6408
edicions
Canvis
Pàgina nova, en el contingut: «{{llengua | nom = Ido | nomnatiu = Ido | pronunciació = | atresdenominacions = ''Linguo internaciona'' (Llengua internac...».
{{llengua
| nom = Ido
| nomnatiu = Ido
| pronunciació =
| atresdenominacions = ''Linguo internaciona'' (Llengua internacional)
| estats = Arreu del món
| regió =
| parlants = 100-200
| parlantsnatius =
| parlantsnonatius =
| rank = No és entre les 100 primeres <br />{{mida|([http://www.davidpbrown.co.uk/help/top-100-languages-by-population.html Ethnologue], 1996)}}
| família = [[Llengua artificial|Llengua planificada]]
| nació = Cap país; moltes [[ONG]] (sobretot associacions d'ido)
| fontcolor =
| regulat = Uniono por la Linguo internaciona Ido (ULI)
| iso1 = io
| iso2 = ido
| iso3 = ido
| sil =
| mapa = [[Archiu:Flag of Ido.svg|120px|center|Bandera]]
}}
'''Ido''' és una [[llengua artificial]] derivada de l'[[esperanto]]. Es va desenrollar a principis del [[segle XX]], i hui en dia s'estima que té uns quants milers de parlants, sobretot a [[Europa]].
Ido i esperanto compartixen bona part de la [[gramàtica]] i el [[vocabulari]], i tots dos intenten de conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són força semblants i, en gran part, mútuament inteligibles.
Ido va nàixer a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de segle fon [[Louis Couturat]], i va conseguir una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat al [[1914]] i la [[Primera Guerra Mundial]] van frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara Internet, ha afavorit, d'uns anys ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a la històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (creada per Couturat en [[1908]]), la qual ha seguit publicant-se en regularitat al llarc de tots estes anys i fins als nostres dies.
== Enllaços externs ==
*[http://www.idolinguo.com/ Página uep oficial]
{{traduït de|ca|Ido}}
[[Categoria:Llengües]]
| nom = Ido
| nomnatiu = Ido
| pronunciació =
| atresdenominacions = ''Linguo internaciona'' (Llengua internacional)
| estats = Arreu del món
| regió =
| parlants = 100-200
| parlantsnatius =
| parlantsnonatius =
| rank = No és entre les 100 primeres <br />{{mida|([http://www.davidpbrown.co.uk/help/top-100-languages-by-population.html Ethnologue], 1996)}}
| família = [[Llengua artificial|Llengua planificada]]
| nació = Cap país; moltes [[ONG]] (sobretot associacions d'ido)
| fontcolor =
| regulat = Uniono por la Linguo internaciona Ido (ULI)
| iso1 = io
| iso2 = ido
| iso3 = ido
| sil =
| mapa = [[Archiu:Flag of Ido.svg|120px|center|Bandera]]
}}
'''Ido''' és una [[llengua artificial]] derivada de l'[[esperanto]]. Es va desenrollar a principis del [[segle XX]], i hui en dia s'estima que té uns quants milers de parlants, sobretot a [[Europa]].
Ido i esperanto compartixen bona part de la [[gramàtica]] i el [[vocabulari]], i tots dos intenten de conseguir la màxima consistència i senzillea gramatical, facilitat d'aprenentage, i extracció de vocabulari de diverses llengües europees. Les dos llengües són força semblants i, en gran part, mútuament inteligibles.
Ido va nàixer a causa de la negativa a introduir canvis en l'esperanto. El seu màxim difusor a principis de segle fon [[Louis Couturat]], i va conseguir una difusió notable de la llengua. La mort de Couturat al [[1914]] i la [[Primera Guerra Mundial]] van frenar el moviment. No obstant, l'aparició de noves tecnologies, com ara Internet, ha afavorit, d'uns anys ací, una gran reviscolada del moviment idista, el qual, a pesar de tot, sempre ha estat viu gràcies, especialment, a la històrica revista [[Progreso (revista)|Progreso]] (creada per Couturat en [[1908]]), la qual ha seguit publicant-se en regularitat al llarc de tots estes anys i fins als nostres dies.
== Enllaços externs ==
*[http://www.idolinguo.com/ Página uep oficial]
{{traduït de|ca|Ido}}
[[Categoria:Llengües]]