344
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «miniaturadeimagen|Sangchili - Campeo del Mon de pes gall {{referencies}} '''Baltasar Berenguer Hervás'''....».
[[Archiu:Sangchili-Baltasar Belenguer Hervás.jpg|miniaturadeimagen|Sangchili - Campeo del Mon de pes gall]]
{{referencies}}
'''Baltasar Berenguer Hervás'''. Boxejador espanyol, conegut en la seua epoca popularment com '''Sangchili''', malnom que el mateix s'ho posà copiant el nom d'un criat chinenc amic de la seua familia (Sang Chi Li), per a que son pare no ho coneixquera.
== Trayectoria ==
Naixque en [[Valencia]] el [[15 d'octubre]] de [[1911]] i falli en setembre de [[1992]]. Fon el primer boxejador espanyol que se converti en campeo del mon. Despres de varis intents d'espanyols que havien fracassat pel titul del mon el 1 de juny de 1935 hauria dos oportunitats per a conseguir-ho, una en [[Madrit]] a on [[Ignaci Ara]] fracassaria davant [[Marcel Thil]], a'atra en [[Valencia]], en la plaça de bous, a on Sangchili vence per punts en 15 assalts al panameny [[Alf Brown]] proclamant-se campeo mundial del pes gall versio IBU, organisme que per aquell entoces regia els destins del boxeig en Europa.
Abans d'aquell combat havia disputat atres 60, havent eixit victorios en 50 dels mateixos, en cinc derrotes i cinc nuls. S'havia proclamat campeo d'Espanya front a [[Carles Flix]], titul que retingue davant el mateix boxejador. Ademes realisà dos intents per conquistar el titul d'Europa davant [[Nicolas Petit-Biquet]] no conseguint-ho en la primera ocasio despres de un combat nul i sent derrotat en el segon intent per derrota per punts en 15 assalts.
Atra victoria important que consegui entre estes cinquanta baralles fon contra el tunisenc, [[Victor Young Pérez]] al que derrotà per punts en 10 assalts en [[Madrit]]. L'enfrontament que sostingue contra el panameny pel titul del mon fon el segon entre abdos pugils uns mesos abans, ya s'havia enfrontat el valencià a [[Alf Brown]] sense que este posara el titul en joc i acabant el combat en nul.
Una volta obtingue el titul realisà una exitosa gira collint gran numero de victories tant en Espanya com en l'estranger, sempre sense posar el titul en joc fins que el vetera [[Benny Sharkey]] en mes de cents victories a les seues esquenes li derrota en [[Newcastle]], d'a on es natiu el pugil angles. D'este esvaraments se recupera als pocs dies derrotant en [[Liverpool]] a atre magnific oponent Ronnie James que nomes havia collit una derrota en les seues mes de cinquanta baralles i al que el valencià derrotà per punts.
El [[10 de febrer]] de [[1936]] fa el seu debut en [[Estats Units]], i res mes i res menys que en el mitic [[Madison Square Garden]] de [[Nova York]], la seua rival fon [[Lew Farber]], un experimentat rival al que venç per punts en 10 assalts. Pijor sort correu el [[29 de juny]] de [[1936]] contra [[Tony Mari]], en qui havia posat el seu titul en joc i que li derrota per [[nocaut]] en 14 assalts quan l'espanyol que dominava per punts semblava que anava a retindre el cinturo.
No recuperat de la decepcio d'haver perdut el seu titul torna a perdre en Montreal un combat contra [[Frankie Martin]]. Encara que en el seu següent combat te a'opcio de vengarse de [[Tony Mari]] derrotant-ho per punts en 10 assalts, llamentablement Tony Mari havia tingut la precaucio de no posar el cinturo en joc aixina que no pogue tornar a les mans de l'espanyol.
Acaba la seua gira americana en una derrota en [[México]] contra el boxejador local [[Joan Zurita]] i retorna a Europa a on realisa varis combats en [[França]] en els següents dos anys, fins que en 1938 el titul gall de a'IBU torna a quedar vacant i son nomenat aspirants dos vells coneguts, els excampeones, [[Panama Alf Brown]] i Baltasar Berenguer Sangchili. El combat se disputà en [[Pariu]] i esta volta guanyà el panameny per punts en 15 assalts.
De la seua carrera pugilistica poc quedava ya, salvo una victoria front al vetera [[Eugene Huat]] i un intent per obtindre el titul d'Europa front a [[Valentin Angelmann]] en [[Pariu]] per descalificacio en quatre assalts. Tancà la seua carrera en 1940 conseguint el titul nacional front a [[Miquel Safont]] per punts en 12 assalts.
== Principals Combats ==
*[[22 d'abril]] de [[1933]], Valencia. Venç a Carles Flix per punts en 12 assalts i se proclama campeo d'Espanya dels pesos galls.
*[[15 de juliol]] de [[1933]], Valencia. Fa nul en Nicolas Petit-Biquet i no conseguix conquistar la corona europea dels galls.
*[[6 de febrer]] de [[1934]], Madrit. Fa nul en Carles Flix per punts i rete la seua corona nacional.
*[[18 d'agost]] de [[1934]], [[Argel]], [[Argelia]]. Es derrotat per Nicolas Petit-Biquet per punts en 15 assalts i no conseguix conquistar el titul europeu dels gall.
*[[1 de juny]] de [[1935]], Valencia. Venç a Alf Brown per punts en 15 assalts i se proclama campeo del mon del pes gall.
*[[29 de maig]] de [[1936]], Nova York, venç en el Madison Square Garden a Lew Farber per punts en 10 assalts.
*[[29 de juny]] de [[1936]] Nova York, es derrotat per Tony Mari per KO en 14 assalts i pert la seua corona mundial
*[[4 de març]] de [[1938]] Pariu, es derrotat per Alf Brown per punts en 15 assalts i no pot reconquistar el titul mundial dels galls.
*[[6 d'octubre]] de [[1938]] Pariu, es derrotat per Valentin Angleman per descalificacio en 4 assalts no conseguint conquistar el titul d'Europa dels galls.
*[[1 de giner]] de [[1940]] Valencia, venç per punts en 12 assalts a Miquel Safont proclamant-se campeo d'Espanya.
{{NF|1911|1992|Berenguer, Baltasar}}
[[Categoria:Boxejadors d'Espanya]]
[[Categoria:Deportistes de Valencia]]
{{referencies}}
'''Baltasar Berenguer Hervás'''. Boxejador espanyol, conegut en la seua epoca popularment com '''Sangchili''', malnom que el mateix s'ho posà copiant el nom d'un criat chinenc amic de la seua familia (Sang Chi Li), per a que son pare no ho coneixquera.
== Trayectoria ==
Naixque en [[Valencia]] el [[15 d'octubre]] de [[1911]] i falli en setembre de [[1992]]. Fon el primer boxejador espanyol que se converti en campeo del mon. Despres de varis intents d'espanyols que havien fracassat pel titul del mon el 1 de juny de 1935 hauria dos oportunitats per a conseguir-ho, una en [[Madrit]] a on [[Ignaci Ara]] fracassaria davant [[Marcel Thil]], a'atra en [[Valencia]], en la plaça de bous, a on Sangchili vence per punts en 15 assalts al panameny [[Alf Brown]] proclamant-se campeo mundial del pes gall versio IBU, organisme que per aquell entoces regia els destins del boxeig en Europa.
Abans d'aquell combat havia disputat atres 60, havent eixit victorios en 50 dels mateixos, en cinc derrotes i cinc nuls. S'havia proclamat campeo d'Espanya front a [[Carles Flix]], titul que retingue davant el mateix boxejador. Ademes realisà dos intents per conquistar el titul d'Europa davant [[Nicolas Petit-Biquet]] no conseguint-ho en la primera ocasio despres de un combat nul i sent derrotat en el segon intent per derrota per punts en 15 assalts.
Atra victoria important que consegui entre estes cinquanta baralles fon contra el tunisenc, [[Victor Young Pérez]] al que derrotà per punts en 10 assalts en [[Madrit]]. L'enfrontament que sostingue contra el panameny pel titul del mon fon el segon entre abdos pugils uns mesos abans, ya s'havia enfrontat el valencià a [[Alf Brown]] sense que este posara el titul en joc i acabant el combat en nul.
Una volta obtingue el titul realisà una exitosa gira collint gran numero de victories tant en Espanya com en l'estranger, sempre sense posar el titul en joc fins que el vetera [[Benny Sharkey]] en mes de cents victories a les seues esquenes li derrota en [[Newcastle]], d'a on es natiu el pugil angles. D'este esvaraments se recupera als pocs dies derrotant en [[Liverpool]] a atre magnific oponent Ronnie James que nomes havia collit una derrota en les seues mes de cinquanta baralles i al que el valencià derrotà per punts.
El [[10 de febrer]] de [[1936]] fa el seu debut en [[Estats Units]], i res mes i res menys que en el mitic [[Madison Square Garden]] de [[Nova York]], la seua rival fon [[Lew Farber]], un experimentat rival al que venç per punts en 10 assalts. Pijor sort correu el [[29 de juny]] de [[1936]] contra [[Tony Mari]], en qui havia posat el seu titul en joc i que li derrota per [[nocaut]] en 14 assalts quan l'espanyol que dominava per punts semblava que anava a retindre el cinturo.
No recuperat de la decepcio d'haver perdut el seu titul torna a perdre en Montreal un combat contra [[Frankie Martin]]. Encara que en el seu següent combat te a'opcio de vengarse de [[Tony Mari]] derrotant-ho per punts en 10 assalts, llamentablement Tony Mari havia tingut la precaucio de no posar el cinturo en joc aixina que no pogue tornar a les mans de l'espanyol.
Acaba la seua gira americana en una derrota en [[México]] contra el boxejador local [[Joan Zurita]] i retorna a Europa a on realisa varis combats en [[França]] en els següents dos anys, fins que en 1938 el titul gall de a'IBU torna a quedar vacant i son nomenat aspirants dos vells coneguts, els excampeones, [[Panama Alf Brown]] i Baltasar Berenguer Sangchili. El combat se disputà en [[Pariu]] i esta volta guanyà el panameny per punts en 15 assalts.
De la seua carrera pugilistica poc quedava ya, salvo una victoria front al vetera [[Eugene Huat]] i un intent per obtindre el titul d'Europa front a [[Valentin Angelmann]] en [[Pariu]] per descalificacio en quatre assalts. Tancà la seua carrera en 1940 conseguint el titul nacional front a [[Miquel Safont]] per punts en 12 assalts.
== Principals Combats ==
*[[22 d'abril]] de [[1933]], Valencia. Venç a Carles Flix per punts en 12 assalts i se proclama campeo d'Espanya dels pesos galls.
*[[15 de juliol]] de [[1933]], Valencia. Fa nul en Nicolas Petit-Biquet i no conseguix conquistar la corona europea dels galls.
*[[6 de febrer]] de [[1934]], Madrit. Fa nul en Carles Flix per punts i rete la seua corona nacional.
*[[18 d'agost]] de [[1934]], [[Argel]], [[Argelia]]. Es derrotat per Nicolas Petit-Biquet per punts en 15 assalts i no conseguix conquistar el titul europeu dels gall.
*[[1 de juny]] de [[1935]], Valencia. Venç a Alf Brown per punts en 15 assalts i se proclama campeo del mon del pes gall.
*[[29 de maig]] de [[1936]], Nova York, venç en el Madison Square Garden a Lew Farber per punts en 10 assalts.
*[[29 de juny]] de [[1936]] Nova York, es derrotat per Tony Mari per KO en 14 assalts i pert la seua corona mundial
*[[4 de març]] de [[1938]] Pariu, es derrotat per Alf Brown per punts en 15 assalts i no pot reconquistar el titul mundial dels galls.
*[[6 d'octubre]] de [[1938]] Pariu, es derrotat per Valentin Angleman per descalificacio en 4 assalts no conseguint conquistar el titul d'Europa dels galls.
*[[1 de giner]] de [[1940]] Valencia, venç per punts en 12 assalts a Miquel Safont proclamant-se campeo d'Espanya.
{{NF|1911|1992|Berenguer, Baltasar}}
[[Categoria:Boxejadors d'Espanya]]
[[Categoria:Deportistes de Valencia]]