3686
edicions
Canvis
mLlínea 5:
Llínea 5: − +
Text reemplaça - 'la resta ' a 'el restant '
{{cita|El fascisme té els seus enemics agrupats en estos tres fronts: el [[socialisme|socialiste]]-[[comunisme|comuniste]], el [[democràcia lliberal|demolliberal]]-[[maçoneria|maçònic]] i el [[populisme]] [[catolicisme|catòlic]].|Revista F. E. 1933 [http://www.filosofia.org/hem/193/fes/fe0112a.htm]}}
{{cita|El fascisme té els seus enemics agrupats en estos tres fronts: el [[socialisme|socialiste]]-[[comunisme|comuniste]], el [[democràcia lliberal|demolliberal]]-[[maçoneria|maçònic]] i el [[populisme]] [[catolicisme|catòlic]].|Revista F. E. 1933 [http://www.filosofia.org/hem/193/fes/fe0112a.htm]}}
El concepte de '''règim fasciste''' pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es van impondre per les potències de l'Eix durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacat i en primer lloc a la [[Itàlia]] fasciste de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per la Alemanya del III Reich de [[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, la Espanya Nacional de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables. Per eixemple, el fascisme en l'Alemanya [[nazi]] o nacionalsocialisme afig un important component raciste, que només és adoptat en un segon moment i en molt menor fonament pel fascisme italià i la resta de moviments fascistes o fascistisants. Per a molts d'estos el component religiós (catòlic o ortodox segons el cas) va ser molt més essencial, tant que Trevor-Roper ha pogut definir el terme fascisme clerical (entre els que estaria el nacionalcatolicisme espanyol).
El concepte de '''règim fasciste''' pot aplicar-se a alguns règims polítics totalitaris o autoritaris de l'Europa d'entreguerres i a pràcticament tots els que es van impondre per les potències de l'Eix durant la seua ocupació del continent durant la [[Segona Guerra Mundial]]. D'una manera destacat i en primer lloc a la [[Itàlia]] fasciste de [[Benito Mussolini]] ([[1922]]) que inaugura el model i acunya el terme; seguida per la Alemanya del III Reich de [[Adolf Hitler]] ([[1933]]) que ho porta a les seues últimes conseqüències; i, tancant el cicle, la Espanya Nacional de [[Francisco Franco]] que es prolonga molt més temps i evoluciona fora del periodo (des de [[1936]] fins a [[1975]]). Les diferències de plantejaments ideològics i trayectòries històriques entre cada un d'estos règims són notables. Per eixemple, el fascisme en l'Alemanya [[nazi]] o nacionalsocialisme afig un important component raciste, que només és adoptat en un segon moment i en molt menor fonament pel fascisme italià i el restant de moviments fascistes o fascistisants. Per a molts d'estos el component religiós (catòlic o ortodox segons el cas) va ser molt més essencial, tant que Trevor-Roper ha pogut definir el terme fascisme clerical (entre els que estaria el nacionalcatolicisme espanyol).
Pot considerar-se que el fascisme italià és un totalitarisme centrat en el Estat:
Pot considerar-se que el fascisme italià és un totalitarisme centrat en el Estat: