Canvis

[[Image:Aust1.jpg|thumb|right|300px|<center>Austràlia</center>]]

[[Image:Aust1.jpg|thumb|right|300px|<center>Austràlia</center>]]

'''Austràlia''' oficialment el '''Commonwealth d'Austràlia''' (o '''Mancomunitat d'Austràlia''') és un estat de l'[[Hemisferi Sur]] que conforma el continent més chicotet del món i que inclou, ademés, diverses illes chicotetes dels oceans [[oceà Pacífic|Pacífic]] i [[Oceà Índic|Índic]].  

'''Austràlia''' oficialment el '''Commonwealth d'Austràlia''' (o '''Mancomunitat d'Austràlia''') és un estat de l'[[Hemisferi Sur]] que conforma el continent més chicotet del [[Terra|món]] i que inclou, ademés, diverses illes chicotetes dels oceans [[oceà Pacífic|Pacífic]] i [[Oceà Índic|Índic]].  

L'Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas|Christmas]] i [[Illa Norfolk|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia els mars de [[mar de Timor|Timor]] i [[mar d'Arafura|Arafura]] al nort, el [[mar del Coral]] i el [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest.

Austràlia continental té una extensió de 7,69 millons de quilómetros quadrats i és al mateix temps l'illa més gran del món, pero el continent més chicotet; Austràlia és, de fet, la part principal del continent [[Oceania|oceànic]]; l'estat australià comprén, ademés, l'illa de [[Tasmània]] i diverses dependències, com les illes [[Illa Christmas|Christmas]] i [[Illa Norfolk|Norfolk]]. Els països veïns són [[Nova Zelanda]], al sur-est, i al nort [[Indonèsia]], el [[Timor Oriental]] i [[Papua Nova Guinea]], del qual està separada per l'[[estret de Torres]]. Banyen Austràlia els mars de [[mar de Timor|Timor]] i [[mar d'Arafura|Arafura]] al nort, el [[mar del Coral]] i el [[mar de Tasmània]] a l'est, l'[[oceà Antàrtic]] al sur i l'[[oceà Índic]] a l'oest.

De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta després de [[Rússia]], el [[Canadà]], la [[República Popular de la China|China]], els [[Estats Units]] i el [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el mont [[Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.

De nort a sur té uns 3.700 quilómetros, mentres que d'est a oest en té uns 4.000. És el sext estat més gran del planeta després de [[Rússia]], [[Canadà]], la [[República Popular de la China|China]], els [[Estats Units]] i [[Brasil]], pero la seua població no arriba als 20 millons de persones. El sostre del país és el mont [[Kosciusko]], en 2.228 metros d'altitut. El riu principal és el [[Murray]], en 2.575 quilómetros de llongitut.

L'Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Després de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus al [[segle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit|britànics]] el [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més van ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es van federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantingut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació es [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu a les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]].

Austràlia continental ha estat habitada per indígenes australians per més de 42.000 anys. Després de les visites esporàdiques de pescadors del nort i pels exploradors i comerciants europeus en el [[segle XVII]], la mitat oriental del continent va ser reclamada pels [[Regne Unit|britànics]] en [[1770]] i oficialment habitada com a penal en el nom de la colònia de Nova Gales del Sur, el [[6 de giner]], [[1788]]. En créixer la població i en ser explorades noves àrees, cinc colònies autònomes de la corona més van ser establides successivament en el curs del [[sigle XIX]]. L'[[1 de giner]], [[1901]], les sis colònies es varen federar per a formar la Mancomunitat d'Austràlia. Des de la creació de la federació, Austràlia ha mantingut un sistema lliberal i democràtic i és membre de la [[Comunitat Britànica de Nacions]]. La capital de la federació és [[Canberra]], encara que la majoria de la població australiana viu en les ciutats costeres de [[Sydney]], [[Melbourne]], [[Brisbane]] i [[Adelaide]].

{{Països d'Oceania}}

{{Països d'Oceania}}