− | '''Ido''' és una [[llengua artificial]] derivada de l'[[esperanto]]. Es va desenrollar a principis del [[segle XX]], i hui en dia s'estima que té uns quants milers de parlants, sobretot a [[Europa]]. | + | '''Ido''' és una [[llengua artificial]] derivada de l'[[esperanto]]. Es va desenrollar a principis del [[segle XX]], i hui en dia s'estima que té uns quants mils de parlants, sobretot en [[Europa]]. |
− | Ido i esperanto compartixen bona part de la [[gramàtica]] i el [[vocabulari]], i tots dos intenten de conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són força semblants i, en gran part, mútuament inteligibles. | + | L'Ido i esperanto compartixen bona part de la [[gramàtica]] i el [[vocabulari]], i els dos intenten conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són molt semblants, i en gran part, mútuament inteligibles. |
− | Ido va nàixer a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de segle fon [[Louis Couturat]], i va conseguir una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat al [[1914]] i la [[Primera Guerra Mundial]] van frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara Internet, ha afavorit, d'uns anys ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a la històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (creada per Couturat en [[1908]]), la qual ha seguit publicant-se en regularitat al llarc de tots estes anys i fins als nostres dies. | + | L'Ido naixqué a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de segle fon [[Louis Couturat]], i conseguí una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat en [[1914]] i la [[Primera Guerra Mundial]] van frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara [[Internet]], ha afavorit, d'uns anys cap ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a l'històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (creada per Couturat en [[1908]]), la qual ha seguit publicant-se en regularitat al llarc de tots estes anys i fins als nostres dies. |