Canvis

Posteriorment, en el [[sigle XVII]], un científic anglés reunix les idees de [[Galileu]] i [[Kepler]] en un sol treball, unifica les idees del moviment celest i les dels moviments en la terra en lo que ell nomenà [[gravetat]]. En [[1687]], [[Isaac Newton]] en la seua obra ''[[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]] '' va formular els tres [[principi]]s del [[moviment (física)|moviment]] i una quarta [[Llei de la gravitació universal]] que van transformar per complet el món físic, tots els fenòmens podien ser vistos d'una manera mecànica.

Posteriorment, en el [[sigle XVII]], un científic anglés reunix les idees de [[Galileu]] i [[Kepler]] en un sol treball, unifica les idees del moviment celest i les dels moviments en la terra en lo que ell nomenà [[gravetat]]. En [[1687]], [[Isaac Newton]] en la seua obra ''[[Philosophiae Naturalis Principia Mathematica]] '' va formular els tres [[principi]]s del [[moviment (física)|moviment]] i una quarta [[Llei de la gravitació universal]] que van transformar per complet el món físic, tots els fenòmens podien ser vistos d'una manera mecànica.

El treball de [[Newton]] en el camp, perdura fins a l'actualitat; tots els fenòmens macroscòpics poden ser descrits d'acort en els seus [[lleis de Newton|tres lleis]]. D'ací que durant la resta d'eixe sigle i el posterior [[sigle XVIII]], totes les investigacions es van basar en les seues idees. D'ací que atres disciplines es van desenrollar, com la [[termodinàmica]], la [[òptica]], la [[mecànica de fluits]] i la [[mecànica estadística]]. Els coneguts treballs de [[Daniel Bernoulli]], [[Robert Boyle]], [[Robert Hooke]] entre atres, pertanyen a esta época.

El treball de [[Newton]] en el camp, perdura fins a l'actualitat; tots els fenòmens macroscòpics poden ser descrits d'acort en els seus [[lleis de Newton|tres lleis]]. D'ací que durant el restant d'eixe sigle i el posterior [[sigle XVIII]], totes les investigacions es van basar en les seues idees. D'ací que atres disciplines es van desenrollar, com la [[termodinàmica]], la [[òptica]], la [[mecànica de fluits]] i la [[mecànica estadística]]. Els coneguts treballs de [[Daniel Bernoulli]], [[Robert Boyle]], [[Robert Hooke]] entre atres, pertanyen a esta época.

És en el [[sigle XIX]] on es produïxen avanços fonamentals en la [[electricitat]] i el [[magnetisme]] principalment de la mà de [[Charles-Augustin de Coulomb]], [[Luigi Galvani]], [[Michael Faraday]] i [[Georg Simon Ohm]] que van culminar en el treball de [[James Clerk Maxwell]] de [[1855]] que va conseguir la unificació de les dos branques en lo nomenat [[electromagnetisme]]. Ademés es produïxen els primers descobriments sobre [[radioactivitat]] i el descobriment del [[electró]] per part de [[Joseph John Thomson]] en [[1897]].

És en el [[sigle XIX]] on es produïxen avanços fonamentals en la [[electricitat]] i el [[magnetisme]] principalment de la mà de [[Charles-Augustin de Coulomb]], [[Luigi Galvani]], [[Michael Faraday]] i [[Georg Simon Ohm]] que van culminar en el treball de [[James Clerk Maxwell]] de [[1855]] que va conseguir la unificació de les dos branques en lo nomenat [[electromagnetisme]]. Ademés es produïxen els primers descobriments sobre [[radioactivitat]] i el descobriment del [[electró]] per part de [[Joseph John Thomson]] en [[1897]].