Canvis

Una '''religió''' és el conjunt de creences i pràctiques comunes d'un grup de persones, a sovint relacionades en llur concepció del món i codificada en l'[[oració (religió)|oració]], el ritual i les lleis morals. La religió pot incloure també tradicions culturals ancestrals, escritures, història i [[mitologia]], així com la [[fe]] personal i l'experiència [[místic]]a. El terme "religió" es referix tant a les pràctiques personals relacionades a la fe comunitària com als rituals i la comunicació grupal que emana de la convicció que compartixen els membres.  

Una '''religió''' és el conjunt de creències i pràctiques comunes d'un grup de persones, a sovint relacionades en llur concepció del món i codificada en l'[[oració (religió)|oració]], el ritual i les lleis morals. La religió pot incloure també tradicions culturals ancestrals, escritures, història i [[mitologia]], així com la [[fe]] personal i l'experiència [[místic]]a. El terme "religió" es referix tant a les pràctiques personals relacionades a la fe comunitària com als rituals i la comunicació grupal que emana de la convicció que compartixen els membres.  

La religió a sovint es descriu com el sistema comunitari que envolta la creença en un pensament, un ser, objecte o persona invisible que es considera sobrenatural, sagrat, diví o que conté la màxima veritat. Els [[còdic]]s morals, les pràctiques, els valors, les institucions, les tradicions, els rituals i les escritures s'associen de manera tradicional en la creença bàsica i a sovint coincidix en alguns conceptes seculars de la [[filosofia]].  

La religió a sovint es descriu com el sistema comunitari que envolta la creència en un pensament, un ser, objecte o persona invisible que es considera sobrenatural, sagrat, diví o que conté la màxima veritat. Els [[còdic]]s morals, les pràctiques, els valors, les institucions, les tradicions, els rituals i les escritures s'associen de manera tradicional en la creència bàsica i a sovint coincidix en alguns conceptes seculars de la [[filosofia]].  

El desenroll de la religió ha pres diverses formes segons les diverses cultures. La "religió organisada" es referix a l'organisació de persones que practiquen una religió segons un conjunt prescrit de creences. Atres religions creuen en la revelació i en la responsabilitat personal. Sovint, la paraula "religió" s'usa de manera intercanviable en "fe" o "sistema de creences".

El desenroll de la religió ha pres diverses formes segons les diverses cultures. La "religió organisada" es referix a l'organisació de persones que practiquen una religió segons un conjunt prescrit de creències. Atres religions creuen en la revelació i en la responsabilitat personal. A sovint, la paraula "religió" s'usa de manera intercanviable en "fe" o "sistema de creences".

== Religió i política ==

== Religió i política ==

En [[Europa]], durant l'[[Edat mija]] i fins al [[segle XIX]], la religió va tindre un paper important en la política, tenint en molts Estats un caràcter d'oficialitat i protecció a on, per eixemple, els còdics morals religiosos –així com algunes obligacions per l'Iglésia com ara el pagament del [[delme]]<ref>Montolío Hernánez, Ricardo, [http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/001/art001.htm ''El medio diezmo. Un episodio en la reforma eclesiástica del trienio liberal (1820-23)''], Hispania Nova, Revista de Historia Contemporánea, número 1, 1998-2000.

En [[Europa]], durant l'[[Edat mija]] i fins al [[segle XIX]], la religió va tindre un paper important en la política, tenint en molts Estats un caràcter d'oficialitat i protecció a on, per eixemple, els còdics morals religiosos –així com algunes obligacions per l'Iglésia com ara el pagament del [[delme]]<ref>Montolío Hernánez, Ricardo, [http://hispanianova.rediris.es/general/articulo/001/art001.htm ''El medio diezmo. Un episodio en la reforma eclesiástica del trienio liberal (1820-23)''], Hispania Nova, Revista de Historia Contemporánea, número 1, 1998-2000.

</ref>– feen part de les lleis civils o constitucionals. Els [[Estats Units]] van ser la primera nació que va formular una separació explícita entre Església i Estat, en la primera esmena a la [[constitució dels Estats Units|constitució]]. Esta denominació és atribuïda a [[Thomas Jefferson]], que en una carta dirigida a un grup de [[baptistes]], i en la que parlava de la primera esmena, va dir:

</ref>– feen part de les lleis civils o constitucionals. Els [[Estats Units]] varen ser la primera nació que va formular una separació explícita entre Església i Estat, en la primera esmena a la [[constitució dels Estats Units|constitució]]. Esta denominació és atribuïda a [[Thomas Jefferson]], que en una carta dirigida a un grup de [[baptistes]], i en la que parlava de la primera esmena, va dir:

"''En creure en vosatres que la religió és un assunt exclusiu entre l'Home i el seu Deu, que [l'home] no ha de rendir contes a cap atra persona per la seua fe o la seua adoració, que els poders llegítims del govern assolen només accions i no pas opinions, yo contemple en suprema reverència l'acte de tot el poble americà que va declarar que el seu congrés no ha de fer mai una llei en respecte l'establiment d'una religió ni la prohibició de practicar-ne una, així dons construint un mur de separació entre l'Iglésia i l'Estat''".<ref>Jefferson, Thomas. (1802). ''[http://www.loc.gov/loc/lcib/9806/danpre.html Jefferson's Letter to the Danbury Baptists]'', Biblioteca del Congrés dels Estats Units. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref>

"''En creure en vosatres que la religió és un assunt exclusiu entre l'Home i el seu Deu, que [l'home] no ha de rendir contes a cap atra persona per la seua fe o la seua adoració, que els poders llegítims del govern assolen només accions i no pas opinions, yo contemple en suprema reverència l'acte de tot el poble americà que va declarar que el seu congrés no ha de fer mai una llei en respecte l'establiment d'una religió ni la prohibició de practicar-ne una, així dons construint un mur de separació entre l'Iglésia i l'Estat''".<ref>Jefferson, Thomas. (1802). ''[http://www.loc.gov/loc/lcib/9806/danpre.html Jefferson's Letter to the Danbury Baptists]'', Biblioteca del Congrés dels Estats Units. [Data de consulta: 2 de novembre, 2007]</ref>