2648
edicions
Canvis
sense resum d'edició
=== Oficialitat ===
=== Oficialitat ===
[[Image:Distribución geográfica del alemán.png|thumb|right|Distribució geogràfica del alemà.]]
[[Image:Distribución geográfica del alemán.png|thumb|right|Distribució geogràfica del alemà.]]
El alemán es el único idioma oficial en Alemania, Austria y Liechtenstein. Comparte su estado de oficialidad en Bélgica (con el francés y el neerlandés), Luxemburgo (con el francés y el luxemburgués), Suiza (con el francés, el italiano y el rético), en ciertas regiones de Italia como el Alto Adigio (con el italiano).
El alemà és el únic idioma oficial en Alemanya, Austria i Liechtenstein. Compart el seu estat d'oficialitat en Bèlgica (en el francés i el neerlandés), Luxemburc (en el francés i el luxemburgués), Suissa (en el francés, italià i rètic), en certes regions d'Itàlia com el Alt Adigio (en el italià).
=== Llengua estàndart ===
Encara que utilisem el terme "alemà" per a referir-se al idioma escrit, en el terreny parlat existix una àmplia varietat de dialectes al llarc i ample del territori germanoparlant. L'alemà estàndar, conegut com "[[Hochdeutsch]]", no s'originà a partir d'un dialecte cocret, sino que se creà a partir dels diversos dialectes (sobre tot els centrals i surenys) com llengua escirta. Ya desde el sigle xV, esta permitia la comunicació entre els mateixos, pero a l'hora de parlar no existia un patró unificat. La creació d'una pronunciació estàndar es va fer necesària per el aument de en importància del teatre en el sigle XIX que portà als responsables de les comanyies a trobar una forma de recitar única que fora entesa en tot lo territori. Aixina es creà el "[[Bühnendetusch]]" o "alemà de escenari", que al final es va convertir en la pronunciació ideal del idioma alemà, encara que alguns dels seus preceptes com que "-ig" = /ç/; no obeïxen a raons llingüístices sino acústiques.
Hui dia, en la major part de les regions del Nort d'Alemanya, la gent ha abandonat els seus dialectes i parlen coloquialment alemà estandar, sent els casos més extrems la vall del Rhr (lloc a on acudiren inmigrants de tota Alemanya al llarc del sigle XIX) i el Sur del estat de Brandeburc, en la que es diu Sajonia prusiana, aon el dialecte pràcticament ha desaparegut. Açò no ocorrix en el Sur d'Alemanya, Austria i sobre tot Suissa, on el alemà estàndar casi no es parla, soles en ocasions contades, com a l'hora d eparlar en algu que no enté el dialecte suiç. En certes regions alemanes, sobre tot en algunes grans ciutats, una gran part de la població soles parla la llengua estàndar.
La llengua estàndar té diferències regionals, especialment en vocabulari, encara que també en pronunciació i gramàtica. Estes diferències son molt menors que les que existien entre els dialectes locals. En tot i això, el alemà esconsidera una llengua pluricèntrica, puix les varietats dels tres majors països germanoparlants son considerats estàndar al mateix modo.
=== Dialectes ===
Junt a la llengua estàndar coexistixen innumerables varietats dialectals, formant un continuum que s'exté per tota la "Teutonia" (terme en el que se fa referència a aquells territoris que té com llengua oficial al neerlandés, al alt alemà i el luxemburgués). Les variacions entre els distints dialectes son considerables puix els dialectes altoalemans i baixalemans no son mutuament inteligibles, i aixina mateix els dialectes alemans no solen ser entesos per algú que soles coneix el alemà estàndar.
Podem dividir els dialectes entre els dialectes del baix alemà i els del alt alemà.
La separació entre ambes zones vé donada per la que es diu '''[[Llínia de Benrath]]'''. Esta llínia separa els zones que varen patir la segón mutació consonàntica germànica de les que no la varen patir. Esta mutuació e va produir al voltant de l'any 500 d.C. en els pobles al sur d'esta llínia, els dialectes d'estos pobles han donat lloc al alt alemà actual. Els dialectes dels pobles al nort d'esta llínai han donat lloc al [[idioma anglés|anglés]], [[neerlandés]], [[frisó]] i els dialectes del baix alemà.
Atra segona llínia destacable seria la marcada per el riu [[Meno]], al sur de la qual la segón mutuació es dona totalment (alemà alt u ''Oberdetusch''), i al nort soles parcialment (alemà mig o ''Mitteldetusch'', dels quals es deriva el alemà estàndar). Un eixemple de les variacions fonètiques se veu a continuació.
{| class="wikitable" border="1" cellpadding="2" cellspacing="0" align="center"
|-
| '''Paraula del baix alemà'''
| '''Paraula del alt alemà'''
| '''Significat'''
|-
| ik
| ich
| yo
|-
| maken
| machen
| fer
|-
| Dorp
| Dorf
| poble
|-
| tussen
| zwischen
| entre
|-
| op
| auf
| damunt de
|-
| Korf
| Korb
| cistella
|-
| dat
| das
| això
|-
| Appel
| Apfel
| poma
|}
El grup '''Alt/Mig Alemà''' es subdividix en els dialectes següents:
* '''Bàvaro''' (''Bairisch'') o '''Austrobàvaro''' (''Bairisch-Österreichisch''), que s'extén per el territori de la [[Baviera Antiga]], la major part d'[[Austria]] en la excepció del [[Vorarlberg]], aixina com la regió italiana del [[Tirol Meridional]] ([[Südtirol]]/[[Alt Adigio]]). Es caracterisa, entre atres rascs, per la asimilació del grup ''ei'' (''/ai/''), donant com resultat el so ''/a:/'' (Stein > Staan), aixina com per la presència dels pronoms personals ''enk'' (2ª persona del plural), que fon adoptat en posterioritat per el '''[[yindis]]'''. Pero entre els subdialectes bàvaros també es poden trobar grans diferències, per eixemple en el ariçó (alemà: Igel): existixen casi totes les pronunciacions entre ''Ü:gü'' i ''Igl''.
* '''Fràncic renà''' (''Rheinisches Fränkisch''), considerat com un àrea de transició entre el Alt i el Baix alemà i a on existixen una gran dispersió de [[isoglosa|isoglosa/es]].
* '''Fràncic del Mosela''' (''Moselfränkish''), parlat en el Sur de Renania ([[Trèveris]]) i en Luxemburc. Bas de la '''[[llengua estàndar luxemburguesa]]'''.
* '''Francó''' (''Fränkisch''), parlan en Francònia (zona septentrional de Baviera). El seu domini llingüístic comprén les ciutats de [[Würzburg]], [[Núremberg]] i [[Bayreuth]]. És la llengua que empleà [[Hans Sachs]] en la seua obra i en el sigle XVI era molt pròxima llingüísticament als dialectes de la Alta Sajonia.
* El '''Alt Sajó''' (''Sächisch''), que se parla fundamentalment en el estat de Sajonia, aixina com en el Sur de [[Brandeburc]]. Encara que hui està considerat com un dialecte còmic, en el sigle XVIII era considerat com una paradigma del alemà estàndar. La llengua de la cancilleria de [[Leipzig]] fon utilisada per [[Lutero]] en la seua traducció a la [[Biblia]] di en bas del '''alemà normatiu'''.
* El '''[[Alemà de Pensilvània]]''' és una variant delalemà, parlat per aproximadament 225.000 persones en '''[[Norta`merica]]''' (més específicament, en la província [[Canadà|canadiense]] [[Ontari|d'Ontari]] i en els estats de Indiana, Ohio i Pensilvania).
* El '''Alamànic''' (''Allemanisch''), parlat en casi tot Baden-Württemberg (en excepció de la seua franja septentrional), [[Alsàcia]], Suissa, la [[Suabia Bàvara]] (con capital en [[Augsburgo]]), [[Liechtenstein]] i el [[Vorarlberg]] (el [[Estat federat]] més occidental de Austria). Es tracta de la llengua empleda per [[Wolfram von Eschenbach]], [[Walther von der Volgelweide]] i atres [[trovador|trovadors]] medievals alemans, aixina com per autors posteriors com [[Sebastian Brant]] (autor de la [[Nau dels Folls]]). Durant sigles va persisitir en estedomini llingüístic una varietat es`tandar pròpia, que fon gradualment sustituida per el alemà modern en els sigles XVII i XVIII.
Per sa part, el grup '''Baix Alemà''' s'articula en les següents modalitats llingüístics:
* '''Baix Sajó''' (''Niedersächsisch'') o '''[[Baix alemà]]''' (``Plattdetusch``) pròpiament dit, que se parla en tota la zona septentrional de [[Alemanya]], aixina com en el Nordest de [[Països Baixos|Holanda]].
* '''Baix Fràncic''' (''Niederfränkisch''), del qual el seu domini llingüístic s'extén per casi tota [[Països Baixos|Holanda]], [[Flandes]], aixina com aquelles marques renanes ([[Kleve]], [[Emmerich]]) que linden en dits països. El dialecte de Holanda i Zelanda, el '''holandés''', es va convertir en llengua estàndar d'estos territoris en el sigle XVII.