Canvis

Per esta raò, dos sigles després de la conquista de Valéncia, Tomich escrigué sobre ella:

Per esta raò, dos sigles després de la conquista de Valéncia, Tomich escrigué sobre ella:

<blockquote>''"e en poc temps pres la ciutat de Valencia e la mes part del regne; e feu poblar la ciutat de mil dones e fadrines que lo rey feu venir de Leyda e de Urgell, e a totes dona marit dins la ciutat; e apres tot aço lo dit rey feu furs e leys en que la ciutat e lo regne fossen regits"'' (Tomich, Pere. ''Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona'', Bagà (Barcelona), [[1438]])</blockquote>

<blockquote>''"e en poc temps pres la ciutat de Valencia e la mes part del regne; e feu poblar la ciutat de mil dones e fadrines que lo rey feu venir de Leyda e de Urgell, e a totes dona marit dins la ciutat; e apres tot aço lo dit rey feu furs e leys ab que la ciutat e lo regne fossen regits"'' (Tomich, Pere. ''Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona'', Bagà (Barcelona), [[1438]])</blockquote>

Generant aixina una tradició sense base històrica i en un lapsus temporal de dos sigles, que fon ben adoptada per molts autors valencians dels sigles XV, XVI i XVII; puix "demostrava" que els valencians eren "cristians vells" (és dir, cristians en "purea de sanc cristiana"), i no "cristians nous" (cristians d'orige mestiç i fe qüestionable, o mudéjars batejats per la força i criptomusulmans).  

Generant aixina una tradició sense base històrica i en un lapsus temporal de dos sigles, que fon ben adoptada per molts autors valencians dels sigles XV, XVI i XVII; puix "demostrava" que els valencians eren "cristians vells" (és dir, cristians en "purea de sanc cristiana"), i no "cristians nous" (cristians d'orige mestiç i fe qüestionable, o mudéjars batejats per la força i criptomusulmans).