− | El '''Romanticisme''' com a moviment cultural i polític s'originà a Alemanya a final del [[segle XVIII]], inicialment com a moviment lliterari pero que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem vore com una reacció al [[racionalisme]] de la [[Ilustració]] i el [[neoclassicisme]], donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador en les convencions socials de l'época és inqüestionable. La seua característica fonamental és la ruptura en la tradició, en l'orde i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants. | + | El '''Romanticisme''' com a moviment cultural i polític s'originà en [[Alemanya]] a final del [[segle XVIII]], inicialment com a moviment lliterari pero que ràpidament passà a influenciar totes les arts. El podríem vore com una reacció al [[racionalisme]] de la [[Ilustració]] i el [[neoclassicisme]], donant-li importància al sentiment. El seu caràcter revolucionari i trencador en les convencions socials de l'época és inqüestionable. La seua característica fonamental és la ruptura en la tradició, en l'orde i la jerarquia dels valors culturals i socials imperants. |
− | Busca constantment la [[llibertat]] autèntica. Com que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalea, la vida i l'home mateix, este moviment artístic és molt heterogeni i es presenta de manera diferent i singular en cada país on es desenrolla; fins i tot dins d'una mateixa nació es desenrollen diferents tendències que es proyecten també en totes les arts. | + | Busca constantment la [[llibertat]] autèntica. Com que el romanticisme és una manera de sentir i concebre la naturalea, la vida i l'home mateix, este moviment artístic és molt heterogeneu i es presenta de manera diferent i singular en cada país a on es desenrolla; fins i tot dins d'una mateixa nació es desenrollen diferents tendències que es proyecten també en totes les arts. |
− | Tot i que es va desenrollar fonamentalment a la primera mitat del [[segle XIX]], i es va estendre des d'[[Alemanya]] a [[Anglaterra]], [[França]], [[Itàlia]], [[Espanya]], [[Rússia]], [[Polònia]], [[Estats Units]] i les joves repúbliques hispanoamericanes. Posteriorment, es fragmentà i va anar evolucionant en diversos corrents, com el [[Parnassianisme]], el [[Simbolisme]], el [[Decadentisme]] o el [[Prerafaelitisme]], englobades totes elles dins la denominació general de [[Post-romanticisme]], una derivació del qual va ser-hi el nomenat [[Modernisme]] hispanoamericà, espanyol i català. Les aportacions fonamentals del romanticisme van ser en els camps de la [[lliteratura]], la [[ballet|dansa]], la [[música]] i la [[pintura]]. Posteriorment, un dels corrents vanguardistes del [[segle XX]], el [[Surrealisme]], portà a l'extrem els postulats romàntics. | + | Tot i que es va desenrollar fonamentalment a la primera mitat del [[segle XIX]], i es va estendre des d'Alemanya a [[Anglaterra]], [[França]], [[Itàlia]], [[Espanya]], [[Rússia]], [[Polònia]], [[Estats Units]] i les jòvens repúbliques hispanoamericanes. Posteriorment, es fragmentà i va anar evolucionant en diverses corrents, com el [[Parnassianisme]], el [[Simbolisme]], el [[Decadentisme]] o el [[Prerafaelitisme]], englobades totes elles dins la denominació general de [[Post-romanticisme]], una derivació del qual va ser-hi el nomenat [[Modernisme]] hispanoamericà, espanyol i català. Les aportacions fonamentals del romanticisme van ser en els camps de la [[lliteratura]], la [[ballet|dansa]], la [[música]] i la [[pintura]]. Posteriorment, una de les corrents vanguardistes del [[segle XX]], el [[Surrealisme]], portà a l'extrem els postulats romàntics. |
− | El [[segle XVIII]] havia portat moltes renovacions polítiques a Espanya. Pero als impulsos reformistes s´oposaven els sectors tradicionalistes del país. Naixeran així les nomenades "dos Espanyes", una conservadora i una atra lliberal. | + | El [[segle XVIII]] havia portat moltes renovacions polítiques en Espanya. Pero als impulsos reformistes s´oposaven els sectors tradicionalistes del país. Naixeran aixina les nomenades "dos Espanyes", una conservadora i una atra lliberal. |