Llínea 2: |
Llínea 2: |
| | | |
| == Biografia == | | == Biografia == |
− | Va nàixer en [[Atenes]], on va viure durant els dos últims terços del sigle V a.C, l'época més esplèndida en la història de la seua ciutat natal, i de tota la [[antiga Grècia]]. Fon fill de [[Sofronisco]] – Motiu pel qual en la seua joventut se li cridava "''Sokrátis ios Sofroniskos''" (Sòcrates fill de Sofronisco) –, de professió pedrapiquer, i de Fainarate, comare. Emparentats en [[Arístides el Just]].<br /> | + | Va nàixer en [[Atenes]], on va viure durant els dos últims terços del sigle V a.C, l'época més esplèndida en l'història de la seua ciutat natal, i de tota la [[antiga Grècia]]. Fon fill de [[Sofronisco]] – Motiu pel qual en la seua joventut se li cridava "''Sokrátis ios Sofroniskos''" (Sòcrates fill de Sofronisco) –, de professió pedrapiquer, i de Fainarate, comare. Emparentats en [[Arístides el Just]].<br /> |
| Quan Sòcrates va nàixer, son pare va rebre del [[oracle]] el consell de deixar créixer al seu fill al seu aire, sense reprimir-li els seus impulsos.{{citarequerida}} | | Quan Sòcrates va nàixer, son pare va rebre del [[oracle]] el consell de deixar créixer al seu fill al seu aire, sense reprimir-li els seus impulsos.{{citarequerida}} |
| | | |
Llínea 13: |
Llínea 13: |
| La sabea de Sòcrates no consistix en la simple acumulació de coneiximents, sino a revisar els coneiximents que es tenen i a partir d'allí construir coneiximents més sòlits. | | La sabea de Sòcrates no consistix en la simple acumulació de coneiximents, sino a revisar els coneiximents que es tenen i a partir d'allí construir coneiximents més sòlits. |
| | | |
− | Açò li convertix en una de les figures més extraordinàries i decisives de tota la història; representa la reacció contra el [[relativisme]] i [[subjectivisme]] sofístics, i és un singular eixemple d'unitat entre teoria i conducta, entre pensament i acció. Al mateix temps, fon capaç de portar tal unitat al pla del coneiximent, al sostindre que la virtut és coneiximent i el vici ignorància. | + | Açò li convertix en una de les figures més extraordinàries i decisives de tota l'història; representa la reacció contra el [[relativisme]] i [[subjectivisme]] sofístics, i és un singular eixemple d'unitat entre teoria i conducta, entre pensament i acció. Al mateix temps, fon capaç de portar tal unitat al pla del coneiximent, al sostindre que la virtut és coneiximent i el vici ignorància. |
| | | |
| El poder de la seua oratòria i la facultat d'expressar-se públicament eren el seu fort per a conseguir l'atenció de les persones. | | El poder de la seua oratòria i la facultat d'expressar-se públicament eren el seu fort per a conseguir l'atenció de les persones. |