Canvis

4 bytes afegits ,  08:53 12 jun 2013
m
Text reemplaça - 'tambe' a 'també'
Llínea 1: Llínea 1:  
[[Image:Ferrari_logo.jpg|thumb|250px|Emblema de Ferrari]]
 
[[Image:Ferrari_logo.jpg|thumb|250px|Emblema de Ferrari]]
'''Ferrari''' és un fabricant d'automovils superdeportius en seu en [[Maranello]] ([[Italia]]). Fon fundada en [[1929]] per [[Enzo Ferrari]] com [[Scuderia Ferrari]], construint automovils de competicio i mes tart, en [[1947]], tambe passà a fabricar autos deportius.
+
'''Ferrari''' és un fabricant d'automovils superdeportius en seu en [[Maranello]] ([[Italia]]). Fon fundada en [[1929]] per [[Enzo Ferrari]] com [[Scuderia Ferrari]], construint automovils de competicio i mes tart, en [[1947]], també passà a fabricar autos deportius.
    
Originalment, la Scuderia Ferrari patrocinava a pilots i automovils d'[[Alfa Romeo]] i [[Fiat]] La companyia començà a produir automovils en serie en l'any [[1947]]. Se converti en '''Ferrari S.A'''. quan en l'any [[1969]] [[Fiat Group]] entrà a ser part del Consell d'Administracio i se feu accioniste de l'empresa. Actualment el principal accioniste es Fiat Group, en el 90%, un 5% de les accions ha segut comprat, en [[2005]], per una companyia dels EAU, i el restant pertany a [[Piero Ferrari]], fill d'Enzo. La companyia te la seua seu en Maranello, prop de Bolonia i Modena, Italia. En l'any [[2005]] Ferarri vengue 5409 unitats, en una pujada de vendes del 8,7%, i en una facturacio de 1500 millons d'euros.
 
Originalment, la Scuderia Ferrari patrocinava a pilots i automovils d'[[Alfa Romeo]] i [[Fiat]] La companyia començà a produir automovils en serie en l'any [[1947]]. Se converti en '''Ferrari S.A'''. quan en l'any [[1969]] [[Fiat Group]] entrà a ser part del Consell d'Administracio i se feu accioniste de l'empresa. Actualment el principal accioniste es Fiat Group, en el 90%, un 5% de les accions ha segut comprat, en [[2005]], per una companyia dels EAU, i el restant pertany a [[Piero Ferrari]], fill d'Enzo. La companyia te la seua seu en Maranello, prop de Bolonia i Modena, Italia. En l'any [[2005]] Ferarri vengue 5409 unitats, en una pujada de vendes del 8,7%, i en una facturacio de 1500 millons d'euros.
Llínea 16: Llínea 16:  
El primer automovil de carrer de Ferrari, el 125 S de [[1947]], era propulsat per un motor V12 de 1,5 litros. Encara que era contrari a aixo, Enzo construia i venia els seus automovils per a finançar la Scuderia. Mentres els seus autos se guanyaven rapidament una reputacio gracies a la seua calitat, Enzo mantingue una famosa aversio als seus clients, puix sentia que la majoria d'ells estaven comprant els seus autos pel prestigi i no per les seues prestacions.
 
El primer automovil de carrer de Ferrari, el 125 S de [[1947]], era propulsat per un motor V12 de 1,5 litros. Encara que era contrari a aixo, Enzo construia i venia els seus automovils per a finançar la Scuderia. Mentres els seus autos se guanyaven rapidament una reputacio gracies a la seua calitat, Enzo mantingue una famosa aversio als seus clients, puix sentia que la majoria d'ells estaven comprant els seus autos pel prestigi i no per les seues prestacions.
   −
Els autos de carrer Ferrari, eren notables pel seu exquisit estil, elaborat per cases de disseny tals com [[Pininfarina]], son des de fa prou temps el complement definitiu per als jovens. A lo llarc dels anys, han treballat per a Ferrari atres cases de disseny de carrosseries, tals com [[Scaglietti]], [[Bertone]] i [[Vignale]]. Si be el seu tradicional color roig heretat dels models de carreres es caracteristic, tambe comercialisen automovils en diferents colors.
+
Els autos de carrer Ferrari, eren notables pel seu exquisit estil, elaborat per cases de disseny tals com [[Pininfarina]], son des de fa prou temps el complement definitiu per als jovens. A lo llarc dels anys, han treballat per a Ferrari atres cases de disseny de carrosseries, tals com [[Scaglietti]], [[Bertone]] i [[Vignale]]. Si be el seu tradicional color roig heretat dels models de carreres es caracteristic, també comercialisen automovils en diferents colors.
 
== Competicio ==
 
== Competicio ==
 
La verdadera passio de [[Enzo Ferrari]], a pesar de la seua extensa carrera en automovils de carrer, fon sempre la competicio automovilistica. La seua escuderia començà com patrocinadora independent per a pilots en diversos coches, pero pronte se converti en l'equip de la casa de [[Alfa Romeo]]. Enzo Ferrari, despres de la seua marcha d'Alfa, començà a dissenyar i fabricar els seues propis coches; l'equip Ferrari apareixque per primera volta en un Gran Premi Europeu despres de terminada la [[Segona Guerra Mundial]].
 
La verdadera passio de [[Enzo Ferrari]], a pesar de la seua extensa carrera en automovils de carrer, fon sempre la competicio automovilistica. La seua escuderia començà com patrocinadora independent per a pilots en diversos coches, pero pronte se converti en l'equip de la casa de [[Alfa Romeo]]. Enzo Ferrari, despres de la seua marcha d'Alfa, començà a dissenyar i fabricar els seues propis coches; l'equip Ferrari apareixque per primera volta en un Gran Premi Europeu despres de terminada la [[Segona Guerra Mundial]].
Llínea 47: Llínea 47:  
====Corse Clienti====
 
====Corse Clienti====
   −
Ferrari tambe organisa competicions monomarca per a equips privats i clientes de la companyia i prepara coches per a equips clientes que participen en atres campeonats:
+
Ferrari també organisa competicions monomarca per a equips privats i clientes de la companyia i prepara coches per a equips clientes que participen en atres campeonats:
    
*[[Ferrari Challenge]]: Challenge Europa, Challenge Italia i Challenge Nort Amèrica, son campeonats monomarca per a equips privats. Competixen en una versio per a circuit del Ferrari F430, el F430 Challenge, encara que ya han presentat el futur Ferrari 458 Challenge.
 
*[[Ferrari Challenge]]: Challenge Europa, Challenge Italia i Challenge Nort Amèrica, son campeonats monomarca per a equips privats. Competixen en una versio per a circuit del Ferrari F430, el F430 Challenge, encara que ya han presentat el futur Ferrari 458 Challenge.
Llínea 60: Llínea 60:  
Originalment el cavall era el simbol del comte i aviador [[Francesco Baracca]], un llegendari "asso" ([[as de l'aviacio|as]]) de les [[forces aerees]] italianes durant la [[Primera Guerra Mundial]], qui ho pintava en el lateral dels seus avions. Baracca mori molt jove el [[19 de juny]] de [[1918]], al ser tombat despres de 34 duels victoriosos i moltes victories del seu equip, i pronte se converti en un heroe nacional.
 
Originalment el cavall era el simbol del comte i aviador [[Francesco Baracca]], un llegendari "asso" ([[as de l'aviacio|as]]) de les [[forces aerees]] italianes durant la [[Primera Guerra Mundial]], qui ho pintava en el lateral dels seus avions. Baracca mori molt jove el [[19 de juny]] de [[1918]], al ser tombat despres de 34 duels victoriosos i moltes victories del seu equip, i pronte se converti en un heroe nacional.
   −
Baracca havia volgut que el cavall encabritat estase en els seus avions perque el seu esquadro, els "Battaglione Aviatori", estava enrolat en un regiment de [[cavalleria]] (les forces aerees estaven en els seus primers anys de vida i no tenien independencia administrativa), i tambe perque ell mateix tenia fama de ser el millor ''cavaliere'' del seu equip.
+
Baracca havia volgut que el cavall encabritat estase en els seus avions perque el seu esquadro, els "Battaglione Aviatori", estava enrolat en un regiment de [[cavalleria]] (les forces aerees estaven en els seus primers anys de vida i no tenien independencia administrativa), i també perque ell mateix tenia fama de ser el millor ''cavaliere'' del seu equip.
    
S'ha supost que l'eleccio d'un cavall fon potser deguda en part al fet de que la seua familia nobiliaria era coneguda per tindre molts cavalls en les seues finques en [[Lugo di Romagna]]. Atra teoria no comprovada sugerix que Baracca copià el disseny del cavall encabritat a un pilot alema que portava l'escut de la ciutat de [[Stuttgart]] en el seu avio. Curiosament, el fabricant de coches alema [[Porsche]], de [[Stuttgart]], prengue prestat la seua logotipo del cavall encabritat de l'escut de la ciutat. Esta "llegenda", sugerix que el primer avio que derribà Baracca era de Stuttgart i podese haver pres el simbol com trofeu de guerra.
 
S'ha supost que l'eleccio d'un cavall fon potser deguda en part al fet de que la seua familia nobiliaria era coneguda per tindre molts cavalls en les seues finques en [[Lugo di Romagna]]. Atra teoria no comprovada sugerix que Baracca copià el disseny del cavall encabritat a un pilot alema que portava l'escut de la ciutat de [[Stuttgart]] en el seu avio. Curiosament, el fabricant de coches alema [[Porsche]], de [[Stuttgart]], prengue prestat la seua logotipo del cavall encabritat de l'escut de la ciutat. Esta "llegenda", sugerix que el primer avio que derribà Baracca era de Stuttgart i podese haver pres el simbol com trofeu de guerra.
124 521

edicions