Canvis

2 bytes afegits ,  15:50 17 jun 2013
m
Text reemplaça - 'suposar' a 'supondre'
Llínea 102: Llínea 102:  
{{Cita|Que l'Església, a pesar del seu esperit de pau i de no haver volgut la guerra ni haver colaborat en ella no podia ser indiferent en la lluita...<br />Ara com ara, no hi ha en Espanya més esperança per a reconquistar la justícia i la pau i els bens que d'elles deriven, que el triomf del moviment nacional. Tal vegada hui menys que en els començaments de la guerra, perqué el bando contrari, a pesar de tots els esforços dels seus hòmens de govern, no oferix garanties d'estabilitat política i social...<br />Donem ara un esbós del caràcter del moviment cridat «nacional». Creem justa esta denominació. Primer, pel seu esperit; perqué la nació espanyola estava dissociada, en la seua immensa majoria, d'una situació estatal que no va saber encarnar les seues profundes necessitats i aspiracions; i el moviment fon acceptat com una esperança en tota la nació; en les regions no lliberades només espera trencar la cuirasa de les forces comunistes que li oprimixen. ....<br />L'irrupció contra els temples fon sobtada, quasi simultànea en totes les regions, i va coincidir en la matança de sacerdots. Els temples van cremar perqué eren cases de Déu, i els sacerdots van ser sacrificats perqué eren ministres de Déu...<br />Prova elocuentísima que de la destrucció dels temples i la matança dels sacerdots, en forma totalitària fon cosa premeditada, és el seu número espantós. Encara que són prematures les sifres, contem unes 20.000 esglésies i capelles destruïdes o totalment saquejades. Els sacerdots asassinats, contant un mija del 40 per 100 en les diòcesis desbastades en algunes arriben al 80 per 100 sumaran, només del clero secular, uns 6.000. Se'ls va caçar en gossos, se'ls va perseguir a través de les montanyes; van ser buscats en afany en tot amagatall. Se'ls va matar sense perjuí la majoria de les vegades, sobre la marcha, sense més raó que el seu ofici social.|[http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.Html «Carta colectiva dels bisbes espanyols als bisbes de tot el món en motiu de la guerra a Espanya»], en la ''Enciclopèdia Espasa-Calpe'', suplement 1936–1939, pàgines 1553–1555.}}
 
{{Cita|Que l'Església, a pesar del seu esperit de pau i de no haver volgut la guerra ni haver colaborat en ella no podia ser indiferent en la lluita...<br />Ara com ara, no hi ha en Espanya més esperança per a reconquistar la justícia i la pau i els bens que d'elles deriven, que el triomf del moviment nacional. Tal vegada hui menys que en els començaments de la guerra, perqué el bando contrari, a pesar de tots els esforços dels seus hòmens de govern, no oferix garanties d'estabilitat política i social...<br />Donem ara un esbós del caràcter del moviment cridat «nacional». Creem justa esta denominació. Primer, pel seu esperit; perqué la nació espanyola estava dissociada, en la seua immensa majoria, d'una situació estatal que no va saber encarnar les seues profundes necessitats i aspiracions; i el moviment fon acceptat com una esperança en tota la nació; en les regions no lliberades només espera trencar la cuirasa de les forces comunistes que li oprimixen. ....<br />L'irrupció contra els temples fon sobtada, quasi simultànea en totes les regions, i va coincidir en la matança de sacerdots. Els temples van cremar perqué eren cases de Déu, i els sacerdots van ser sacrificats perqué eren ministres de Déu...<br />Prova elocuentísima que de la destrucció dels temples i la matança dels sacerdots, en forma totalitària fon cosa premeditada, és el seu número espantós. Encara que són prematures les sifres, contem unes 20.000 esglésies i capelles destruïdes o totalment saquejades. Els sacerdots asassinats, contant un mija del 40 per 100 en les diòcesis desbastades en algunes arriben al 80 per 100 sumaran, només del clero secular, uns 6.000. Se'ls va caçar en gossos, se'ls va perseguir a través de les montanyes; van ser buscats en afany en tot amagatall. Se'ls va matar sense perjuí la majoria de les vegades, sobre la marcha, sense més raó que el seu ofici social.|[http://secviccentdocumentosoficiales.blogspot.com/2006/09/carta-colectiva-de-los-obispos.Html «Carta colectiva dels bisbes espanyols als bisbes de tot el món en motiu de la guerra a Espanya»], en la ''Enciclopèdia Espasa-Calpe'', suplement 1936–1939, pàgines 1553–1555.}}
   −
En la Guerra Civil espanyola, davant de la persecució religiosa en la zona republicana, l'Església i el Moviment Nacional van fer causa comuna, colaborant l'Església activament durant ella (de forma molt semblant que a la faria la [[Església Ortodoxa Rusa]] en la [[URS]] en [[Stalin]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]), llegitimant el discurs dels sublevats en l'idea de la croada, servint els bisbes'i sacerdots com capellans als combatents nacionals, administrant-los els sagraments i beneint les armes i les banderes dels regiments que partien al front. Es va sentir enormement alleujada pel triumfo de les tropes de Franco, i va rebre ademés la compensació econòmica que va suposar el restabliment del presupost del clero a l'octubre de 1939.<ref name="stanley">Document «En immens goig». ''El Franquisme. Primera part'', de [[Stanley G. Payne]]. Arlanza Edicions.</ref>
+
En la Guerra Civil espanyola, davant de la persecució religiosa en la zona republicana, l'Església i el Moviment Nacional van fer causa comuna, colaborant l'Església activament durant ella (de forma molt semblant que a la faria la [[Església Ortodoxa Rusa]] en la [[URS]] en [[Stalin]] durant la [[Segona Guerra Mundial]]), llegitimant el discurs dels sublevats en l'idea de la croada, servint els bisbes'i sacerdots com capellans als combatents nacionals, administrant-los els sagraments i beneint les armes i les banderes dels regiments que partien al front. Es va sentir enormement alleujada pel triumfo de les tropes de Franco, i va rebre ademés la compensació econòmica que va supondre el restabliment del presupost del clero a l'octubre de 1939.<ref name="stanley">Document «En immens goig». ''El Franquisme. Primera part'', de [[Stanley G. Payne]]. Arlanza Edicions.</ref>
    
El [[20 de maig]] de [[1939]], en l'Iglesia de Santa Bárbara]] ([[Madrit]]), el general Franco va entregar l'espasa de la seua victòria al cardenal Goma. L'Eixèrcit, el [[Moviment Nacional]] i l'Església van celebrar junts aquell triomf.
 
El [[20 de maig]] de [[1939]], en l'Iglesia de Santa Bárbara]] ([[Madrit]]), el general Franco va entregar l'espasa de la seua victòria al cardenal Goma. L'Eixèrcit, el [[Moviment Nacional]] i l'Església van celebrar junts aquell triomf.
Llínea 361: Llínea 361:     
La neutralitat de les democràcies occidentals va tindre la seua justificació oficial a través de la seua participació en el denominat [[Comité de No Intervenció]], del qual formaven part, ademés de França i Anglaterra, [[Itàlia]], [[Alemanya]], la [[URS]] i atres països menors.
 
La neutralitat de les democràcies occidentals va tindre la seua justificació oficial a través de la seua participació en el denominat [[Comité de No Intervenció]], del qual formaven part, ademés de França i Anglaterra, [[Itàlia]], [[Alemanya]], la [[URS]] i atres països menors.
Si la missió del comité era impedir el suministrament d'armes a qualsevol dels dos bandos enfrontats, és fàcil suposar, veient la seua composició, que la seua gestió necessàriament hauria de ser un complet fracàs, com aixina va ocórrer.
+
Si la missió del comité era impedir el suministrament d'armes a qualsevol dels dos bandos enfrontats, és fàcil supondre, veient la seua composició, que la seua gestió necessàriament hauria de ser un complet fracàs, com aixina va ocórrer.
    
A pesar de tot, el fet cert és que mentres els nacionals van rebre armament, equip i efectius de les potències fascistes, la República només va rebre ajuda important des dels lluntans URSS i, en molta menor mesura, de [[Mèxic]]. Les principals democràcies occidentals ([[Gran Bretanya]], [[França]] o els [[Estats Units]]), no li van prestar ajuda, temoroses del seu caràcter revolucionari i d'un enfrontament obert en Alemanya i Itàlia.
 
A pesar de tot, el fet cert és que mentres els nacionals van rebre armament, equip i efectius de les potències fascistes, la República només va rebre ajuda important des dels lluntans URSS i, en molta menor mesura, de [[Mèxic]]. Les principals democràcies occidentals ([[Gran Bretanya]], [[França]] o els [[Estats Units]]), no li van prestar ajuda, temoroses del seu caràcter revolucionari i d'un enfrontament obert en Alemanya i Itàlia.