Canvis

L'escut es troba dividit en tres parts: en el superior sobre fondo dorat (per pertànyer a l'emblema del Rei) estan les quatre barres d'Aragó ("els insignes pals d'Aragó"). Estes demostren que Pobla en el seu orige i assentament com a localitat va estar establida a usos, furs i costums de [[Aragó]].

L'escut es troba dividit en tres parts: en el superior sobre fondo dorat (per pertànyer a l'emblema del Rei) estan les quatre barres d'Aragó ("els insignes pals d'Aragó"). Estes demostren que Pobla en el seu orige i assentament com a localitat va estar establida a usos, furs i costums de [[Aragó]].

A partir d'ací l'escut es troba dividit simètricament en dos parts: en el primer sobre fondo d'argent, veem 3 moreres de sinople (en heràldica el sinople és el color que en pintura es representa per vert).

A partir d'ací l'escut es troba dividit simètricament en dos parts: en el primer sobre fondo d'[[argent]], veem 3 moreres de sinople (en heràldica el sinople és el color que en pintura es representa per vert).

El triar les moreres com a motiu heràldic i peculiar de Pobla obedix a la profusió d'este arbrage en el terme de la Vila. En [[1791]] el botànic [[Antonio José de Cavanilles|Cavanilles]] en el seu llibre "Observacions sobre la Història Natural, Geografia i Agricultura, Població i fruts del [[Regne de Valéncia]]" va consignar el següent: "''Hi ha porcions considerables cultivades, especialment en les proximitats de La Pobla, la qual a una certa distància s'oferix com un bosc de moreres''". Un atre autor assegura que la seua plantació era tan tupida que sense descendir de les moreres es podia recórrer tota l'horta del terme de Pobla.

El triar les moreres com a motiu heràldic i peculiar de Pobla obedix a la profusió d'este arbrage en el terme de la Vila. En [[1791]] el botànic [[Antonio José de Cavanilles|Cavanilles]] en el seu llibre "Observacions sobre la Història Natural, Geografia i Agricultura, Població i fruts del [[Regne de Valéncia]]" va consignar el següent: "''Hi ha porcions considerables cultivades, especialment en les proximitats de La Pobla, la qual a una certa distància s'oferix com un bosc de moreres''". Un atre autor assegura que la seua plantació era tan tupida que sense descendir de les moreres es podia recórrer tota l'horta del terme de Pobla.

En la segona part, sobre fondo dorat, veem un caçaria d'argent. El color blau en [[Heràldica]] ve a indicar llealtat; per això el caçaria que fa referència al nom de Pobla es troba sobre el que poguera ser la nota característica dels vallbonenses: la fidelitat.

En la segona part, sobre fondo dorat, veem un caçaria d'[[argent]]. El color blau en [[Heràldica]] ve a indicar llealtat; per això el caçaria que fa referència al nom de Pobla es troba sobre el que poguera ser la nota característica dels vallbonenses: la fidelitat.

Finalment com a única rematada, La [[Corona Real]] tancada.

Finalment com a única rematada, La [[Corona Real]] tancada.

La masia Casa Blanca va ser primer adquirida, per Vicente Torner, possiblement l'últim arrendatari dels monges cartoixans, pero la vendrà posteriorment a Rafael Bertán de Lis. La fallida econòmica d'este junt en el seu germà Manuel, propiciarà l'embargament de l'Estat per 140.704 escuts, un rescat que mai es va fer efectiu i la propietat va quedar en mans de l'Estat fins que en l'any [[1948]] va ser reparcelada per l'ICO i donada en propietat als nous colons. La mateixa sort va tindre la possessió carmelita de L'Eliana que va passar també per diverses mans, primer per les dels seus últims arrendataris, després de la fallida fins a arribar a les mans del marqués de Casa Ramos, per a disgregar-se finalment entre els seus parcers al llarc del [[sigle XX]]. Es completa d'esta manera la transferència de la terra de les mans mortes i els vínculs senyorials cap als parcers en un procés de més de cent anys i no exent d'operacions d'especulació fiscal i econòmica.

La masia Casa Blanca va ser primer adquirida, per Vicente Torner, possiblement l'últim arrendatari dels monges cartoixans, pero la vendrà posteriorment a Rafael Bertán de Lis. La fallida econòmica d'este junt en el seu germà Manuel, propiciarà l'embargament de l'Estat per 140.704 escuts, un rescat que mai es va fer efectiu i la propietat va quedar en mans de l'Estat fins que en l'any [[1948]] va ser reparcelada per l'ICO i donada en propietat als nous colons. La mateixa sort va tindre la possessió carmelita de L'Eliana que va passar també per diverses mans, primer per les dels seus últims arrendataris, després de la fallida fins a arribar a les mans del marqués de Casa Ramos, per a disgregar-se finalment entre els seus parcers al llarc del [[sigle XX]]. Es completa d'esta manera la transferència de la terra de les mans mortes i els vínculs senyorials cap als parcers en un procés de més de cent anys i no exent d'operacions d'especulació fiscal i econòmica.

El desenroll dels mijos de comunicació durant el [[sigle XX]], i en concret, la penetració del camió com a element bàsic per a la distribució de mercaderies, farà bascular l'eix de la distribució de la ceba des de Benaguasil, on es concentra per la seua localisació en la ret ferroviària, a '''La Pobla de Vallbona''', millor orientada esta, en les vies de comunicació per carretera i en una posició central en la comarca de [[Camp de Túria]] sobre l'eix [[Valéncia]]-[[Llíria]]. Els anys xixanta i setanta són l'época dorada per a la comercialisació de la ceba des de La Pobla de Vallbona, en una forta expansió dels almagasens de transformació agrícola que se situaran en la base de l'acumulació de capitals per al posterior desenroll industrial. L'atre pilar sobre el qual se sustenta el desenroll econòmic de Pobla ho constituïx l'ubicació en una part dels terrenys de la Masia de Tous de la Factoria d'[[IBM]] [[Espanya]] en els anys setanta, que servirà d'argentforma de reclam per a la primera onada migratòria de tècnics industrials vinculats a la producció de noves tecnologies.

El desenroll dels mijos de comunicació durant el [[sigle XX]], i en concret, la penetració del camió com a element bàsic per a la distribució de mercaderies, farà bascular l'eix de la distribució de la ceba des de Benaguasil, on es concentra per la seua localisació en la ret ferroviària, a '''La Pobla de Vallbona''', millor orientada esta, en les vies de comunicació per carretera i en una posició central en la comarca de [[Camp de Túria]] sobre l'eix [[Valéncia]]-[[Llíria]]. Els anys xixanta i setanta són l'época dorada per a la comercialisació de la ceba des de La Pobla de Vallbona, en una forta expansió dels almagasens de transformació agrícola que se situaran en la base de l'acumulació de capitals per al posterior desenroll industrial. L'atre pilar sobre el qual se sustenta el desenroll econòmic de Pobla ho constituïx l'ubicació en una part dels terrenys de la Masia de Tous de la Factoria d'[[IBM]] [[Espanya]] en els anys setanta, que servirà d'[[argent]]forma de reclam per a la primera onada migratòria de tècnics industrials vinculats a la producció de noves tecnologies.

== Administració ==

== Administració ==