124 560
edicions
Canvis
mLlínea 24:
Llínea 24: − + Llínea 35:
Llínea 35: − + Llínea 43:
Llínea 43: − + Llínea 53:
Llínea 53: − + Llínea 115:
Llínea 115: − +
Text reemplaça - 'tambe' a 'també'
|uep = [http://www.lapobladefarnals.es/ Pagina uep de La Pobla de Farnals]
|uep = [http://www.lapobladefarnals.es/ Pagina uep de La Pobla de Farnals]
|notes =
|notes =
}}'''La Pobla de Farnals''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. És tambe dita '''La Creu'''. Pertany a la [[Provincia de Valencia]], en la comarca de l'[[Horta Nort]].
}}'''La Pobla de Farnals''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]]. És també dita '''La Creu'''. Pertany a la [[Provincia de Valencia]], en la comarca de l'[[Horta Nort]].
== Geografia ==
== Geografia ==
=== [[Barris]] i [[pedanies]] ===
=== [[Barris]] i [[pedanies]] ===
En el terme municipal de La Pobla de Farnals es troba tambe el nucleu de poblacio de la '''Plaja Pobla de Farnals''' [http://stable.toolserver.org/geohack/geohack.php?pagename=Puebla_de_Farn%C3%A1ls&language=es¶ms=39_33_51.50_N_0_17_0.40_W_region:ES_type:city/ 39º33'51,50"N 0º17'0,40"O].
En el terme municipal de La Pobla de Farnals es troba també el nucleu de poblacio de la '''Plaja Pobla de Farnals''' [http://stable.toolserver.org/geohack/geohack.php?pagename=Puebla_de_Farn%C3%A1ls&language=es¶ms=39_33_51.50_N_0_17_0.40_W_region:ES_type:city/ 39º33'51,50"N 0º17'0,40"O].
El poble té dos barris que són: Barri Aviles i Barri Moratall.
El poble té dos barris que són: Barri Aviles i Barri Moratall.
== Historia ==
== Historia ==
L'orige d'esta poblacio pareix estar en una primitiva alqueria de qui els propietaris eren els Farnals, familia musulmana, i que degue d'estar, segons la tradicio, en el lloc que hui ocupa l'iglesia parroquial, front a la font Caduf. L'interpretacio que fan Cabanes, Herrero i Alonso en el seu estudi "Documents i senyes per ad un estudi toponimic de la regio valenciana" és que Farnals seria un toponim d'orige llati (Fenale=fenar), del que derivarien les formes Fenals>Fanals, en l'afegit d'una -r secundaria. Tambe, el que fon croniste de La Pobla de Farnals, Ramon Beüt i Belenguer es decanta per l'etimologia premusulmana del nom del lloc Farnalis/Farnals, encara que alguns autors defenen que es tracta d'un toponim arap. Cal dir que tambe en un antic pergami que recull varies donacions fetes pel [[Cit]] a l'efimer bisbe de Valencia J. de Perigort, apareix la varians castellanisada de Frenales.
L'orige d'esta poblacio pareix estar en una primitiva alqueria de qui els propietaris eren els Farnals, familia musulmana, i que degue d'estar, segons la tradicio, en el lloc que hui ocupa l'iglesia parroquial, front a la font Caduf. L'interpretacio que fan Cabanes, Herrero i Alonso en el seu estudi "Documents i senyes per ad un estudi toponimic de la regio valenciana" és que Farnals seria un toponim d'orige llati (Fenale=fenar), del que derivarien les formes Fenals>Fanals, en l'afegit d'una -r secundaria. Tambe, el que fon croniste de La Pobla de Farnals, Ramon Beüt i Belenguer es decanta per l'etimologia premusulmana del nom del lloc Farnalis/Farnals, encara que alguns autors defenen que es tracta d'un toponim arap. Cal dir que també en un antic pergami que recull varies donacions fetes pel [[Cit]] a l'efimer bisbe de Valencia J. de Perigort, apareix la varians castellanisada de Frenales.
Al seu terme existixen com vestigi del seu passat islamic una partida denominada de Ceba, una antiga font -la de Caduf- front a l'iglesia i el Cami dels Moriscs, que escomença en la carretera de Barcelona front al barri de Moratall i es dirigix, formant un tortuos trayecte, cap al litoral.
Al seu terme existixen com vestigi del seu passat islamic una partida denominada de Ceba, una antiga font -la de Caduf- front a l'iglesia i el Cami dels Moriscs, que escomença en la carretera de Barcelona front al barri de Moratall i es dirigix, formant un tortuos trayecte, cap al litoral.
Aixina les coses, i resumint, podem dir que el Conquistador entregà a Guillem d'Alcala l'alqueria de Fernalis a data de 17 de juny de [[1238]]. Dos anys despres, el monarca de Montpellier encarrgà el repart de tierras i cases a Farnals i a tres individus: els mencionats Deudat, Aima i Marti. El mateix any de [[1240]], Jaume I revocà la donacio que de Farnals havia fet a G. Alcala i li entregà, en compensacio, la alqueria de Godella.
Aixina les coses, i resumint, podem dir que el Conquistador entregà a Guillem d'Alcala l'alqueria de Fernalis a data de 17 de juny de [[1238]]. Dos anys despres, el monarca de Montpellier encarrgà el repart de tierras i cases a Farnals i a tres individus: els mencionats Deudat, Aima i Marti. El mateix any de [[1240]], Jaume I revocà la donacio que de Farnals havia fet a G. Alcala i li entregà, en compensacio, la alqueria de Godella.
En tiemps del croniste Gaspar Joan Escolano Farnals rebia tambe el nom de la Creu del Puig, que és en realitat como es coneix encara el poble entre els seus veïns i els dels pobles de les rodalies, i com creuetins els seus naturals. En aquells anys, a cavall entre els segles [[XVI]] i [[XVII]], la Pobla de Farnals tenia 9 cases, es a dir, uns 36 habitants. Anys ans, al pla del Regne de Valencia de Abraham Orteli (XVI) el lloc apareix, pero, dit com les Tasques del Puig, toponim que ya es troba registrat en la primera mitat del segle [[XV]] al llibre de veïnades de la ciutat de Valencia.
En tiemps del croniste Gaspar Joan Escolano Farnals rebia també el nom de la Creu del Puig, que és en realitat como es coneix encara el poble entre els seus veïns i els dels pobles de les rodalies, i com creuetins els seus naturals. En aquells anys, a cavall entre els segles [[XVI]] i [[XVII]], la Pobla de Farnals tenia 9 cases, es a dir, uns 36 habitants. Anys ans, al pla del Regne de Valencia de Abraham Orteli (XVI) el lloc apareix, pero, dit com les Tasques del Puig, toponim que ya es troba registrat en la primera mitat del segle [[XV]] al llibre de veïnades de la ciutat de Valencia.
La Pobla i Puig formaron antigament una baronia que pertanye per les rodalies de [[1340]] a Margarita de Lluria, dona del comte de Terranova, Nicolau de Janvila. Al morir la baronessa sense descendencia, va cedir el senyoriu per a obres a la jurisdiccio criminal del rei, el qual a la seua vegada va fer beneficiari d'esta el cap i casal. Por la seua banda, la jurisdiccio civil passà en el temps a la familia Exarch, que senyoreava la veïna localitat de [[Rafelbunyol]].
La Pobla i Puig formaron antigament una baronia que pertanye per les rodalies de [[1340]] a Margarita de Lluria, dona del comte de Terranova, Nicolau de Janvila. Al morir la baronessa sense descendencia, va cedir el senyoriu per a obres a la jurisdiccio criminal del rei, el qual a la seua vegada va fer beneficiari d'esta el cap i casal. Por la seua banda, la jurisdiccio civil passà en el temps a la familia Exarch, que senyoreava la veïna localitat de [[Rafelbunyol]].
Festes en honor a la Verge del Carme: durant la segona semana d'[[agost]].
Festes en honor a la Verge del Carme: durant la segona semana d'[[agost]].
== Vore tambe ==
== Vore també ==
*[[Port Deportiu Pobla Marina]]
*[[Port Deportiu Pobla Marina]]