Llínea 1: |
Llínea 1: |
| [[Image:Ferrari_logo.jpg|thumb|250px|Emblema de Ferrari]] | | [[Image:Ferrari_logo.jpg|thumb|250px|Emblema de Ferrari]] |
− | '''Ferrari''' és un fabricant d'automovils superdeportius en seu en [[Maranello]] ([[Italia]]). Fon fundada en [[1929]] per [[Enzo Ferrari]] com [[Scuderia Ferrari]], construint automovils de competicio i mes tart, en [[1947]], tambe passà a fabricar autos deportius. | + | '''Ferrari''' és un fabricant d'automovils superdeportius en seu en [[Maranello]] ([[Italia]]). Fon fundada en [[1929]] per [[Enzo Ferrari]] com [[Scuderia Ferrari]], construint automovils de competicio i mes tart, en [[1947]], també passà a fabricar autos deportius. |
| | | |
| Originalment, la Scuderia Ferrari patrocinava a pilots i automovils d'[[Alfa Romeo]] i [[Fiat]] La companyia començà a produir automovils en serie en l'any [[1947]]. Se converti en '''Ferrari S.A'''. quan en l'any [[1969]] [[Fiat Group]] entrà a ser part del Consell d'Administracio i se feu accioniste de l'empresa. Actualment el principal accioniste es Fiat Group, en el 90%, un 5% de les accions ha segut comprat, en [[2005]], per una companyia dels EAU, i el restant pertany a [[Piero Ferrari]], fill d'Enzo. La companyia te la seua seu en Maranello, prop de Bolonia i Modena, Italia. En l'any [[2005]] Ferarri vengue 5409 unitats, en una pujada de vendes del 8,7%, i en una facturacio de 1500 millons d'euros. | | Originalment, la Scuderia Ferrari patrocinava a pilots i automovils d'[[Alfa Romeo]] i [[Fiat]] La companyia començà a produir automovils en serie en l'any [[1947]]. Se converti en '''Ferrari S.A'''. quan en l'any [[1969]] [[Fiat Group]] entrà a ser part del Consell d'Administracio i se feu accioniste de l'empresa. Actualment el principal accioniste es Fiat Group, en el 90%, un 5% de les accions ha segut comprat, en [[2005]], per una companyia dels EAU, i el restant pertany a [[Piero Ferrari]], fill d'Enzo. La companyia te la seua seu en Maranello, prop de Bolonia i Modena, Italia. En l'any [[2005]] Ferarri vengue 5409 unitats, en una pujada de vendes del 8,7%, i en una facturacio de 1500 millons d'euros. |
Llínea 16: |
Llínea 16: |
| El primer automovil de carrer de Ferrari, el 125 S de [[1947]], era propulsat per un motor V12 de 1,5 litros. Encara que era contrari a aixo, Enzo construia i venia els seus automovils per a finançar la Scuderia. Mentres els seus autos se guanyaven rapidament una reputacio gracies a la seua calitat, Enzo mantingue una famosa aversio als seus clients, puix sentia que la majoria d'ells estaven comprant els seus autos pel prestigi i no per les seues prestacions. | | El primer automovil de carrer de Ferrari, el 125 S de [[1947]], era propulsat per un motor V12 de 1,5 litros. Encara que era contrari a aixo, Enzo construia i venia els seus automovils per a finançar la Scuderia. Mentres els seus autos se guanyaven rapidament una reputacio gracies a la seua calitat, Enzo mantingue una famosa aversio als seus clients, puix sentia que la majoria d'ells estaven comprant els seus autos pel prestigi i no per les seues prestacions. |
| | | |
− | Els autos de carrer Ferrari, eren notables pel seu exquisit estil, elaborat per cases de disseny tals com [[Pininfarina]], son des de fa prou temps el complement definitiu per als jovens. A lo llarc dels anys, han treballat per a Ferrari atres cases de disseny de carrosseries, tals com [[Scaglietti]], [[Bertone]] i [[Vignale]]. Si be el seu tradicional color roig heretat dels models de carreres es caracteristic, tambe comercialisen automovils en diferents colors. | + | Els autos de carrer Ferrari, eren notables pel seu exquisit estil, elaborat per cases de disseny tals com [[Pininfarina]], son des de fa prou temps el complement definitiu per als jovens. A lo llarc dels anys, han treballat per a Ferrari atres cases de disseny de carrosseries, tals com [[Scaglietti]], [[Bertone]] i [[Vignale]]. Si be el seu tradicional color roig heretat dels models de carreres es caracteristic, també comercialisen automovils en diferents colors. |
| == Competicio == | | == Competicio == |
| La verdadera passio de [[Enzo Ferrari]], a pesar de la seua extensa carrera en automovils de carrer, fon sempre la competicio automovilistica. La seua escuderia començà com patrocinadora independent per a pilots en diversos coches, pero pronte se converti en l'equip de la casa de [[Alfa Romeo]]. Enzo Ferrari, despres de la seua marcha d'Alfa, començà a dissenyar i fabricar els seues propis coches; l'equip Ferrari apareixque per primera volta en un Gran Premi Europeu despres de terminada la [[Segona Guerra Mundial]]. | | La verdadera passio de [[Enzo Ferrari]], a pesar de la seua extensa carrera en automovils de carrer, fon sempre la competicio automovilistica. La seua escuderia començà com patrocinadora independent per a pilots en diversos coches, pero pronte se converti en l'equip de la casa de [[Alfa Romeo]]. Enzo Ferrari, despres de la seua marcha d'Alfa, començà a dissenyar i fabricar els seues propis coches; l'equip Ferrari apareixque per primera volta en un Gran Premi Europeu despres de terminada la [[Segona Guerra Mundial]]. |
Llínea 47: |
Llínea 47: |
| ====Corse Clienti==== | | ====Corse Clienti==== |
| | | |
− | Ferrari tambe organisa competicions monomarca per a equips privats i clientes de la companyia i prepara coches per a equips clientes que participen en atres campeonats: | + | Ferrari també organisa competicions monomarca per a equips privats i clientes de la companyia i prepara coches per a equips clientes que participen en atres campeonats: |
| | | |
| *[[Ferrari Challenge]]: Challenge Europa, Challenge Italia i Challenge Nort Amèrica, son campeonats monomarca per a equips privats. Competixen en una versio per a circuit del Ferrari F430, el F430 Challenge, encara que ya han presentat el futur Ferrari 458 Challenge. | | *[[Ferrari Challenge]]: Challenge Europa, Challenge Italia i Challenge Nort Amèrica, son campeonats monomarca per a equips privats. Competixen en una versio per a circuit del Ferrari F430, el F430 Challenge, encara que ya han presentat el futur Ferrari 458 Challenge. |
Llínea 60: |
Llínea 60: |
| Originalment el cavall era el simbol del comte i aviador [[Francesco Baracca]], un llegendari "asso" ([[as de l'aviacio|as]]) de les [[forces aerees]] italianes durant la [[Primera Guerra Mundial]], qui ho pintava en el lateral dels seus avions. Baracca mori molt jove el [[19 de juny]] de [[1918]], al ser tombat despres de 34 duels victoriosos i moltes victories del seu equip, i pronte se converti en un heroe nacional. | | Originalment el cavall era el simbol del comte i aviador [[Francesco Baracca]], un llegendari "asso" ([[as de l'aviacio|as]]) de les [[forces aerees]] italianes durant la [[Primera Guerra Mundial]], qui ho pintava en el lateral dels seus avions. Baracca mori molt jove el [[19 de juny]] de [[1918]], al ser tombat despres de 34 duels victoriosos i moltes victories del seu equip, i pronte se converti en un heroe nacional. |
| | | |
− | Baracca havia volgut que el cavall encabritat estase en els seus avions perque el seu esquadro, els "Battaglione Aviatori", estava enrolat en un regiment de [[cavalleria]] (les forces aerees estaven en els seus primers anys de vida i no tenien independencia administrativa), i tambe perque ell mateix tenia fama de ser el millor ''cavaliere'' del seu equip. | + | Baracca havia volgut que el cavall encabritat estase en els seus avions perque el seu esquadro, els "Battaglione Aviatori", estava enrolat en un regiment de [[cavalleria]] (les forces aerees estaven en els seus primers anys de vida i no tenien independencia administrativa), i també perque ell mateix tenia fama de ser el millor ''cavaliere'' del seu equip. |
| | | |
| S'ha supost que l'eleccio d'un cavall fon potser deguda en part al fet de que la seua familia nobiliaria era coneguda per tindre molts cavalls en les seues finques en [[Lugo di Romagna]]. Atra teoria no comprovada sugerix que Baracca copià el disseny del cavall encabritat a un pilot alema que portava l'escut de la ciutat de [[Stuttgart]] en el seu avio. Curiosament, el fabricant de coches alema [[Porsche]], de [[Stuttgart]], prengue prestat la seua logotipo del cavall encabritat de l'escut de la ciutat. Esta "llegenda", sugerix que el primer avio que derribà Baracca era de Stuttgart i podese haver pres el simbol com trofeu de guerra. | | S'ha supost que l'eleccio d'un cavall fon potser deguda en part al fet de que la seua familia nobiliaria era coneguda per tindre molts cavalls en les seues finques en [[Lugo di Romagna]]. Atra teoria no comprovada sugerix que Baracca copià el disseny del cavall encabritat a un pilot alema que portava l'escut de la ciutat de [[Stuttgart]] en el seu avio. Curiosament, el fabricant de coches alema [[Porsche]], de [[Stuttgart]], prengue prestat la seua logotipo del cavall encabritat de l'escut de la ciutat. Esta "llegenda", sugerix que el primer avio que derribà Baracca era de Stuttgart i podese haver pres el simbol com trofeu de guerra. |