Canvis

27 bytes afegits ,  17:47 23 ago 2013
m
Llínea 20: Llínea 20:     
=== Activitat colegiala ===
 
=== Activitat colegiala ===
En 1920 se crega la [[Federacio de Coleges Medics d'Espanya]], de la que es impulsor el Dr. Sanchis Bergón, el qual sera elegit President de la mencionada Federacio. Sanchis Bergón iniciava aixina una campanya de regeneracio de la classe i politica sanitaries, que a la seua entendre, començaria des de la mateixa seleccio dels aspirants al “sacerdoci de la medicina”, reformant posteriorment l'ensenyança de la mateixa, i llimitant el numero de tituls expedits.<ref>[http://books.google.es/books?id=LLRflEBHzsgC&pg=PA303&dq=Se+produc%C3%ADa+una+nueva+cota+en+su+organizaci%C3%B3n+corporativa:+la+Federaci%C3%B3n+Nacional+de+Colegios+M%C3%A9dicos.+Fue+la+tarea+de+la+mencionada+asamblea+de+Colegios+de+noviembre+de+1920,+propuesta+como+objetivo+por+el+Colegio+valenciano+y+por+su+presidente+Jos%C3%A9+Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n.&hl=es&ei=3ApTe79A6ad4AaCv-jFCQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=Se%20produc%C3%ADa%20una%20nueva%20cota%20en%20su%20organizaci%C3%B3n%20corporativa%3A%20la%20Federaci%C3%B3n%20Nacional%20de%20Colegios%20M%C3%A9dicos.%20Fue%20la%20tarea%20de%20la%20mencionada%20asamblea%20de%20Colegios%20de%20noviembre%20de%201920%2C%20propuesta%20como%20objetivo%20por%20el%20Colegio%20valenciano%20y%20por%20su%20presidente%20Jos%C3%A9%20Sanch%C3%ADs%20Berg%C3%B3n.&f=false Francesc Villacorta Banys. Professionals i burocratas: Estat i poder corporatiu en l'Espanya del segle XX, 1980-1923. Madrit: Segle XXI d'Espanya Editors; 1989. p.303.]</ref>
+
En [[1920]] se crega la [[Federacio de Coleges Meges d'Espanya]], de la que es impulsor el Dr. Sanchis Bergón, el qual sera elegit President de la mencionada Federació. Sanchis Bergón iniciava aixina una campanya de regeneració de la classe i política sanitaries, que al seu entendre, començaria des de la mateixa selecció dels aspirants al “sacerdoci de la medicina”, reformant posteriorment l'ensenyança de la mateixa, i llimitant el numero de tituls expedits.<ref>[http://books.google.es/books?id=LLRflEBHzsgC&pg=PA303&dq=Se+produc%C3%ADa+una+nueva+cota+en+su+organizaci%C3%B3n+corporativa:+la+Federaci%C3%B3n+Nacional+de+Colegios+M%C3%A9dicos.+Fue+la+tarea+de+la+mencionada+asamblea+de+Colegios+de+noviembre+de+1920,+propuesta+como+objetivo+por+el+Colegio+valenciano+y+por+su+presidente+Jos%C3%A9+Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n.&hl=es&ei=3ApTe79A6ad4AaCv-jFCQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCgQ6AEwAA#v=onepage&q=Se%20produc%C3%ADa%20una%20nueva%20cota%20en%20su%20organizaci%C3%B3n%20corporativa%3A%20la%20Federaci%C3%B3n%20Nacional%20de%20Colegios%20M%C3%A9dicos.%20Fue%20la%20tarea%20de%20la%20mencionada%20asamblea%20de%20Colegios%20de%20noviembre%20de%201920%2C%20propuesta%20como%20objetivo%20por%20el%20Colegio%20valenciano%20y%20por%20su%20presidente%20Jos%C3%A9%20Sanch%C3%ADs%20Berg%C3%B3n.&f=false Francesc Villacorta Banys. Professionals i burocratas: Estat i poder corporatiu en l'Espanya del segle XX, 1980-1923. Madrit: Segle XXI d'Espanya Editors; 1989. p.303.]</ref>
   −
Se conseguix aixina enfortir l'espirit de classe, i aunar les forces per a abordar aspectes relatius a estatuts, llegislacio sanitaria, o defensa dels interesses dels medics, en ocasions lesionats pel caciquisme. Com eixemple de l'impuls que la creacio d'esta federacio dona al moviment colegial, cap expondre les conclusions elevades al Ministre de Governacio despres de l'Assamblea portada veta en Madrit en 1926, i que se referixen a “l'urgent promulgacio d'una Llei de Sanitat, a la representacio dels Coleges Medics en el Real
+
Se conseguix aixina enfortir l'espirit de classe, i aunar les forces per a abordar aspectes relatius a estatuts, llegislacio sanitaria, o defensa dels interesses dels meges, en ocasions lesionats pel caciquisme. Com eixemple de l'impuls que la creació d'esta federació dona al moviment colegial, cap expondre les conclusions elevades al Ministre de Governacio despres de l'Assamblea portada veta en [[Madrit]] en [[1926]], i que se referixen a “l'urgent promulgacio d'una Llei de Sanitat, a la representacio dels Coleges Megrd en el Real Consell de Sanitat, a la reglamentació de la Beneficencia provincial, a la definició del delit sanitari i l'inclusio en el Codic Penal de les sancions que origine i a la revisió tècnica del Registre d'Especialitats Farmaceutiques”. Ademés de propondre “una reforma be meditada de l'ensenyança de la Medicina (...) en la constitució d'una Comissió Oficial de la que devia formar part el Consell General de Coleges de Meges, la declaració dels Reglaments dels Coleges de Meges com Codics fonamentals d'estos ...” entre atres.
Consell de Sanitat, a la reglamentacio de la Beneficencia provincial, a la definicio del delit sanitari i l'inclusio en el Codic Penal de les sancions que origine i a la revisio tecnica del Registre d'Especialitats Farmaceutiques”. Ademes de propondre “una reforma be meditada de l'ensenyança de la Medicina (...) en la constitucio d'una Comissio Oficial de la
  −
que devia formar part el Consell General de Coleges Medics, la declaracio dels Reglaments dels Coleges Medics com Codics fonamentals d'estos ...” entre atres.
     −
Sanchis Bergón, en carta dirigida al Dr. Cortezo en relacio en un anteproyecto de Llei per a llimitacio de tituls en les facultats de Medicina, Farmacia i Dret, fa referencia a dos problemes que ell considera claus: la deficient preparacio en que s'inicien en l'eixercici professional els medics recién llicenciats, i la “remugada de medics que forgen
+
Sanchis Bergón, en carta dirigida al Dr. Cortezo en relació en un anteproyecto de Llei per a llimitació de tituls en les facultats de Medicina, Farmacia i Dret, fa referencia a dos problemes que ell considera claus: la deficient preparació en que s'inicien en l'eixercici professional els meges recién llicenciats, i la “remugada de meges que forgen les nostres universitats”. Abdos aspectes complementaris, ya que el nivell d'exigencia és tan escas, que la consecució del títul de mege s'obte sense esforç. Sanchis Bergón és partidari d'un examen d'aptitut per a ingressar en la facultat de Medicina, i posteriorment, d'una forma diferent d'evaluar als alumnes, separant la llabor d'examinar de la llabor docent, per a evitar que els catedratics siguen juge i part.
les nostres universitats”. Abdos aspectes complementaris, ya que el nivell d'exigencia es tan escaso, que la consecucio del titul de medic s'obte sense esforç. Sanchis Bergón es partidari d'un examen d'aptitut per a ingressar en la facultat de Medicina, i posteriorment, d'una forma diferent d'evaluar als alumnes, separant la llabor d'examinar de la llabor docent, per a evitar que els catedratics siguen juge i part.
      
== Publicacions ==
 
== Publicacions ==
126 672

edicions