Canvis

Desenrollà la seua professio en [[Valéncia]] a on fon successivament mege municipal (Inspector General de Sanitat en Valéncia en [[1904]]),<ref>[http://www5.colvet.es/aehv/pdf/Valencia%20redux.pdf Aganzo Eixit F. El cos d'Inspectors Veterinari de l'Excelentísimo [[Ajuntament de Valéncia]]. Antecedents i balanç d'una centuria. VI Jornades Nacionals d'Historia de la Veterinaria. Valéncia, 16 i 17 de novembre de 2001. p.14.]</ref> director facultatiu del [[Hospital de Santa Ana]], i subdirector del [[Loquera Provincial de Valéncia]], especialisant-se en malalties nervioses. Una senya curiosa es que assisti en [[Paris]] a les classes de [[Jean-Martin Charcot|Charcot]].

Desenrollà la seua professio en [[Valéncia]] a on fon successivament mege municipal (Inspector General de Sanitat en Valéncia en [[1904]]),<ref>[http://www5.colvet.es/aehv/pdf/Valencia%20redux.pdf Aganzo Eixit F. El cos d'Inspectors Veterinari de l'Excelentísimo [[Ajuntament de Valéncia]]. Antecedents i balanç d'una centuria. VI Jornades Nacionals d'Historia de la Veterinaria. Valéncia, 16 i 17 de novembre de 2001. p.14.]</ref> director facultatiu del [[Hospital de Santa Ana]], i subdirector del [[Loquera Provincial de Valéncia]], especialisant-se en malalties nervioses. Una senya curiosa es que assisti en [[Paris]] a les classes de [[Jean-Martin Charcot|Charcot]].

Prengué part activa en la política del moment com membre del [[Partit Lliberal (Espanya, Restauracio)|Partit Lliberal]], en 1905 fon regidor de sanitat,<ref>[http://books.google.es/books?id=KuwGSUmwGXwC&pg=PA117&dq=Jos%C3%A9+Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n+fue+concejal+de+sanidad+en+Valencia+en+1905&hl=es&ei=0fEpTf3YN5HO4gaKqOXtCQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Carme Barona Vilar. Les politiques de la salut: la sanitat valenciana entre 1855 i 1936. Valencia: Universitat de Valéncia; 2006.]</ref> i alcalde del [[Ajuntament de Valencia]] des de giner de 1906 fins giner de 1907,<ref>[http://www.rsvad.com/resources/image/1PARTE.pdf Úbeda Balaguer VA. Real Societat Valenciana d'Agricultura i Deports. Valéncia: Grafiques Vernetta; 2009.]</ref> dinamisà servicis com l'higiena publica o fon promotor de societats com la Lliga Nacional contra la Tuberculosis.<ref>[http://books.google.es/books?id=pkp9IAheGMcC&pg=PA199&dq=Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n+concejal+inspector,+dinamiz%C3%B3+servicios+como+la+higiene+p%C3%BAblica+o+fue+promotor+de+sociedades+como+la+Liga+Nacional+contra+la+Tuberculosis.&hl=es&ei=WvIpTc2DCsaG5Aat-ZTECQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Lloret Pastor J. Chiquets desprotegidos. Un problema social i de salut en la prensa medica valenciana (1855-1939). En: Enric Perdiuer Gil (compilador). Salveu al chiquet: estudis sobre la proteccio a l'infancia en l'Europa mediterranea a començaments del segle XX. Valencia: Universitat de Valencia; 2004. p.199.]</ref> Durant 1910 fon President de la Junta local de primera ensenyança de Valencia.<ref>[http://www.boe.es/senyes/imagens/BOE/1910/009/A00043.tif R.D. nomenant Delegat Regi President de la Junta local de primera ensenyança de Valencia a D. Josep Sanchis Bergón. Gasseta de Madrit. 1910/01/09; (9):43.]</ref>

Prengué part activa en la política del moment com membre del [[Partit Lliberal (Espanya, Restauracio)|Partit Lliberal]], en 1905 fon regidor de sanitat,<ref>[http://books.google.es/books?id=KuwGSUmwGXwC&pg=PA117&dq=Jos%C3%A9+Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n+fue+concejal+de+sanidad+en+Valencia+en+1905&hl=es&ei=0fEpTf3YN5HO4gaKqOXtCQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Carme Barona Vilar. Les politiques de la salut: la sanitat valenciana entre 1855 i 1936. Valéncia: Universitat de Valéncia; 2006.]</ref> i alcalde del [[Ajuntament de Valencia]] des de giner de 1906 fins giner de 1907,<ref>[http://www.rsvad.com/resources/image/1PARTE.pdf Úbeda Balaguer VA. Real Societat Valenciana d'Agricultura i Deports. Valéncia: Grafiques Vernetta; 2009.]</ref> dinamisà servicis com l'higiena publica o fon promotor de societats com la Lliga Nacional contra la Tuberculosis.<ref>[http://books.google.es/books?id=pkp9IAheGMcC&pg=PA199&dq=Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n+concejal+inspector,+dinamiz%C3%B3+servicios+como+la+higiene+p%C3%BAblica+o+fue+promotor+de+sociedades+como+la+Liga+Nacional+contra+la+Tuberculosis.&hl=es&ei=WvIpTc2DCsaG5Aat-ZTECQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCkQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Lloret Pastor J. Chiquets desprotegidos. Un problema social i de salut en la prensa medica valenciana (1855-1939). En: Enric Perdiuer Gil (compilador). Salveu al chiquet: estudis sobre la proteccio a l'infancia en l'Europa mediterranea a començaments del segle XX. Valéncia: Universitat de Valéncia; 2004. p.199.]</ref> Durant 1910 fon President de la Junta local de primera ensenyança de Valéncia.<ref>[http://www.boe.es/senyes/imagens/BOE/1910/009/A00043.tif R.D. nomenant Delegat Regi President de la Junta local de primera ensenyança de Valéncia a D. Josep Sanchis Bergón. Gasseta de Madrit. 1910/01/09; (9):43.]</ref>

Home de vasta cultura, dedicat per sancer a la medicina, tant des de la clinica i com eminent propulsor del moviment medic colegial, i a la funcio social i publica. Fon president del [[Colege Oficial de Medics de Valencia]], fundador i president de la [[Federacio Nacional de Coleges Oficials de Medics]] (1921 - 1926), fundador i president de la [[Associacio Valenciana de la Caritat]] en 1906,<ref>[http://www.casacaridad.com/web/historia.html Casa Caritat. Associacio Valenciana de Caritat.]</ref> fundador del [[Asil de Sant Eugeni]] en 1885,<ref>[http://books.google.es/books?id=1HP-IWSiD8C&pg=PA96&dq=El+Dr.Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n,+a+la+saz%C3%B3n+m%C3%A9dico+municipal,+por+su+parte,+fue+el+inspirador+del+Asilo+de+San+Eugenio,+fundado+el+2+de+julio+de+1885,+durante+la+epidemia+col%C3%A9rica,+para+atender+a+la+lactancia+de+los+hu%C3%A9rfanos+cuyas+madres+mor%C3%ADan+v%C3%ADctimas+de+la+enfermedad,+bajo+la+direcci%C3%B3n+de+las+Hijas+de+la+Caridad+de+San+Vicente+Pa%C3%BAl.&hl=es&ei=GApTbTMEM274gbBv-y7CQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Irene Palau Lis, Candit Ruiz Encanye. Redimir l'inocencia: historia, marginación infantil i educacio protectora. Valencia: Universitat de Valencia. Dpt. Educacio Comparada i Historia de l'Educacio; 2002.]</ref> vocal de la Junta Provincial de Sanitat, i academic de numero de la [[Real Academia de Medicina de Valencia]] des de 1917, entre atres molts merits.  

Home de vasta cultura, dedicat per sancer a la medicina, tant des de la clinica i com eminent propulsor del moviment medic colegial, i a la funcio social i publica. Fon president del [[Colege Oficial de Meges de Valéncia]], fundador i president de la [[Federacio Nacional de Coleges Oficials de Meges]] (1921 - 1926), fundador i president de la [[Associacio Valenciana de la Caritat]] en 1906,<ref>[http://www.casacaridad.com/web/historia.html Casa Caritat. Associacio Valenciana de Caritat.]</ref> fundador del [[Asil de Sant Eugeni]] en 1885,<ref>[http://books.google.es/books?id=1HP-IWSiD8C&pg=PA96&dq=El+Dr.Sanch%C3%ADs+Berg%C3%B3n,+a+la+saz%C3%B3n+m%C3%A9dico+municipal,+por+su+parte,+fue+el+inspirador+del+Asilo+de+San+Eugenio,+fundado+el+2+de+julio+de+1885,+durante+la+epidemia+col%C3%A9rica,+para+atender+a+la+lactancia+de+los+hu%C3%A9rfanos+cuyas+madres+mor%C3%ADan+v%C3%ADctimas+de+la+enfermedad,+bajo+la+direcci%C3%B3n+de+las+Hijas+de+la+Caridad+de+San+Vicente+Pa%C3%BAl.&hl=es&ei=GApTbTMEM274gbBv-y7CQ&sa=X&oi=bookresult&ct=result&resnum=1&ved=0CCYQ6AEwAA#v=onepage&q&f=false Irene Palau Lis, Candit Ruiz Encanye. Redimir l'inocencia: historia, marginación infantil i educacio protectora. Valéncia: Universitat de Valéncia. Dpt. Educacio Comparada i Historia de l'Educacio; 2002.]</ref> vocal de la Junta Provincial de Sanitat, i academic de numero de la [[Real Academia de Medicina de Valéncia]] des de [[1917]], entre atres molts merits.  

[[Archiu:Josep Sanchis Bergón 1906.jpg|thumb|left|Josep Sanchis Bergón fundador de l'Associacio Valenciana de la Caritat (1906)]]

[[Archiu:Josep Sanchis Bergón 1906.jpg|thumb|left|Josep Sanchis Bergón fundador de l'Associacio Valenciana de la Caritat (1906)]]

Fruit de la seua decantament cap al camp de la marginación infantil, desenrollà treballs importants, com la definicio del concepte de “oicófobo”, classe especial de chiquet “psicópata rebordonit” caracterisat per la “fobia a la familia”, i la “oicofobia” o “fobia de la propia casa”, que Sanchis Bergón presentà en la ponencia titulada “Reformatoris”, en l'Assamblea de la Junta de Proteccio a l'Infancia, en 1914. I una classificacio d'anormals, que Sanchis Bargón expondra publicament davant la Real Academia de Medicina de Valencia, l'any 1917, en el discurs que pronunciarà en ocasio de la seua rebuda com academic, baix el titul “Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil”; en el que expon la seua posicio com partidari del [[regeneracionismo]], la seua proyeccio social i “profilactica”, era eminentment [[Eugenesia|eugénica]], tal i com ell mateix expressa en la seua conclusio: “Tutelad els matrimonis i milloraréu l'herencia; milloreu l'herencia i perfeccionaréu organicament a l'individu; perfeccioneu a l'individu i podreu regenerar la societat”. Per a aplegar a estes conclusions desenrollarà un estudi sobre el concepte d'anormalidad i de degeneracio, partint de la premissa: “El fisiologismo de les societats exigix una adequacio perfecta de cada una de les seues parts al tot: una completa adaptacio de l'individu al mig social”. Considera que l'inadaptado per causes internes es un anormal, i que per tant l'anormal es un malalt, i que l'herencia es la causa primera d'anormalidad. Aixo no impedix que critique els plantejaments generalisadors i absolutistes de l'escola antropologica de Lombroso aplicats a la delinqüencia. Per a Sanchis Bergón no tot delinqüent es un anormal medic: “L'herencia es freqüentment causa remota de la delinqüencia. El mig, millor que causa ocasional es causa determinant”.

Fruit de la seua decantament cap al camp de la marginación infantil, desenrollà treballs importants, com la definició del concepte de “oicófobo”, classe especial de chiquet “psicópata rebordonit” caracterisat per la “fobia a la familia”, i la “oicofobia” o “fobia de la propia casa”, que Sanchis Bergón presentà en la ponencia titulada “Reformatoris”, en l'Assamblea de la Junta de Proteccio a l'Infancia, en [[1914]]. I una classificació d'anormals, que Sanchis Bargón expondra publicament davant la Real Academia de Medicina de Valéncia, en l'any [[1917]], en el discurs que pronunciarà en ocasió de la seua rebuda com academic, baix el titul “Valor etiológico de l'herencia en la delinqüencia infantil”; en el que expon la seua posició com partidari del [[regeneracionismo]], la seua proyecció social i “profilactica”, era eminentment [[Eugenesia|eugénica]], tal i com ell mateix expressa en la seua conclusió: “Tutelad els matrimonis i milloraréu l'herencia; milloreu l'herencia i perfeccionaréu organicament a l'individu; perfeccioneu a l'individu i podreu regenerar la societat”. Per a aplegar a estes conclusions desenrollarà un estudi sobre el concepte d'anormalidad i de degeneració, partint de la premissa: “El fisiologismo de les societats exigix una adequacio perfecta de cada una de les seues parts al tot: una completa adaptacio de l'individu al mig social”. Considera que l'inadaptado per causes internes és un anormal, i que per tant l'anormal és un malalt, i que l'herencia és la causa primera d'anormalidad. Aixo no impedix que critique els plantejaments generalisadors i absolutistes de l'escola antropologica de Lombroso aplicats a la delinqüencia. Per a Sanchis Bergón no tot delinqüent és un anormal mege: “L'herencia es freqüentment causa remota de la delinqüencia. El mig, millor que causa ocasional és causa determinant”.

=== Activitat colegiala ===

=== Activitat colegiala ===