasonado ==
{{cita|En escut losanjat, camp d'or en quatre pals de gules, dos eles coronades com tenants i en la part inferior dos rames de llorer. Al timbre, corona real oberta surmontada d'un [[rat penat]], vist de front i en las ales esteses, de sabre.}}
== Historia ==
Fins el regnat de [[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], la ciutat utilisà com armes pròpies un escut alusiu al seu emplaçament: "Una ciutat amurallada sobre ones". Este emblema apareix representat en un dels primers sagells municipals (1312) i en el escut esculpit en la porta gòtica de la [[Catedral de Valéncia]].
L'orige de l'escut de la ciutat de Valéncia, se remonta al [[segle XIV]], quan s'adoptà com divisa les pròpies armes reals sobre un escut en forma de "cairò", en els quatre pals de gules sobre camp de'or.
[[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], en reconeiximent a la resistència oposta per Valéncia a [[Pedro I de Castilla|Pedro el Cruel]] de Castella durant la ''Guerra dels dos Pedros'' (1356-1365), li concedix a la [[Valéncia|Ciutat de Valéncia]] el dret d'utilisar les seues armes i la corona real, s'afegí una "L" a cada costat de l'escut, simbolisant la llealtat de la ciutat en els dos seges que sofrí en la guerra en Castella.
{{Cita|«E es cert quel senyal per los molts alts Reys darago atorgat e confermat a la dita Ciutat era e es lur propri senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles. [...] [L]o molt alt senyor Rey ara Regnant per son propri motiu e sa mera liberalitat tenint se aixi com fon sa merce per molt servit de la dita Ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada specialment en los dos Setges e pus principalment en lo segon e derrer daquells tenguts sobre aquella per el Rey de Castella enadi la dita corona al dit senyal»|''Manual de Consells'' de 1377 ([[Archiu Històric Municipal de Valéncia]], anys 1375-1383, n. 17, sig. A)}}
D'esta senya heràldica, adoptada en la forma d'estandart, en una corona sobre les barres dels reis de la [[Corona d'Aragó]], evolucionà fins la composició vexilològica de la [[Senyera de la Comunitat Valenciana|senyera]], bandera oficial de la [[Comunitat Valenciana]].
En el segle XVII, apareixia en alguns escuts reals la figura del [[rat penat]]. Existixen numeroses llegendes que expliquen el perqué de l'aparició de lo [[rat penat]] en l'escut, totes elles relacionades en el sege de la ciutat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] encara que la més verosímil es sa adopció en similitut en el dragó usat en la cimera com emblema personal del monarca.
L'escut adquirix des del final de la [[Guerra de la Independència Espanyola]](1808-1814), dos rames de llorer que simbolisen la defensa de la ciutat davant el general francés [[Moncey]], segons otorgament a la ciutat per [[Fernando VII]].
== Veja's també ==
* [[Escut de la Comunitat Valenciana]]''
== Referències ==
* {{Traduït de|es|Escudo_de_Valencia}}
[[Categoría:Escuts de la Província de Valéncia]]
[[Categoría:Valéncia]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Història valenciana]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]
L''''escut de la ciutat de [[Valéncia]]''' se basa en la [[Senyal Real d'Aragó]], després de la concessió de [[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], a la que s'incorporaren diferents elements en el temps, alusius a les armes personals de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I]], qui incorporà la ciutat a la [[Corona d'Aragó|Corona]], i a diferents fets bèlics. El emblema en una representació de l'escut que utilisa l'[[Ajuntament de Valéncia]] garantisa el seu us institucional, a pesar de no estar oficialisat en el [[Diari Oficial de la Comunitat Valenciana]] (DOGV).
== Blasonado ==
{{cita|En escut losanjat, camp d'or en quatre pals de gules, dos eles coronades com tenants i en la part inferior dos rames de llorer. Al timbre, corona real oberta surmontada d'un [[rat penat]], vist de front i en las ales esteses, de sabre.}}
== Historia ==
Fins el regnat de [[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], la ciutat utilisà com armes pròpies un escut alusiu al seu emplaçament: "Una ciutat amurallada sobre ones". Este emblema apareix representat en un dels primers sagells municipals (1312) i en el escut esculpit en la porta gòtica de la [[Catedral de Valéncia]].
L'orige de l'escut de la ciutat de Valéncia, se remonta al [[segle XIV]], quan s'adoptà com divisa les pròpies armes reals sobre un escut en forma de "cairò", en els quatre pals de gules sobre camp de'or.
[[Pedro IV d'Aragó|Pedro el Ceremonioso]], en reconeiximent a la resistència oposta per Valéncia a [[Pedro I de Castilla|Pedro el Cruel]] de Castella durant la ''Guerra dels dos Pedros'' (1356-1365), li concedix a la [[Valéncia|Ciutat de Valéncia]] el dret d'utilisar les seues armes i la corona real, s'afegí una "L" a cada costat de l'escut, simbolisant la llealtat de la ciutat en els dos seges que sofrí en la guerra en Castella.
{{Cita|«E es cert quel senyal per los molts alts Reys darago atorgat e confermat a la dita Ciutat era e es lur propri senyal Reyal de bastons o barres grogues e vermelles. [...] [L]o molt alt senyor Rey ara Regnant per son propri motiu e sa mera liberalitat tenint se aixi com fon sa merce per molt servit de la dita Ciutat senyaladament en la guerra de Castella prop passada specialment en los dos Setges e pus principalment en lo segon e derrer daquells tenguts sobre aquella per el Rey de Castella enadi la dita corona al dit senyal»|''Manual de Consells'' de 1377 ([[Archiu Històric Municipal de Valéncia]], anys 1375-1383, n. 17, sig. A)}}
D'esta senya heràldica, adoptada en la forma d'estandart, en una corona sobre les barres dels reis de la [[Corona d'Aragó]], evolucionà fins la composició vexilològica de la [[Senyera de la Comunitat Valenciana|senyera]], bandera oficial de la [[Comunitat Valenciana]].
En el segle XVII, apareixia en alguns escuts reals la figura del [[rat penat]]. Existixen numeroses llegendes que expliquen el perqué de l'aparició de lo [[rat penat]] en l'escut, totes elles relacionades en el sege de la ciutat per les tropes de [[Jaume I d'Aragó|Jaume I el Conquistador]] encara que la més verosímil es sa adopció en similitut en el dragó usat en la cimera com emblema personal del monarca.
L'escut adquirix des del final de la [[Guerra de la Independència Espanyola]](1808-1814), dos rames de llorer que simbolisen la defensa de la ciutat davant el general francés [[Moncey]], segons otorgament a la ciutat per [[Fernando VII]].
== Veja's també ==
* [[Escut de la Comunitat Valenciana]]''
== Referències ==
* {{Traduït de|es|Escudo_de_Valencia}}
[[Categoría:Escuts de la Província de Valéncia]]
[[Categoría:Valéncia]]
[[Categoria:Comunitat Valenciana]]
[[Categoria:Història valenciana]]
[[Categoria:Símbols de la Comunitat Valenciana]]