Canvis

No hi ha canvi en el tamany ,  15:51 12 jun 2013
m
Text reemplaça - 'a la resta ' a 'al restant '
Llínea 1: Llínea 1:  
La '''substitució llingüística''' o '''canvi de llengua''' és un procés [[Llingüística|llingüístic]], que dura diverses generacions, per mig del qual el poble '''''A''''' canvia el seu còdic llingüístic a favor de la llengua del poble '''''B''''', deixant de parlar, al mateix temps, la seua llengua pròpia original. El canvi de llengua està caracterisat, sobretot, per les múltiples influències [[Lèxic|lèxiques]], [[Fonologia|fonològiques]] i [[Gramàtica|gramaticals]] que la llengua '''''A''''' eixercix sobre la llengua '''''B''''', és a dir, els fenòmens de [[substrat]].
 
La '''substitució llingüística''' o '''canvi de llengua''' és un procés [[Llingüística|llingüístic]], que dura diverses generacions, per mig del qual el poble '''''A''''' canvia el seu còdic llingüístic a favor de la llengua del poble '''''B''''', deixant de parlar, al mateix temps, la seua llengua pròpia original. El canvi de llengua està caracterisat, sobretot, per les múltiples influències [[Lèxic|lèxiques]], [[Fonologia|fonològiques]] i [[Gramàtica|gramaticals]] que la llengua '''''A''''' eixercix sobre la llengua '''''B''''', és a dir, els fenòmens de [[substrat]].
   −
El procés de substitució llingüística es caracterisa per l’abandó intergeneracional d’una llengua en favor d’una atra. Açò significa típicament que els pares no ensenyen la seua llengua materna als fills, sino la nova llengua, més prestigiosa socialment, que la substituïx. S’ha comprovat que este procés, per a un territori donat, sol escomençar per les classes altes urbanes, i d’ací va passant cada vegada més avall en l’escala social a la resta de classes urbanes; posteriorment el procés passa a les classes altes rurals, i acaba en les classes baixes rurals, que són les últimes en mantindre viva la llengua original.
+
El procés de substitució llingüística es caracterisa per l’abandó intergeneracional d’una llengua en favor d’una atra. Açò significa típicament que els pares no ensenyen la seua llengua materna als fills, sino la nova llengua, més prestigiosa socialment, que la substituïx. S’ha comprovat que este procés, per a un territori donat, sol escomençar per les classes altes urbanes, i d’ací va passant cada vegada més avall en l’escala social al restant de classes urbanes; posteriorment el procés passa a les classes altes rurals, i acaba en les classes baixes rurals, que són les últimes en mantindre viva la llengua original.
    
== Eixemple de canvi de llengua ==
 
== Eixemple de canvi de llengua ==