Canvis

No hi ha canvi en el tamany ,  15:50 12 jun 2013
m
Text reemplaça - 'a la resta ' a 'al restant '
Llínea 1: Llínea 1:  
Un '''Estat membre''' de l'[[Unió Europea]] és un dels vintiset [[país|països]] [[Europa|europeus]] que componen la comunitat. Fundada per sis països [[Europa Occidental|occidentals]] i ampliada vegades sis ocasions. A diferència dels [[estats dels Estats Units]], els Estats membre de l'Unió Europea no estan obligats a una forma republicana de govern. La Unió està composta de vint [[República|repúbliques]] i set [[Monarquia|monarquies]], de les quals sis són [[regne]]s i una és un [[ducat]] ([[Luxemburc]]).  
 
Un '''Estat membre''' de l'[[Unió Europea]] és un dels vintiset [[país|països]] [[Europa|europeus]] que componen la comunitat. Fundada per sis països [[Europa Occidental|occidentals]] i ampliada vegades sis ocasions. A diferència dels [[estats dels Estats Units]], els Estats membre de l'Unió Europea no estan obligats a una forma republicana de govern. La Unió està composta de vint [[República|repúbliques]] i set [[Monarquia|monarquies]], de les quals sis són [[regne]]s i una és un [[ducat]] ([[Luxemburc]]).  
   −
Les negociacions per a ser un Estat membre afecten a la resta de països. El procés d'ampliació també es nomena [[integració europea]], encara que este concepte també es referix a l'intensificació de la cooperació entre Estats membres per a la centralisació del poder en les institucions europees. Per a ser admés un país ha de complir els [[Criteris de Copenhague]]: govern democràtic i secular en les seues llibertats i institucions i respecte a la llegalitat. Ademés l'ampliació, pel [[Tractat de Maastricht]], està condicionat a l'acort de cada Estat membre i del Parlament Europeu.
+
Les negociacions per a ser un Estat membre afecten al restant de països. El procés d'ampliació també es nomena [[integració europea]], encara que este concepte també es referix a l'intensificació de la cooperació entre Estats membres per a la centralisació del poder en les institucions europees. Per a ser admés un país ha de complir els [[Criteris de Copenhague]]: govern democràtic i secular en les seues llibertats i institucions i respecte a la llegalitat. Ademés l'ampliació, pel [[Tractat de Maastricht]], està condicionat a l'acort de cada Estat membre i del Parlament Europeu.
    
[[Andorra]], [[Ciutat del Vaticà]], [[Liechtenstein]], [[Mónaco]] i [[San Marino]], a causa dels seus singulars 'estatus' polítics i a la seua condició de [[microestats europeus]], no són Estats membres, encara que mantenen estretes [[Relacions entre la Unió Europea i els microestats europeus|relaciones en la UE]]. Mónaco, San Marino i Ciutat del Vaticà són els únics Estats no pertanyents a la Unió Europea que emeten les seues pròpies monedes de [[euro]], gràcies a acorts econòmics en [[França]] (en el cas de Mónaco) e [[Itàlia]] (en els cassos de San Marino i Ciutat del Vaticà). Andorra està duent a terme negociacions des de [[novembre]] de [[2006]] en la Unió Europea a fi d'arribar a un acort monetari que li proporcionaria el dret a emetre [[Monedes d'euro d'Andorra|monedes d'euro pròpies]].
 
[[Andorra]], [[Ciutat del Vaticà]], [[Liechtenstein]], [[Mónaco]] i [[San Marino]], a causa dels seus singulars 'estatus' polítics i a la seua condició de [[microestats europeus]], no són Estats membres, encara que mantenen estretes [[Relacions entre la Unió Europea i els microestats europeus|relaciones en la UE]]. Mónaco, San Marino i Ciutat del Vaticà són els únics Estats no pertanyents a la Unió Europea que emeten les seues pròpies monedes de [[euro]], gràcies a acorts econòmics en [[França]] (en el cas de Mónaco) e [[Itàlia]] (en els cassos de San Marino i Ciutat del Vaticà). Andorra està duent a terme negociacions des de [[novembre]] de [[2006]] en la Unió Europea a fi d'arribar a un acort monetari que li proporcionaria el dret a emetre [[Monedes d'euro d'Andorra|monedes d'euro pròpies]].