6408
edicions
Canvis
sense resum d'edició
Sovint, es confonen també els Països Baixos en la unió aduanera coneguda com [[Benelux]]: Bèlgica o België (''[[Bèlgica]] ''), Nederland (''Països Baixos'') i Luxemburc ([[Luxemburc]]); la denominació té la seua base en l'història en tant que en el passat els tres estats van formar una sola entitat política.
Sovint, es confonen també els Països Baixos en la unió aduanera coneguda com [[Benelux]]: Bèlgica o België (''[[Bèlgica]] ''), Nederland (''Països Baixos'') i Luxemburc ([[Luxemburc]]); la denominació té la seua base en l'història en tant que en el passat els tres estats van formar una sola entitat política.
== Història ==
{{AP|Història dels Països Baixos}}
[[Image:WilliamOfOrange1580.jpg|thumb|upright|left|[[Guillem I d'Orange-Nassau]], líder dels Països Baixos durant la [[Guerra dels huitanta anys]].]]
Sota [[Carles V del Sacre Imperi Romano-Germànic|Carles V]], [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romano-Germànic|emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic]], i rei dels [[Imperi espanyol|regnes hispànics]], la regió formava part de les [[Dèsset Províncies]] dels Països Baixos, que incloïa també els actuals territoris de [[Bèlgica]], [[Luxemburc]], i algunes parts de [[França]] i [[Alemanya]]. La [[guerra dels huitanta anys]] entre les províncies i Espanya començà el 1568. El 1579, la part nort de les dèsset províncies formà la [[Unió d'Utrecht]], un tractat on es prometeren soport mutu en la seua defensa contra l'eixèrcit espanyol. Este tractat és considerat com la fundació dels moderns Països Baixos. El 1581 les províncies del nort adoptaren l'[[Acta d'Abjuració]], la declaració d'independència en la qual les províncies deponien oficialment [[Felip II de Castella|Felip II]]. La guerra continuà fins a 1648, quan el rei [[Felip IV de Castella]] reconegué finalment la independència de les set províncies del nort en la [[Pau de Münster]]. Parts de les províncies del sud se convertixquen ''de facto'' colònies de la nova república.
== Història ==
{{AP|Història dels Països Baixos}}
[[Image:WilliamOfOrange1580.jpg|thumb|upright|left|[[Guillem I d'Orange-Nassau]], líder dels Països Baixos durant la [[Guerra dels huitanta anys]].]]
Sota [[Carles V del Sacre Imperi Romano-Germànic|Carles V]], [[Llista d'emperadors del Sacre Imperi Romano-Germànic|emperador del Sacre Imperi Romano-Germànic]], i rei dels [[Imperi espanyol|regnes hispànics]], la regió formava part de les [[Dèsset Províncies]] dels Països Baixos, que incloïa també els actuals territoris de [[Bèlgica]], [[Luxemburc]], i algunes parts de [[França]] i [[Alemanya]]. La [[guerra dels huitanta anys]] entre les províncies i Espanya començà el 1568. El 1579, la part nort de les dèsset províncies formà la [[Unió d'Utrecht]], un tractat on es prometeren soport mutu en la seua defensa contra l'eixèrcit espanyol. Este tractat és considerat com la fundació dels moderns Països Baixos. El 1581 les províncies del nort adoptaren l'[[Acta d'Abjuració]], la declaració d'independència en la qual les províncies deponien oficialment [[Felip II de Castella|Felip II]]. La guerra continuà fins a 1648, quan el rei [[Felip IV de Castella]] reconegué finalment la independència de les set províncies del nort en la [[Pau de Münster]]. Parts de les províncies del sud se convertixquen ''de facto'' colònies de la nova república.
=== Províncies Unides 1581-1795 ===
[[Fitxer:Jan Steen - Adolf en Catharina Croeser aan de Oude Delft 1655.jpg|thumb|Vida diària durant l'[[Edat d'Or Holandesa]] en una pintura]]
[[Fitxer:Van Soest, Attack on the Medway.jpg|thumb|''Atac holandès a Medway'', juny de 1667, durant la [[segona guerra anglo-neerlandesa]].]]
{{principal|Províncies Unides}}
Des de la seua independència de [[Felip II de Castella|Felip II]] el 1581, les set províncies formaren la República de les Set Províncies Unides dels Països Baixos. La república era una [[confederació]] de les províncies d'[[comtat d'Holanda|Holanda]], [[comtat de Zelanda|Zelanda]], [[Província de Groningen|Groningen]], [[Província de Frísia|Frísia]], [[bisbat d'Utrecht|Utrecht]], [[Overijssel]] i [[Gelderland]]. Totes aquestes províncies eren autònomes i tenien el seu propi govern, l'"Estat de la Província". L'"Estat General", el govern confederal, tenia la seu a [[La Haya]] i era format per representants de cadascuna de les províncies. La part poc poblada de [[Drenthe]] també formava part de la república, a pesar de no ser considerada una província. Drenthe tenia el seu propi Estat pero el seu cap era designat per l'Estat General. La república ocupava també les nomenades [[Terres de la Generalitat]] (''Generaliteitslanden'' en neerlandés). Estes territoris eren governats directament per l'Estat General, és a dir, no tenien autogovern ni representant al govern confederal. La majoria d'estes territoris foren ocupats durant la guerra dels huitanta anys. Eren majoritàriament catòlics i eren usats com a zona de seguritat entre la República i els [[Països Baixos espanyols]].
El país se convertix un dels majors poders marítims i econòmics del segle XVII. Durant la també nomenada [[Edat d'Or Holandesa]] (''Gouden Eeuw'') s'establiren colònies i mercats per tot arreu del globo (el nomenat [[Imperi neerlandés]]). S'establiren assentaments a [[Amèrica del Nort]] començant per la fundació de [[Nova Amsterdam]], a l'actual [[Manhattan]], el 1614. A [[Suràfrica]] es creà l'assentament de la [[Colònia del Cap]] el 1652. Durant el segle XVII, la població neerlandesa s'incrementà en una sifra estimada que arribà cap als 1,5 i els 2 millons.<ref>La major part de la població del país durant este periodo vivia a les regions d'Holanda i Zelanda. Estes regions experimentaren una explosió de població entre els anys 1500 i 1650 de 350.000 a 1.000.000 d'habitants. Posteriorment, la població se nivellà i la població total del país restà sobre els 2 millons durant el segle XVIII; De Vries and Van der Woude, pp. 51-52</ref>
Molts historiadors econòmics esmenen els Països Baixos com el primer país [[capitalisme|capitalista]] del món. L'Europa moderna primerenca tingué la ciutat comercial més rica i la primera [[bossa]] a temps complet a [[Àmsterdam]]. La inventiva dels comerciants portà als primers [[segur|segurs]] i plans de pensions, així com atres fenòmens menys benignes com les primeres bambolles econòmiques. La primera bambolla d'inflació del món fon la nomenada [[Tulipamania]] dels anys 1636-1637, i segons Murray Sayle, el primer especulador econòmic mundial [[Isaac le Maire]], qui forçà una caiguda dels preus de les accions per comprar-les després per sota del preu de mercat..<ref>"Japan Goes Dutch", ''London Review of Books'' ([[2001-04-01]]). 3-7.</ref>
La república començà a declinar a finals del segle XVIII, a causa de la competència econòmica d'[[Anglaterra]] i a la llarga rivalitat de les dues principals faccions de la societat holandesa, els ''Staatsgezinden'' (Republicans) i els ''Prinsgezinden'' (Realistes o Orangistes).
== Institucions i Organismes ==
== Institucions i Organismes ==