Canvis

|notes =  

|notes =  

}}

}}

'''Algar''' és un municipi ubicat a l'actual [[província de València]], al [[País Valencià]]. Pertany a la comarca del [[Camp de Morvedre]], i limita al nord-est amb la comarca de l'[[Alt Palància]].

'''Algar''' és un municipi ubicat en la [[província de Valéncia]], en la [[Comunitat Valenciana]]. Pertany a la comarca del [[Camp de Morvedre]], llimitant al noroest ab la comarca de l'[[Alt Palància]].

== Geografia ==

== Geografia ==

Municipi situat entre la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]], a la ribera del riu [[Palància]]. La superfície del terme és irregular, prou muntanyosa, amb zones planes en les riberes del Palància. Les altures principals en són: ''Castellet'' (371 m), la Solana (337 m), ''Picaio'' (385 m) i Racó de Mateu (422 m). El Palància creua el terme per la seua part central, de NO a SE; per l'esquerra fluix la rambla d'Assuévar i per la dreta la rambla d'Arguines, la qual serveix de límit entre Algar i el terme d'Alfara d'Algímia. El clima és mediterràni. El poble s'alça a la banda dreta del Palància, en un menut alturó

Municipi situat entre la [[Serra d'Espadà]] i la [[Serra Calderona]], en les riberes del riu [[Palància]]. La superfície del terme és irregular, prou montanyosa ab zones planes en les riberes del Palància. Les altures principals son: ''Castellet'' (371 m), la Solana (337 m), ''Picayo'' (385 m) i Racó de Mateu (422 m). El Palància creua el terme per la seua part central, de NO a SE; per l'esquerra fluix la rambla d'Assuévar i per la dreta la rambla d'Arruïnes que servix de llímit entre Algar i el terme d'Alfara d'Algímia. El clima és mediterràneu. El poble s'alça junt a la banda dreta del Palància, en un chicotet alturó

S'accedeix a aquesta localitat, des de [[Valéncia]], a través de la A-23. Cal prendre l'eixida núm. 14 i tot seguit, la CV-327. Altre trajecte més còmode és continuar per l'A-23 i pendre en l'eixida 18 la [[N-225]].

S'accedix a esta localitat, des de [[Valéncia]], a través de la A-23 i prenent després la CV-327. Atre trayecte més cómodo es utilisar la A-23 i pendre en l'eixida 18 la [[N-225]].

=== Localitats llimítrofs ===

=== Localitats llimítrofs ===

[[Alfara d'Algímia]] i [[Torres Torres]], a la [[província de València]] i [[Sogorb]], [[Sot de Ferrer]] i [[Soneixa]] a la [[província de Castelló]].

[[Alfara d'Algímia]] i [[Torres Torres]], en la [[província de Valéncia]] i [[Sogorp]], [[Sot de Ferrer]] i [[Soneja]] en la [[província de Castelló]].

== Història ==

== Història ==

D'origen àrab, fon conquistada pels cristians l'any [[1238]. Pertangué a l'[[Orde de la Mercé]], sent una baronia de la qual tenia el títol de baró el general de dit orde. Mantingué la població morisca fins a l'[[expulsió dels moriscs]] el [[1609]]. Després de l'expulsió quedà pràcticament despoblada, i el [[1610]] fon novament poblada per cristians.  

D'orige àrap, fon reconquistada en l'any [[1238]], pertanyent a l'[[Orde de la Mercé]] i mantenint la seua població morisca fins a l'[[expulsió dels moriscs]] en [[1609]], per lo que quedà pràcticament despoblada. En [[1610]] es novament repoblada per cristians.  

== Administració ==

== Administració ==

== Economia ==

== Economia ==

245 [[Hectàrea|Ha.]] del terme són de propietat comunal, cobertes de pins i mont baix; s'utilitzen per a pastura d'hivern. La ramaderia és de caràcter domèstic. La [[garrofera]] ocupa la major part del secà, seguida per les [[olivere]]s, [[cep]]s, [[ametller]]s i [[cereal]]s.

245 [[Hectàrea|Ha.]] del terme son de propietat comunal, cobertes de pins i mont baix; s'utilisen per a pastura d'hivern. La ganaderia és de caràcter domèstic. La [[garrofera]] ocupa la major part del secà, seguits per les [[olivere]]s, [[cep]]s, [[armeler]]s i [[cereal]]s.

La superfície de regadiu comprén els següents cultius: [[taronger]]s, [[llimere]]s, [[cirerer]]s i excelents [[nyispro]]s.

La superfície del regadiu compren els següents cultius: [[taronger]]s, [[llimere]]s, [[cirerer]]s i excelents [[nyispro]]s.

Hi hagué una fàbrica de farines i una altra d'algeps. Ara n'hi existeixen una de palets i una altra d'escaioles.

Existien una fàbrica de farines i atra d'algeps.  

Ara existixen una de pallets i atra d'escayoles.

== Monuments ==

== Monuments ==

*'''Església parroquial'''. D'estil barroc, data del [[segle XVIII]] i està dedicada a la Mare de Déu de la Mercé.  

*'''Iglésia Parroquial'''. D'estil barroc, data del [[segle XVIII]] i està dedicada a la Verge de la Mercé.  

== Llocs d'interés ==

== Llocs d'interés ==

*'''Assut de l'Algar'''. D'on pren aigües del [[Palància]] la Séquia Major de [[Sagunt]]; la seua construcció data dels segles XIII al XIV.

*'''Assut de l'Algar'''. D'on pren aigües del [[Palància]] la Sequia Major de [[Sagunt]]; la seua construcció data dels segles XIII al XIV.

== Festes locals ==

== Festes locals ==

*'''Sant Antoni abat'''. Se celebra en el seu dia, el 17 de gener.

*'''Sant Antoni Abat'''. Se celebra el 17 de giner.

*'''''Huitava'''''. En la tercera stemana d'agost té lloc aquesta festa, de la qual el major exponent son els bous al carrer.

*'''''Huitava'''''. En la tercera semana d'agost té lloc esta festa de la qual el major exponent son els bous al carrer.

*'''Festes Patronals'''. Se celebren en honor de la Verge de la Mercé i sant Pere Nolasc, a partir del 21 de setembre.

*'''Festes Patronals'''. Se celebren en honor de la Verge de la Mercé i a Sant Pere Nolasco a partir del 21 de setembre.

   

   

== Enllaços externs ==

== Enllaços externs ==