6408
edicions
Canvis
sense resum d'edició
'''Albània''' (en [[albanés]] ''Shqipëria'') és una república d'[[Europa]], situada a la zona dels [[Balcans]]. Llimita al nort en [[Montenegro]], al nort-est en [[Kosovo]], a l'est en [[República de Macedònia|Macedònia]], al sud en [[Grècia]], a l'oest en la [[mar Adriàtica]] i al sud-oest en la [[mar Jònica]]. La capital és [[Tirana]], en 400.000 habitants, i les ciutats principals són [[Durrës]], [[Elbasan]], [[Vlorë]] i [[Shkodër]], que tenen pels volts dels 100.000 habitants.
'''Albània''' (en [[albanés]] ''Shqipëria'') és una república d'[[Europa]], situada a la zona dels [[Balcans]]. Llimita al nort en [[Montenegro]], al nort-est en [[Kosovo]], a l'est en [[República de Macedònia|Macedònia]], al sud en [[Grècia]], a l'oest en la [[mar Adriàtica]] i al sud-oest en la [[mar Jònica]]. La capital és [[Tirana]], en 400.000 habitants, i les ciutats principals són [[Durrës]], [[Elbasan]], [[Vlorë]] i [[Shkodër]], que tenen pels volts dels 100.000 habitants.
== Etimologia ==
El nom autòcton del país, ''Shqipëria'', que significa ''Terra de les Àguiles'', fon adoptat a partir de la rebelió contra els turcs dirigida per [[Skanderbeg|Gjergj Kastriot]] ("Skanderbeg") el [[1433]]; en esta época la població lliure del territori va adoptar el gentilici de ''shqipëtar'', ya que la bandera usada per Skanderbeg posseïa com a emblema principal l'àguila imperial [[àguila bicéfala|bicéfala]] heretada dels [[Imperi Bizantí|bizantins]]. El nom ''Albània'', en canvi, és alié als natius i deriva del [[llatí]], que aludia al país d'elevades muntanyes, blanquejades per la neu (a l'Antiguetat se li donava el nom d'[[Albània del Caucas|Albània]] a una gran part del [[Caucas]]).
== Història ==
El poble més antic conegut que va habitar l'actual territori d'Albània va ser el dels [[iliris]], dels quals els ''shqipëtars'' o albanesos són directes descendents, al sud estava la tribu [[epirota]] dels caonis; els [[antiga Grècia|grecs]] colonisaren les costes i el sud del territori, que va quedar en gran part inclòs dins de l'[[regne de l'Epir|Epir]]. Freqüentment els iliris efectuaven incursions als estats [[helenisme|helenístics]] de [[Molòssia]], [[Peònia]] i fins i tot la [[Macedònia (territori històric)|Macedònia]]. L'any [[35 aC]] els [[romans]] en van conquerir els llocs més accessibles i civilisats i hi van formar les províncies de l'[[Ilíria|Illyricum]] i l'Epir, encara que els territoris més montanyós remots mai van arribar a estar sota control de l'[[Imperi Romà]], la qual cosa explica en gran manera la supervivència de l'idioma [[albanés]]. Sota els [[romans]], [[Ilíria]] va conéixer una época de pau i prosperitat. La principal ruta comercial entre [[Roma]] i [[Constantinoble]], la [[Via Egnatia]], discorria entre Epidamnos/[[Durrës]] i [[Tessalònica]]. Els [[iliris]], igual que els [[grecs]], van conservar la seua llengua i les seues tradicions durant el domini romà. Quan l'[[Imperi Romà]] va quedar dividit l'any 395 dC, els iliris van ser assimilats per l'[[Imperi Bizantí]]. Durant els segles V i VI van confluir en pobles itinerants com els [[visigots]], [[huns]], [[ostrogots]]; i van acabar sent veïns (al nort i a l'est) dels [[eslaus]], que van assimilar en estes zones als [[iliris]] o [[macedonis]].
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països]]
[[Categoria:Països d'Europa]]
[[Categoria:Països d'Europa]]