Canvis

* [[Chipre]], [[Creta]] i les illes de la [[mar Egea]],  

* [[Chipre]], [[Creta]] i les illes de la [[mar Egea]],  

* la costa occidental d'[[Anatòlia]] (nomenada [[Jònia]])

* la costa occidental d'[[Anatòlia]] (nomenada [[Jònia]])

* la costa sud de la [[Mar Negra]] (nomenada [[Pont Euxí]])

* la costa sur de la [[Mar Negra]] (nomenada [[Pont Euxí]])

* [[Sicília]] i el sud d'[[Itàlia]] (regió coneguda com la [[Magna Grècia]]),  

* [[Sicília]] i el sur d'[[Itàlia]] (regió coneguda com la [[Magna Grècia]]),  

* a més de diversos assentaments i colònies dels actuals estats d'[[Albània]], [[Bulgària]],  

* a més de diversos assentaments i colònies dels actuals estats d'[[Albània]], [[Bulgària]],  

* [[Egipte]],

* [[Egipte]],

== Orígens i cronologia ==

== Orígens i cronologia ==

Es creu que el poble grec va immigrar al sud cap a la península balcànica en diverses onades a finals del tercer mileni aC, l'última de les quals seria la invasió dòrica. El periodo del 1600 al 1100 a.C. és el periodo de la [[civilisació micènica]], coneguda per la guerres de [[Troia]] encapçalades pel rei [[Agamèmnon]], segons els relats èpics d'[[Homer]]. El periodo del 1100 aC al 700 aC és conegut com l''''edat fosca''' atés que no n'ha sobrevixcut cap text primari i molt poques restes arqueològiques. Els texts secundaris i terciaris, com ara les històries d'[[Herodot]], la descripció de Grècia de [[Pausànies (geógraf) |Pausànies]], la biblioteca de [[Diodor de Sicília]] i les cròniques de [[Sant Jeroni|Jerònim]], contenen breus cronologies i llistes de reis que governarien durant este periodo. La història de la Grècia Antiga acaba en la fi del regnat d'[[Aleixandre Magne]] que moriria el [[323 aC]]. Els acontenyiments subsegüents es descriuen com la Grècia Helenística que acabaria en la conquesta dels territoris grecs per part de Roma, encara que per atres historiadors, per la seua influència en l'Imperi Romà, acabaria en l'acceptació del [[cristianisme]] com a religió oficial de l'imperi.

Es creu que el poble grec va immigrar al sur cap a la península balcànica en diverses onades a finals del tercer mileni aC, l'última de les quals seria la invasió dòrica. El periodo del 1600 al 1100 a.C. és el periodo de la [[civilisació micènica]], coneguda per la guerres de [[Troia]] encapçalades pel rei [[Agamèmnon]], segons els relats èpics d'[[Homer]]. El periodo del 1100 aC al 700 aC és conegut com l''''edat fosca''' atés que no n'ha sobrevixcut cap text primari i molt poques restes arqueològiques. Els texts secundaris i terciaris, com ara les històries d'[[Herodot]], la descripció de Grècia de [[Pausànies (geógraf) |Pausànies]], la biblioteca de [[Diodor de Sicília]] i les cròniques de [[Sant Jeroni|Jerònim]], contenen breus cronologies i llistes de reis que governarien durant este periodo. La història de la Grècia Antiga acaba en la fi del regnat d'[[Aleixandre Magne]] que moriria el [[323 aC]]. Els acontenyiments subsegüents es descriuen com la Grècia Helenística que acabaria en la conquesta dels territoris grecs per part de Roma, encara que per atres historiadors, per la seua influència en l'Imperi Romà, acabaria en l'acceptació del [[cristianisme]] com a religió oficial de l'imperi.

Així dons la historiografia dividix la Història de l'Antiga Grècia en els següents periodos:

Així dons la historiografia dividix la Història de l'Antiga Grècia en els següents periodos:

Durant el segle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'[[edat fosca grega]] que havia succeït la [[civilisació micènica]] i la [[civilisació minoica]]. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escritura micènica havia estat oblidada. Els grecs, pero, van adaptar l'alfabet fenici al grec i van començar a realisar escrits des del 800 aC. Grècia va ser dividida en chicotetes comunitats autònomes, un patró impost per la [[geografia]] de la península on cada illa, vall i plana és separada dels seus veïns per aigua o muntanyes.

Durant el segle VIII aC, Grècia va començar a emergir de l'[[edat fosca grega]] que havia succeït la [[civilisació micènica]] i la [[civilisació minoica]]. L'alfabetisme s'havia perdut i l'escritura micènica havia estat oblidada. Els grecs, pero, van adaptar l'alfabet fenici al grec i van començar a realisar escrits des del 800 aC. Grècia va ser dividida en chicotetes comunitats autònomes, un patró impost per la [[geografia]] de la península on cada illa, vall i plana és separada dels seus veïns per aigua o muntanyes.

En progressar econòmicament Grècia, la seua població va començar a créixer més allà de la seua capacitat agrícola basant-se en les terres de conreu disponibles. D'acort a l'historiador [[Mogens Herman Hansen]] la població grega es va incrementar de 700.000 a quasi 10 millons del 800 al 250 aC. Des del 750 aC, va començar un periodo de 250 anys d'expansió, en qué els grecs van establir colònies en totes direccions. A l'est, la [[mar Egea|costa egea]] d'[[Àsia Menor]] va ser la primera a ser colonisada; després seria [[Chipre]] i les costes de [[Tràcia]], el [[mar de Màrmara]] i la costa sud del [[mar Negre]]. Gradualment, la colonisació grega a l'est va arribar al territori de la [[Ucrània]] actual. A l'oest les costes d'[[Albània]], [[Sicília]] i el sud de la península itàlica van ser colonisades, així com les costes de [[França]], [[Còrsega]], i el nort-est de la península ibèrica. Al sud es van fundar colònies a [[Egipte]] i [[Líbia]]. Les ciutats actuals de [[Siracusa]], [[Nàpols]], [[Marsella]] i [[Istanbul]] van tenir llurs orígens com a ciutats gregues de Siracusa, [[Nàpols|Neapolis]], [[Massilia]] i [[Bizanci|Bizantium]].

En progressar econòmicament Grècia, la seua població va començar a créixer més allà de la seua capacitat agrícola basant-se en les terres de conreu disponibles. D'acort a l'historiador [[Mogens Herman Hansen]] la població grega es va incrementar de 700.000 a quasi 10 millons del 800 al 250 aC. Des del 750 aC, va començar un periodo de 250 anys d'expansió, en qué els grecs van establir colònies en totes direccions. A l'est, la [[mar Egea|costa egea]] d'[[Àsia Menor]] va ser la primera a ser colonisada; després seria [[Chipre]] i les costes de [[Tràcia]], el [[mar de Màrmara]] i la costa sur del [[mar Negre]]. Gradualment, la colonisació grega a l'est va arribar al territori de la [[Ucrània]] actual. A l'oest les costes d'[[Albània]], [[Sicília]] i el sur de la península itàlica van ser colonisades, així com les costes de [[França]], [[Còrsega]], i el nort-est de la península ibèrica. Al sur es van fundar colònies a [[Egipte]] i [[Líbia]]. Les ciutats actuals de [[Siracusa]], [[Nàpols]], [[Marsella]] i [[Istanbul]] van tenir llurs orígens com a ciutats gregues de Siracusa, [[Nàpols|Neapolis]], [[Massilia]] i [[Bizanci|Bizantium]].

Al segle VI aC el món grec s'havia convertit en una àrea cultural i llingüística molt més gran que no pas l'àrea geogràfica de la Grècia actual. Les colònies gregues, encara que no eren unides políticament, mantenien enllaços culturals, religiosos i comercials entre elles. Els grecs, a casa seua i a les colònies s'organisaven com a comunitats independents i les ciutats, les ''polis'', es van convertir en la unitat bàsica de govern grec.

Al segle VI aC el món grec s'havia convertit en una àrea cultural i llingüística molt més gran que no pas l'àrea geogràfica de la Grècia actual. Les colònies gregues, encara que no eren unides políticament, mantenien enllaços culturals, religiosos i comercials entre elles. Els grecs, a casa seua i a les colònies s'organisaven com a comunitats independents i les ciutats, les ''polis'', es van convertir en la unitat bàsica de govern grec.