Canvis

52 bytes afegits ,  15:54 25 jul 2013
m
sense resum d'edició
Llínea 1: Llínea 1: −
Instrument musical compost d'una serie de cordes metaliques, de diferent llongitut i diametro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per macillos impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensio els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc.
+
Instrument musical compost d'una serie de cordes metaliques, de diferent llongitut i diametro, ordenades de major a menor en l'interior d'una caixa sonora, sent percutides per macillos impulsats per un teclat produint sons clars i vibrants. Segons la seua forma i dimensió els hi ha verticals, de coa i mija coa, de taula, etc.
El seu primer nom fon PIANO FORTE degut a els seus matisos ( piano = Suau; FORTE = fort, en italia )  
+
El seu primer nom fon piano forte degut a els seus matisos ( piano = Suau; forte = fort, en italia )  
       
== Caracteristiques ==
 
== Caracteristiques ==
   −
El piano, principal instrument de teclat, en l'actualitat, es també l'instrument que conte en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit music per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertanye als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussio; pel cos sonor d'a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produix, als instruments polifonics i sintetics o d'harmonia i concert complet.
+
El '''piano''', principal instrument de teclat, en l'actualitat, es també l'instrument que conte en major repertori en l'orquesta, ya que han escrit musica per a ell casi tots els compositors. Per el seu mecanisme pulsador pertanye als instruments de teclat; pel modo de produir el so, als de percussió; pel cos sonor d'a on se trau el so, als de corda; per la classe de musica que produix, als instruments polifonics i sintetics o d'harmonia i concert complet.
    
El piano consta de tres parts principals:
 
El piano consta de tres parts principals:
   −
1º. El teclat, aparat mes extern, sobre el que actüen directament les mans de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecucio que es propi de l'instrument.
+
1º. El teclat, aparat més extern, sobre el que actüen directament les [[ma|mans]] de l'eixecutant i es lo que determina el mecanisme d'eixecució que és propi de l'instrument.
   −
2º. La maquina, sistema de palanques qui finalitat es posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes son colpejades ( percutides ) per menuts macillos de fusta encoixinada, accionats per la pressio dels dits sobre les tecles. Els macillos efectüen un rapit moviment de retroces al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussio del MACILLO i apaguen les vibracions ulteriors.
+
2º. La màquina, sistema de palanques que te per finalitat el posar en joc els macillos percussors i productors del so. Les cordes son colpejades ( percutides ) per menuts macillos de [[fusta]] encoixinada, accionats per la pressió dels [[dit|dits]] sobre les tecles. Els macillos efectüen un ràpit moviment de retrocés al percutir les cordes, lo que permet a estes vibrar lliurement. Els apagadors, llistells de fusta oblonga en que baten els macillos quan se pulsen les tecles, lliberen alternativament les cordes de la percussio del macillo i apaguen les vibracions ulteriors.
   −
3º. L'instrument musical propiament dit, compost de la caixa harmonica resonadora i un sistema de cordes metaliques senzilles, dobles, triples i encara quadruples, que, de lo greu Á lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'anima del piano, contribuixen personalment al poder dinamic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acustic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violi, desviant el mecanisme de percussio de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultaneament.
+
3º. L'instrument musical propiament dit, compost de la caixa harmonica resonadora i un sistema de cordes metaliques senzilles, dobles, triples i encara quadruples, que, de lo greu a lo agut, responen a la gama musical moderna en sis o set octaves. Els dos pedals, considerats com l'ànima del piano, contribuixen personalment al poder dinamic, a la gran varietat de matisos i a l'encantament acustic del modern piano de coa. El pedal dret, cridat fort, permet alçar tot el joc d'apagadors i prolongar la sonoritat quan els dits deixen de mantindre afonades les tecles. Pel contrari, el pedal esquerre, cridat celest o suau, actua com la sordina en un violi, desviant el mecanisme de percussió de modo que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla. Alguns pianos posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant de les atres que se sent simultaneament.
      Llínea 20: Llínea 20:  
Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se sitüen en un pla horisontal.
 
Piano de coa: piano gran, en forma d'arpa, a on les cordes se sitüen en un pla horisontal.
 
Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se sitüen en un pla vertical.
 
Piano Vertical: piano de paret, a on les cordes se sitüen en un pla vertical.
MINI Piano: piano menut de paret, es similar al vertical pero més baix.
+
Mini Piano: piano menut de paret, es similar al vertical pero més baix.
Piano en PEDALERO: piano equipat en un PEDALERO. El pedal dret, cridat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, cridat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant.
+
Piano en Pedalero: piano equipat en un pedalero. El pedal dret, cridat fort, permet prolongar el so; el pedal esquerre, cridat celest o suau, permet que els macillos soles percutixquen dos de les tres cordes corresponents a cada tecla; alguns posseixen un tercer pedal, que permet prolongar el so d'una sola corda sense afectar al restant.
Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del segle XVIII, son pianos CUYA caixa és un rectangul horisontal.
+
Piano Quadrat o de Taula: este tipo de pianos foren comunes des de fins del [[segle XVIII]], son pianos cuya caixa és un rectangul horisontal.
 
Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piramide truncada.
 
Piano Piramidal: piano vertical de gran tamany en forma de piramide truncada.
Piano Girafa: un piano de coa de la primera MITAD del segle XIX, CUYA part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat.
+
Piano Girafa: un piano de coa de la primera mitat del [[segle XIX]], cuaya part en forma d'arpa (i per lo tant el pla de les cordes) se coloca cap a dalt, perpendicular al teclat.
       
== El Piano Modern ==
 
== El Piano Modern ==
   −
Son pianos dissenyats i construïts des de l'última decada del segle passat.
+
Són pianos dissenyats i construïts des de l'última decada del segle passat.
Hi ha dos grans grup: PIANOS VERTICALS PIANOS DE COA.
+
Hi ha dos grans grup: Pianos verticals Pianos de coa.
    
Pianos Verticals
 
Pianos Verticals
   −
Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Son coneguts com pianos de paret i hi ha quatre grans grups:
+
Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells perpendiculars al pis. Són coneguts com a pianos de paret i hi ha quatre grans grups:
* Vertical Gran o antic (mal cridat "de concert"), de mes de 140 CM d'alçada
+
* Vertical Gran o antic (mal cridat "de concert"), de més de 140 Cm d'alçada
* Vertical d'Estudie. De 110 a 139 CM d'alçada.
+
* Vertical d'Estudie. De 110 a 139 Cm d'alçada.
* Vertical Consola. De 98 a 109 CM d'alçada.
+
* Vertical Consola. De 98 a 109 Cm d'alçada.
* Vertical ESPINETA. Menors de 98 CM d'alçada.
+
* Vertical ESPINETA. Menors de 98 Cm d'alçada.
    
Pianos de Coa
 
Pianos de Coa
Llínea 44: Llínea 44:  
Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups generics:
 
Se caracterisen per posseir l'arpa, les cordes i els martells paralels al pis i el moble en la seua part posterior te forma de coa. S'agrupen en cinc grups generics:
   −
* Coa MIGNON. Fins 130 CM de llarc.
+
* Coa Mignon. Fins 130 Cm de llarc.
* Una Quart Coa. De 131 fins 189 CM de llarc.
+
* Una Quart Coa. De 131 fins 189 Cm de llarc.
* Mija Coa. De 190 fins 225 CM de llarc.
+
* Mija Coa. De 190 fins 225 Cm de llarc.
* Tres quarts de Coa. De 226 fins 255 CM de llarc.
+
* Tres quarts de Coa. De 226 fins 255 Cm de llarc.
* Gran Coa. Superiors a 256 CM de llarc.
+
* Gran Coa. Superiors a 256 Cm de llarc.
   −
Atra classificacio que habitualment se realisa en els pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, es el seu numero o quantitat de notes o tecles.
+
Atra classificació que habitualment se realisa en els pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, es el seu numero o quantitat de notes o tecles.
 
* Pianos de 85 Notes
 
* Pianos de 85 Notes
 
* Pianos de 88 Notes
 
* Pianos de 88 Notes
Llínea 56: Llínea 56:  
Generalment el numero o quantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del segle XIX i la primera decada del segle XX tenien 85 notes. Despres d'eixe periodo els pianos se construiren i encara hui se construixen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construien pianos de 88 notes ya des de els últims anys del segle XIX.
 
Generalment el numero o quantitat de notes mos dona solament una referencia aproximada a l'edat del piano. Sense generalisar se pot dir que la majoria dels pianos construïts entre fins del segle XIX i la primera decada del segle XX tenien 85 notes. Despres d'eixe periodo els pianos se construiren i encara hui se construixen en 88 notes. No obstant, trobem alguns fabricants de pianos com STEINWAY & SONS, que construien pianos de 88 notes ya des de els últims anys del segle XIX.
   −
Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, son els cridats pianos "pianoles" o AUTOPIANOS els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, son capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM.
+
Atre grup important de pianos, independentment que siguen estos verticals o de coa, son els cridats pianos "pianoles" o Autopianos els quals mediant un complex sistema de manchons d'aire en el passat o mediant un complex sistema computarisat en l'actualitat, son capaços d'eixecutar per sí sols una peça musical. En els pianos antics la musica per a reproduir en les pianoles venia gravada en "rolls". En l'actualitat venen gravades en disquets o CD-ROM.
       
[[Categoria: Instruments musicals]]
 
[[Categoria: Instruments musicals]]
124 718

edicions